dimarts, 30 de desembre del 2008

Ascalàfid o libèl·lula falsa (Libelloides longicornis)


Libelloides és el nou gènere en el que s'inclouen les espècies europees que abans estaven incloses dins el gènere Ascalaphus, on ara només s'hi trobem les espècies americanes. A la Península Ibèrica hi trobem cinc o sis espècies.

Es tracta d'insectes neuròpters (neuron= nervis, ptero=ales) parents de les formigues lleó. Tant durant la fase larvària com durant la fase adulta són deprededadors consumats d'altres artròpodes. Les larves tenen grans mandíbules en forma de pinces i els adults capturen les seves preses en vol.

L'exemplar de la imatge és una femella de L. longicornis fotografiada a la vall del Llémena per Wilbert Kerkhof i facilitada per en Rudolf van der Haar. És una espècie escassa i d'un alt interès conservacionista.

Canvi d'usos del sòl a l'antic estany de Sils (per Gabriel Mercadal)

Canvi d'usos del sòl a l'antic estany de Sils (per Gabriel Mercadal)

Flora i vegetació de l'antic estany de Sils (per Gabriel Mercadal)

Flora i vegetació de l'antic estany de Sils (per Gabriel Mercadal)

Orenetes vulgars (Hirundo rustica)

Quatre orenetes vulgars en vol direcció sud a Riells i Viabrea observades per en David Caballé el 29 de desembre. Es tracta d'ocells hivernants?

dijous, 25 de desembre del 2008

Observacions ornitològiques 25-12-08

12 corbs marins grossos minim (Almenys 5 estaven descansant en els àlbers del primer hide)
7 bernats pescaires
Uns 30 esplugabous encara ajocats per efecte de la boira
1 martinet blanc
3 oques vulgars
+30 xarxets
+100 coll-verds
7 fotges minim
+20 polles d´aigua
+5 rasclons escoltats
1 becadell potser 2
1 xivita
3 cabussets
1 blauet
+100 repicatalons
1 cuereta torrentera
1 cornella
2 grassets
Nomès 1 bec de corall?
+ 5 cruixidells que surten del dormider de l´estany
1 aligot
+100 pinsans en els prats gestionats





I sense contabilitzar o bé presència:


Titella
Bitxacs comuns
Cuereta blanca
Gafarró
Cadernera
Tord
Merla
Estornell vulgar
Raspinell
Rupit
Mosquiter comú
Pardal comú
Pardal xarrec
Trist
Rossinyol bord
Cargolet
Pardal de bardissa


Plomes de cardina (Carduelis carduelis) depredada per una rapinyaire.


Observador i fotografia: David Caballé

Observacions ornitològiques 25-12-08

12 corbs marins grossos minim (Almenys 5 estaven descansant en els àlbers del primer hide)
7 bernats pescaires
Uns 30 esplugabous encara ajocats per efecte de la boira
1 martinet blanc
3 oques vulgars
+30 xarxets
+100 coll-verds
7 fotges minim
+20 polles d´aigua
+5 rasclons escoltats
1 becadell potser 2
1 xivita
3 cabussets
1 blauet
+100 repicatalons
1 cuereta torrentera
1 cornella
2 grassets
Nomès 1 bec de corall?
+ 5 cruixidells que surten del dormider de l´estany
1 aligot
+100 pinsans en els prats gestionats





I sense contabilitzar o bé presència:


Titella
Bitxacs comuns
Cuereta blanca
Gafarró
Cadernera
Tord
Merla
Estornell vulgar
Raspinell
Rupit
Mosquiter comú
Pardal comú
Pardal xarrec
Trist
Rossinyol bord
Cargolet
Pardal de bardissa


Plomes de cardina (Carduelis carduelis) depredada per una rapinyaire.


Observador i fotografia: David Caballé

Observacions ornitològiques 22-12-08

Corb marí Gros 13 ex.
Fotja: 1 ex
Polla d'aigua: 9 ex
Ànec piulaire: 2 ex
Oca vulgar 3 ex
Gavià argentat: 2ex.
Becadell: 2 ex.
Martinet blanc : 1 ex
Bernat Pescaire: 3ex.
Cabusset: 2 ex.
Xarxet: 41 ex.
Ànec collverd: + de 8
Esparver: 1 ex.
Blauet: 1 ex.
Rascló: 3 ex.

Observador: Joan Ventura

Observacions ornitològiques 22-12-08

Corb marí Gros 13 ex.
Fotja: 1 ex
Polla d'aigua: 9 ex
Ànec piulaire: 2 ex
Oca vulgar 3 ex
Gavià argentat: 2ex.
Becadell: 2 ex.
Martinet blanc : 1 ex
Bernat Pescaire: 3ex.
Cabusset: 2 ex.
Xarxet: 41 ex.
Ànec collverd: + de 8
Esparver: 1 ex.
Blauet: 1 ex.
Rascló: 3 ex.

Observador: Joan Ventura

dilluns, 22 de desembre del 2008

Observacions ornitològiques 20-12-08


Han tornat les oques (Anser anser) a Sils. Si romanen durant l'hivern es tornaria a confirma la hivernada d'aquesta espècie a l'estany de Sils, que es constituiria com un dels pocs indrets de Catalunya que compta amb la presència hivernal d'aquesta espècie.

3 Oques vulgars
1 gavià argentat de pota groga
2 repicatalons
3 aligots comus
1 esplugabous
1 gafarró
2 cornelles
3 cabussets
20 pardals xarrecs
5 bernats pescaires
12 corbs marins grossos
30 pinsans comuns
3 fotxes
3 polles d'aigua
15 ànecs xarxets

i sense que puguem quantificar:
pit-roig
mallerenga carbonera
mallerenga cuallarga
estornell vulgar
tudó
gaig
garsa
merla
cuereta blanca
rossinyol bord
cotxa fumada

Observador i fotografia: Josep Barberà

Observacions ornitològiques 20-12-08


Han tornat les oques (Anser anser) a Sils. Si romanen durant l'hivern es tornaria a confirma la hivernada d'aquesta espècie a l'estany de Sils, que es constituiria com un dels pocs indrets de Catalunya que compta amb la presència hivernal d'aquesta espècie.

3 Oques vulgars
1 gavià argentat de pota groga
2 repicatalons
3 aligots comus
1 esplugabous
1 gafarró
2 cornelles
3 cabussets
20 pardals xarrecs
5 bernats pescaires
12 corbs marins grossos
30 pinsans comuns
3 fotxes
3 polles d'aigua
15 ànecs xarxets

i sense que puguem quantificar:
pit-roig
mallerenga carbonera
mallerenga cuallarga
estornell vulgar
tudó
gaig
garsa
merla
cuereta blanca
rossinyol bord
cotxa fumada

Observador i fotografia: Josep Barberà

divendres, 19 de desembre del 2008

La Generalitat de Catalunya aprova definitivament el nou Pla Especial de Protecció del Parc del Montseny

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Nadal, ha aprovat definitivament el nou Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge del parc del Montseny, redactat per les Diputacions de Barcelona i de Girona i consensuat amb els ajuntaments i agents implicats. El pla posa les bases per ordenar aquest espai natural protegit i adequar-lo a les noves necessitats del territori. L'aplicació del nou pla comportarà l'increment de 1.700 hectàrees de superfície del parc i una inversió anual de prop de 4 milions d'euros.

Nadal va signar a mitjan de desembre de 2008 l'aprovació definitiva del nou Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge del parc del Montseny, per tal de definir la correcta ordenació d'aquest espai natural. Aquest pla entrarà en vigor un cop es publiqui aquesta aprovació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). El Pla va ser sotmès a informació pública el maig del 2007 durant un mes, posteriorment es va donar audiència als ajuntaments. Durant aquest període es van presentar al legacions i propostes dels ajuntaments, així com de les institucions i particulars. Un cop revisades, analitzades i debatudes, s'han incorporat en la mesura del possible per tal d'aplegar el màxim consens en el document que ara s'ha aprovat de forma definitiva. El nou Pla especial ha estat redactat conjuntament per les diputacions de Barcelona i Girona, en desenvolupament de l'acord del Consell Coordinador del Parc del Montseny i dels acords plenaris dels diversos ajuntaments per formular de manera conjunta la revisió del Pla especial del Montseny.
El text pretén afavorir l'impuls econòmic i social de la població dels 18 municipis que pertanyen al Parc (Aiguafreda, Arbúcies, Breda, Campins, Cànoves i Samalús, El Brull, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, Gualba, La Garriga, Montseny, Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Seva, Tagamanent i Viladrau) i mantenir l'equilibri amb la preservació del patrimoni natural i cultural i un ús públic ordenat. Les propostes més destacades del nou pla són l'increment de superfície del parc en 1.765 hectàrees, de manera que passa de les 29.339 hectàrees actuals a les 31.103. S'ha tingut en compte la coherència geogràfica i s'ha ajustat els límits naturals; l'augment de la zona de reserva natural destinada a la conservació, de les 1.039 hectàrees actuals a les 2.604. Són les àrees de més valor, sobre les quals pesa una restricció més forta. Es troben majoritàriament en finques públiques.
Així mateix, garantir la connectivitat ecològica perquè el Montseny no quedi aïllat, buscant l'enllaç amb espais naturals de l'entorn; definir una xarxa viària bàsica i delimitar-ne els seus usos; Definir la xarxa bàsica de dotacions del Parc. En aquest sentit, preveu el trasllat de la seu dels serveis tècnics de Fontmartina a la Masia Mariona (a Fogars de Montclús), i la utilització d'alguns elements destacats del patrimoni cultural d'aquest espai com a dotacions, per afavorir-ne la seva restauració i divulgació.Pel que fa al cost del desplegament d'aquest pla, la Diputació de Barcelona i Girona preveuen una inversió anual de prop de 4 milions d'euros, uns 135 euros per hectàrea, que representa el doble que la mitjana a Espanya. A més, també s'ha previst la contractació de 37 persones com a personal exclusiu del Parc.

dijous, 18 de desembre del 2008

Esparvers hivernants


Algunes de les moltes observacions d'esparver vulgar (Accipiter nisus) d'aquests dies, en una tardor on aquesta espècie és freqüent arreu de la comarca:

07-12-08, una femella visita durant diverses jornades una granja al veïnat de Serinyà, de Cassà, en busca de pardals comuns i estornells (Rafel Mariné)

12-12-08, un mascle s'observa a l'interior del nucli urbà de Cassà durant algunes jornades, en petits jardins freqüentats per pardals comuns i estornells (Rafel Mariné)

15-12-08, un mascle aturat sobre la teulada de Sant Dionís, a Campllong (Alfons Delgado)
Dibuix: Alfons Delgado-Garcia

Arpella pàl·lida (Circus cyaneus)

Una femella el 12-12-08 a Campllong, observada per Antoni Mariné. Probablement el mateix exemplar que ha estat observar a diferents punts de la plana aquestes darreres setmanes.

Voluntariat a l'Estany



Busquem voluntaris per fer un seguiment d’amfibis i tortugues de l’Estany de Sils

Busquem dos voluntaris interessats en unir-se al grup que fa el seguiment dels amfibis i tortugues de l’estany de Sils per valorar l’impacte de les mesures de gestió d’Acciónatura.

Els participants han de tenir coneixements en biologia i ambientologia, un compromís a llarg termini amb el grup i han de viure a Sils o voltants.

Horari de les jornades
10:00 - 13:00 h

Lloc i hora de trobada
Estació de tren de Sils. Sortides cada 15 dies.

Com arribar-hi
En tren: parada Sils En cotxe: Autopista A-7 sortida 9 (Sils)
Material

El material tècnic necessari per a desenvolupar les activitats serà proporcionat per Acciónatura.

Places: 2
Si estàs interessat, envia’ns un missatge a voluntariat@accionatura.org

Voluntariat a l'Estany



Busquem voluntaris per fer un seguiment d’amfibis i tortugues de l’Estany de Sils

Busquem dos voluntaris interessats en unir-se al grup que fa el seguiment dels amfibis i tortugues de l’estany de Sils per valorar l’impacte de les mesures de gestió d’Acciónatura.

Els participants han de tenir coneixements en biologia i ambientologia, un compromís a llarg termini amb el grup i han de viure a Sils o voltants.

Horari de les jornades
10:00 - 13:00 h

Lloc i hora de trobada
Estació de tren de Sils. Sortides cada 15 dies.

Com arribar-hi
En tren: parada Sils En cotxe: Autopista A-7 sortida 9 (Sils)
Material

El material tècnic necessari per a desenvolupar les activitats serà proporcionat per Acciónatura.

Places: 2
Si estàs interessat, envia’ns un missatge a voluntariat@accionatura.org

dimecres, 17 de desembre del 2008

Urbanització del veïnat de Massabé

L'espai agrícola del veïnat de Massabé pot quedar afectat per l'urbanització d'aquest sector.

http://losilenc.blogspot.com/2008/12/ms-ciment.html

http://ids-pmpersils.blogspot.com/2008/12/edicte-sobre-aprovaci-definitiva-dun.html

Massabé és una de les àrees agrícoles més interessants de Sils i rodalies. A més de funcionar com a zona amortidora d'impactes de l'actual perímetre de l'Estany, les comunitats florístiques i faunístiques presents són de gran interès conservacionista.
En cas de desenvolupar-se el projecte d'urbanització, caldrà veure com afecta tot plegat a la dinàmica natural de la zona, tot i que, a priori, cal lamentar aquesta nova retallada del paisatge agrícola de la Selva, l'hàbitat més ric i divers i alhora el més desconsiderat i menystingut per tots, tant per la societat en general com per les administracions i els diferents consistoris i governs municipals.
Em pregunto si naturalistes, estudiosos i científics no tindrem gran part de culpa, en no saber transmetre de manera eficaç com i perquè els espais més propers necessiten de la nostra consideració i protecció.

Urbanització del veïnat de Massabé

L'espai agrícola del veïnat de Massabé pot quedar afectat per l'urbanització d'aquest sector.

http://losilenc.blogspot.com/2008/12/ms-ciment.html

http://ids-pmpersils.blogspot.com/2008/12/edicte-sobre-aprovaci-definitiva-dun.html

Massabé és una de les àrees agrícoles més interessants de Sils i rodalies. A més de funcionar com a zona amortidora d'impactes de l'actual perímetre de l'Estany, les comunitats florístiques i faunístiques presents són de gran interès conservacionista.
En cas de desenvolupar-se el projecte d'urbanització, caldrà veure com afecta tot plegat a la dinàmica natural de la zona, tot i que, a priori, cal lamentar aquesta nova retallada del paisatge agrícola de la Selva, l'hàbitat més ric i divers i alhora el més desconsiderat i menystingut per tots, tant per la societat en general com per les administracions i els diferents consistoris i governs municipals.
Em pregunto si naturalistes, estudiosos i científics no tindrem gran part de culpa, en no saber transmetre de manera eficaç com i perquè els espais més propers necessiten de la nostra consideració i protecció.

Batecs de natura: Guilleries

Els cingles de Vilanova de Sau (video).

dimarts, 16 de desembre del 2008

Energia renovable?

Cambio ladrillo por huerto solar

La sospecha de fraude salpica a la industria, que creció el 900% en dos años - El 'permiso de conexión' tomó el testigo de la recalificación urbanística

LUIS GÓMEZ 07/12/2008

Millones de paneles solares han germinado en el paisaje español con la voracidad de una plaga. Donde antes había cultivos o terreno baldío han surgido 29.000 instalaciones dotadas de la última tecnología fotovoltaica. Ni siquiera el boom inmobiliario ha registrado un crecimiento parecido (900% en dos años) en sus tiempos dorados.

Millones de paneles solares han germinado en el paisaje español con la voracidad de una plaga. Donde antes había cultivos o terreno baldío han surgido 29.000 instalaciones dotadas de la última tecnología fotovoltaica. Ni siquiera el boom inmobiliario ha registrado un crecimiento parecido (900% en dos años) en sus tiempos dorados. Alguna cifra es elocuente. Se necesitó todo el año 2004 para alcanzar 8 megavatios de potencia de origen solar: en 2008, bastaban cuatro días. El Plan de Energías Renovables confeccionado por el Gobierno socialista para la energía solar preveía la instalación de un total de 371 megavatios en el periodo comprendido entre 2005 y 2010. Pues bien, el objetivo previsto para un quinquenio se alcanzó en cuatro meses durante el año 2008. El fenómeno puede ser contradictorio si se confirma que una energía limpia tiene un origen sucio.

A lomos de esa expansión sin freno ha surgido un potente sector industrial que ha generado 24.000 empleos, con fuertes inversiones en I+D+i y plena capacidad exportadora, pero también la sospecha de un fraude que puede tener grandes proporciones y causar dolores de cabeza en varias comunidades autónomas, tanto socialistas como populares. Detrás del caso hay dos viejos conocidos, la especulación y el tráfico de influencias. La explicación es bien sencilla: algunos hábitos perversos del boom inmobiliario han cambiado de domicilio. El Estado deberá desembolsar durante los próximos 25 años unos 18.500 millones de euros en subvenciones comprometidas.

Un repaso a la prensa regional sirve para describir qué tintes alcanzó la peculiar competición entre comunidades autónomas por el liderazgo en el sector solar. Mes a mes se fueron reproduciendo escenas parecidas en puntos diferentes del mapa.

Septiembre de 2007. La prensa de Castilla y León daba cuenta de la inauguración de "la planta solar fotovoltaica más grande del mundo" entre las localidades salmantinas de Zarapicos y San Pedro del Valle sobre una superficie equivalente a 100 campos de fútbol. El vicepresidente de la Junta, Tomás de Villanueva, declaraba en el acto que "Castilla y León es la región más avanzada en el desarrollo de energías renovables".

Dos meses después. La localidad alicantina de Beneixama celebraba la puesta en marcha de la planta solar "más grande del mundo" sobre una superficie de 418.515 metros cuadrados, equivalente, según la prensa local, a 70 campos de fútbol. Francisco Camps, presidente de la Generalitat valenciana, proclamaba que su comunidad "se convierte en un ejemplo para todo el mundo del aprovechamiento de una fuente energética inagotable".

Enero de 2008. Murcia. Jumilla. Durante el acto inaugural de una planta considerada como la "más eficiente de Europa", Benito Mercader, consejero de Desarrollo Sostenible de Murcia, declaraba que Murcia es un "referente nacional para la producción de energías limpias", al tiempo que sentenciaba que "el Sol es el petróleo de Murcia". La nota de prensa no dejaba escapar la comparación: la planta está ubicada sobre una extensión aproximada a "100 campos de fútbol".

Unos días después, José María Barreda, presidente de la Junta de Castilla la Mancha, visitaba las obras de la planta solar de El Calaverón, calificada como "la mayor planta solar del mundo en su género" por ser de doble eje. "Con una potencia de 20 megavatios, se ubica sobre una extensión equivalente a 90 campos de fútbol" rezaba la nota de prensa. Barreda bautizó a Castilla-La Mancha como la "rosa de los vientos" en materia de energías renovables.

Su colega Guillermo Fernández Vara, presidente de la Junta de Extremadura, no se quedó atrás en mayo de este año durante la presentación de la planta solar de Abertura (Cáceres). Aprovechó el momento para anunciar eufórico que "uno de cada cuatro proyectos en energía solar se desarrollan en Extremadura". Meses después, en octubre, visitó la planta situada entre Mérida y Don Álvaro (Badajoz), de 30 megavatios, bautizada en ese momento como "la planta solar de dos ejes más grande del mundo". Toda la prensa regional se hizo eco del mismo dato: la superficie ocupada equivale a 390 campos de fútbol.

En las mismas fechas, Aragón vivió su inauguración particular en Figueruelas (Zaragoza). No hubo discursos oficiales en este caso, pero sí otro dato para el Guinness autonómico: el estreno de la "planta solar más grande del mundo sobre tejado" con 85.000 módulos instalados sobre 183.000 metros de techo en la fábrica de General Motors.

Manuel Chaves, el presidente andaluz, inauguró en tres días dos plantas solares en un septiembre especialmente fructífero. La de El Coronil (Sevilla) el 23, y la de Lucainena de las Torres (Almería) el 26. Chaves declaró a Andalucía como "la mayor superficie de energía verde de Europa" tras haber multiplicado por ocho en un solo año la potencia solar instalada. En este caso no hubo comparación futbolística.

¿Qué estaba pasando en España para esta alocada competición solar entre comunidades autónomas? ¿A qué venía esta eufórica conversión a la fe renovable, proclamada con tanto entusiasmo por dirigentes políticos sin distinción de ideologías? Las notas de prensa, además de la alusión inevitable a la relación entre hectáreas y campos de fútbol, abundaban en otras consideraciones positivas sobre la obra recién inaugurada, tales como inversión económica, puestos de trabajo creados, toneladas de dióxido de carbono ahorradas al medio ambiente y algunos datos técnicos de difícil digestión. Pero ninguna ponía sobre el papel otros datos significativos: la identidad de los beneficiarios (o propietarios) de esas instalaciones y las entidades bancarias que habían participado en la concesión de créditos que cubrían hasta el 80% de la inversión efectuada por esos particulares, a quienes probablemente no les movió un impulso ecologista sino una mera operación contable: amortización de la inversión en diez años, retornos económicos asegurados durante un mínimo de 25 años, además de exenciones fiscales. Total, rentabilidad asegurada de un 12% como poco. Detrás de cada planta solar había un producto financiero. La otra cara de la sostenibilidad ocultaba algunos hábitos muy conocidos del
boom inmobiliario: el tráfico de influencias y la especulación.

Ningún otro sector productivo ha registrado un crecimiento del 900% en España durante los dos últimos años. Expertos del propio sector fotovoltaico no han dudado en calificar esta expansión como "irracional". España ha pasado a ser de golpe una potencia mundial en energía solar por el total de la potencia instalada, que equivale a casi tres centrales nucleares de tipo medio. Como consecuencia de ello, el Estado tendrá que abonar una cantidad próxima a los 1.000 millones de euros anuales durante un cuarto de siglo a los propietarios de dichas instalaciones en concepto de subvención. Sin embargo, hay serias dudas de que una parte de esas plantas solares esté funcionando correctamente en la actualidad. Hay evidentes sospechas de fraude y de la existencia de auténticos caza-primas. La sombra de la sospecha afecta a buena parte de las comunidades autónomas que emprendieron con tanto entusiasmo la veloz carrera por el liderazgo solar.

Durante el último Gobierno de Aznar se establecieron una serie de primas a la producción eléctrica de procedencia solar y eólica para estimular ambos sectores. El arranque de la solar fue más tardío. Disposiciones posteriores del Gobierno terminaron por facilitar su despegue hasta cotas insospechadas.

La inclusión de una prima muy generosa de 0,44 euros por kilovatio hora para pequeñas instalaciones no superiores a los 100 kilovatios de potencia con la idea de "democratizar" la fuente de energía fue el detonante. La planta solar dejó sitio al huerto solar, convertido en un producto financiero. El mecanismo era muy simple: divide la planta solar en parcelas (huertos solares) y ponlas en el mercado. Cualquier inversor podía adquirir su huerto solar en unas condiciones ideales: rentabilidad asegurada superior al 10% durante los primeros 25 años. Ni el mejor de los planes de pensiones podía garantizar un beneficio de ese tipo.

Numerosos constructores, los especuladores de rigor, empresarios que buscaban diversificar sus actividades, volvieron la vista hacia la energía solar. Hubo inmobiliarias e incluso agencias de viajes que crearon divisiones solares. No fue una conversión hacia el ecologismo, sino pura ingeniería financiera. Aparecieron ciertos síntomas muy conocidos en el mundo inmobiliario: compra de terrenos rústicos que no necesitaban recalificación, y obtención de permisos para instalación de una planta solar, entre ellos el denominado permiso de conexión.
¿Cómo se obtenían esos permisos? Cada comunidad autónoma era soberana a la hora de establecer los requisitos y conceder dichas autorizaciones. ¿A quiénes se les concedió permisos? Ahí aparece la sombra de la sospecha: no han existido concursos públicos ni decisiones transparentes. Las primeras evidencias de un tráfico de influencias surgieron en Castilla y León, donde media docena de funcionarios han cesado por existir pruebas de que concedieron permisos a familiares. No hay posibilidad de acceder a los listados de permisos concedidos en Castilla y León (de hecho, el Gobierno autónomo rechaza la creación de una comisión de investigación al efecto), pero esa misma opacidad se reproduce en Castilla-La Mancha, Valencia, Murcia, Andalucía y Extremadura, las regiones donde más se ha expandido este sector. Por otro lado, el número de sociedades que aparecen ligadas a una planta solar es tan grande que dificulta la identificación de sus propietarios reales.

Durante el periodo de expansión se divulgaron anuncios de particulares que vendían puntos de conexión (600.000 euros por megavatio), de forma que quien tuviera un permiso en vigor lo vendía obteniendo sustanciosas ganancias con una inversión previa que apenas superaría los 60.000 euros. Y algo parecido sucedió con los permisos de instalación. El terreno estaba sembrado para el pelotazo solar.

Vinieron entonces algunos efectos indeseables: los precios de los componentes adquirieron precios desorbitados por exceso de demanda. Pero no importaba: España consumía buena parte de la producción china de paneles solares. "Se han dado casos de barcos mercantes procedentes de China que pusieron la carga a subasta antes de tocar puerto", reconoce un empresario.

El fenómeno sorprendió a un Gobierno que no acertaba a regular lo que estaba pasando. La sucesión de tres ministros de Industria en poco tiempo (Montilla, Clos y Sebastián) tampoco contribuyó a poner orden. El sector acusa al Gobierno socialista de ir por detrás de los acontecimientos.

La cuestión es que España creció en 2008 tanto como Alemania, la primera potencia mundial, pero el perfil de su crecimiento era bien distinto. Mientras el 45,4% de las instalaciones solares en Alemania se han hecho sobre tejado (el 36% en Francia, Italia y Grecia) esa cifra en España se sitúa en un modesto 8,8%. "Mientras en Alemania se ha democratizado la energía solar beneficiando a los particulares, en España se ha favorecido a los de especuladores de siempre, entre ellos a demasiada gente del sector inmobiliario", dice un experto, responsable de la página web Jumanji.bogspot.com considerada como la más independiente del sector.

La sospecha de fraude está servida. La del tráfico de influencias también. La Comisión Nacional de la Energía (CNE) acaba de terminar una inspección de 30 instalaciones. No tiene muchos medios, apenas 10 inspectores. El resultado final no es concluyente pero si premonitorio: sólo 13 de esas 30 instalaciones cumplen con todos los requisitos y están vertiendo electricidad a la red. Comunidades como Castilla y León, Andalucía y Castilla-La Mancha van a tener que dar algunas explicaciones. Y lo que antes era una competencia totalmente descentralizada ha cambiado de signo: ahora el Gobierno ha creado un registro central. Un Gobierno que puede verse obligado a imponer fuertes sanciones a las Comunidades Autónomas si se confirma el fraude.

© Diario EL PAÍS S.L. - Miguel Yuste 40 - 28037 Madrid [España] - Tel. 91 337 8200
© Prisacom S.A. - Ribera del Sena, S/N - Edificio APOT - Madrid [España] - Tel. 91 353 7900

dilluns, 15 de desembre del 2008

Menjadores per a ocells




Aquest està sent un hivern especialment bo per als ocells a casa nostra. Les masses d'aire fred del nord d'Europa estan escombrant els hivernants del centre del continent i els estan duent fins als països mediterranis en nombre molt alt.

És una bona oportunitat per a apropar-nos a ells però també una ocasió per mirar d'apropar-los a nosaltres. La millor manera és col·locant menjar en determinants punts estratègicament triats per tal de que el menjar sigui accessible als ocells i per a que ens permeti a nosaltres una observació còmoda.

Els que tingueu jardí, pati, terrassa, o simplement un balcó o una finestra, proveu de col·locat una petita safata amb grana, fruita o pa, procurant que el lloc triat no sigui accessible als gats (que vindran a pels ocells) ni a altres comensals indesitjables (ratolins, coloms, etc.). Una simple safata, una xarxa de les que es venen amb les taronqes o un filferro amb cacauets enfilats serà suficient. Imaginació al poder.

I si en voleu de més sofisticades i ja fetes (no tinc comissió, eh?):



Bon hivern ocellaire !
 
Fotografia: Pit-roig (Erithacus rubecula), Isidre Cos


Menjadores per a ocells


Aquest està sent un hivern especialment bo per als ocells a casa nostra. Les masses d'aire fred del nord d'Europa estan escombrant els hivernants del centre del continent i els estan duent fins als països mediterranis en nombre molt alt.

És una bona oportunitat per a apropar-nos a ells però també una ocasió per mirar d'apropar-los a nosaltres. La millor manera és col·locant menjar en determinants punts estratègicament triats per tal de que el menjar sigui accessible als ocells i per a que ens permeti a nosaltres una observació còmoda.

Els que tingueu jardí, pati, terrassa, o simplement un balcó o una finestra, proveu de col·locat una petita safata amb grana, fruita o pa, procurant que el lloc triat no sigui accessible als gats (que vindran a pels ocells) ni a altres comensals indesitjables (ratolins, coloms, etc.). Una simple safata, una xarxa de les que es venen amb les taronqes o un filferro amb cacauets enfilats serà suficient. Imaginació al poder.

I si en voleu de més sofisticades i ja fetes (no tinc comissió, eh?):



Bon hivern ocellaire !
Fotografia: Pit-roig (Erithacus rubecula), Isidre Cos


Menjadores per a ocells


Aquest està sent un hivern especialment bo per als ocells a casa nostra. Les masses d'aire fred del nord d'Europa estan escombrant els hivernants del centre del continent i els estan duent fins als països mediterranis en nombre molt alt.

És una bona oportunitat per a apropar-nos a ells però també una ocasió per mirar d'apropar-los a nosaltres. La millor manera és col·locant menjar en determinants punts estratègicament triats per tal de que el menjar sigui accessible als ocells i per a que ens permeti a nosaltres una observació còmoda.

Els que tingueu jardí, pati, terrassa, o simplement un balcó o una finestra, proveu de col·locat una petita safata amb grana, fruita o pa, procurant que el lloc triat no sigui accessible als gats (que vindran a pels ocells) ni a altres comensals indesitjables (ratolins, coloms, etc.). Una simple safata, una xarxa de les que es venen amb les taronqes o un filferro amb cacauets enfilats serà suficient. Imaginació al poder.

I si en voleu de més sofisticades i ja fetes (no tinc comissió, eh?):



Bon hivern ocellaire !
Fotografia: Pit-roig (Erithacus rubecula), Isidre Cos


SOCC d'hivern

Alguns apunts als SOCC d'hivern:
A aquestes alçades del mes ja tinc fets els dos itineraris SOCC del desembre. Tot un èxit, tenint en compte la feinada que va suposar fer l'hivern passat un SOCC extra per a l'Atles, amb els corresponents censos de quadrícula. Ara calen acabar els censos de quadrícula per a l'Atles entre Farners i Vallors.
Precisament a l'itinerari entre Farners i Vallors, a Santa Coloma, el passat dia 7, poques novetats. Molt de pinsà (Fringilla coelebs) i encara força tallareta cuallarga (Sylvia undata). A prop de Vallors força tord comú (Turdus philomelos) i un grapat de tords alaroig (Turdus iliacus), juntament a la presència escassa de durbec (Coccothraustes coccothraustes). Aquest hivern sembla que estem vivint una autèntica irrupció d'aquesta espècie.
A l'itinerari per sobre de Sant Hilari, camí de Vallclara, amb temperatures lleugerament per sobre de zero i amb neu al terra, molta mallerenga petita (Parus ater) i bruel (Regulus ignicapillus), tot i que no en nombres tan elevats com en altres hiverns. Destaca la presència constant de reietó (Regulus regulus), i també petits grups de trencapinyes (Loxia recurvirostra) volant excitats d'un costat a l'altre.
Per ser el darrer hivern de treball de camp per a lAtles, el d'enguany es presenta molt interessant, tant pel que fa la quantitat com a la diversitat d'espècies. I tot just acaba de començar.

divendres, 12 de desembre del 2008

Observacions ornitològiques 09-12-08

Una oca vulgar
Esplugabous, fins a 178
Rascló
Polla d'aigua 6
Fotja: 6
Cornelles: Un grup de 77
Ànec collverd: fins a 114
Xarxet: 12
Bernat : 5
Corb marí gros: 3
 
i molts bec de corall.
 
Observador: Joan Ventura
 
 

Observacions ornitològiques 09-12-08

Una oca vulgar
Esplugabous, fins a 178
Rascló
Polla d'aigua 6
Fotja: 6
Cornelles: Un grup de 77
Ànec collverd: fins a 114
Xarxet: 12
Bernat : 5
Corb marí gros: 3
 
i molts bec de corall.
 
Observador: Joan Ventura
 
 

dimarts, 9 de desembre del 2008

La Comisión presenta las opciones de actuación para poner en marcha una estrategia de la UE sobre especies invasoras

La Comisión Europea ha presentado una serie de opciones de actuación para desarrollar una estrategia que aborde el problema de las especies alóctonas que ponen en peligro la biodiversidad europea.
Las especies invasoras representan una grave amenaza para las plantas y animales autóctonos en Europa. Por ejemplo, la mariquita arlequín (Harmonia axydiris), originaria de Asia, constituye una amenaza mortal para las mariquitas nativas en el Reino Unido, así como para las mariposas y otros insectos. Las especies invasoras pueden perturbar la flora y fauna locales y causar un daño considerable a la naturaleza y la salud humana. Además, su presencia puede tener importantes repercusiones económicas: se estima que controlar las especies invasoras y reparar el daño que provocan cuesta a las economías europeas por lo menos 12 000 millones de euros al año. Si bien algunos países de la Unión Europea cuentan con una legislación para la protección de su biodiversidad nacional, no hay un enfoque armonizado en toda la Unión.
La Comunicación presenta una serie de actuaciones para un planteamiento coordinado y expone una serie de medidas que pueden ponerse en marcha de inmediato, incluido un sistema de alerta rápida a escala europea para advertir de la llegada de especies nuevas.

Stavros Dimas, Comisario Europeo de Medio Ambiente, ha señalado: «Las especies invasoras suponen una grave amenaza para la biodiversidad. No se podrá detener la pérdida de biodiversidad en la Unión Europea si no se aborda el problema de estos indeseados visitantes. Teniendo en cuenta que esas especies se establecen y propagan a toda velocidad, las medidas adoptadas por un Estado miembro pueden anularse totalmente si los países vecinos no actúan o si reaccionan de forma descoordinada. Las consecuencias ecológicas, económicas y sociales de las especies invasoras en la UE son considerables y exigen una respuesta coordinada.».

El problema de las especies invasoras
Las especies invasoras llegan a Europa bien por accidente bien deliberadamente para fines diversos, como su utilización en la agricultura y la silvicultura. El incremento constante de las actividades internacionales y europeas de comercio y transporte y la creciente movilidad de las personas por todo el mundo llevan consigo un aumento del número de especies invasoras.

El coipú y la rata almizclera, ambos traídos a Europa desde América por su piel, están hoy establecidos en toda Europa y provocan daños considerables en presas, canales y sistemas de regadío y de protección frente a las inundaciones. Una de las especies invasoras más célebres es el mejillón cebra, que, además de su importante impacto ecológico, causa enormes problemas a la industria al incrustarse en los desagües.

En el proyecto DAISIE[1], financiado con cargo al Sexto Programa marco comunitario de investigación, se identificaron 10 822 especies alóctonas en Europa, y se teme que entre el 10 % y el 15 % de esas especies tengan un impacto económico o ecológico negativo.

Las islas aisladas, ricas en biodiversidad, son excepcionalmente vulnerables a la invasión, que además puede tener un impacto desproporcionado sobre el sustento y las oportunidades culturales y económicas de las poblaciones locales.

Métodos actuales de lucha contra las especies invasoras en Europa
La legislación y las políticas existentes de la UE, como las relativas a la naturaleza y la sanidad animal y vegetal o la normativa sobre comercio de recursos hídricos, ya ofrecen una solución parcial al problema de las especies invasoras. Sin embargo, no existe un sistema armonizado ni un planteamiento coherente entre países vecinos que permita realizar el seguimiento y control de las especies invasoras y de sus efectos sobre la biodiversidad europea.

Desde las más altas esferas políticas se ha afirmado que es necesaria una acción coordinada para controlar el problema de las especies invasoras, y el Plan de Acción para detener la pérdida de biodiversidad para 2010 y más adelante contiene un compromiso para desarrollar una estrategia de la UE.

Este mismo año, la Comisión ha llevado a cabo una consulta pública a fin de recabar sugerencias para abordar la cuestión con eficacia a escala de la Unión.

Opciones propuestas para desarrollar una estrategia de la Unión Europea sobre especies invasoras
La Comisión propone una serie de opciones, una de las cuales es el recurso máximo a los instrumentos jurídicos existentes, junto con la adopción de medidas voluntarias. Esta opción implicaría realizar evaluaciones de riesgos recurriendo a instituciones existentes, tales como la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria. Entre las medidas voluntarias propuestas figuran la realización de controles fronterizos periódicos por parte de los Estados miembros y la elaboración de códigos de conducta voluntarios para estimular un comportamiento responsable por parte de minoristas y consumidores.

La Comisión propone la creación inmediata de un Sistema de Información y Alerta Rápida a escala europea para la comunicación de la llegada de nuevas especies. Esta propuesta está en consonancia con el enfoque en tres etapas acordado por la comunidad internacional para responder a las amenazas que plantean las especies invasoras, que se basa en la prevención, la pronta detección y la erradicación, así como en medidas de control y contención.

Otra de las opciones consiste en modificar la legislación existente para incluir una gama más amplia de organismos potencialmente invasores; esta opción podría implicar la ampliación de la lista de especies prohibidas con arreglo a la normativa sobre comercio de fauna y flora silvestres.
La última opción consiste en desarrollar un marco legislativo nuevo para las especies invasoras, con procedimientos independientes de evaluación e intervención. Podría crearse además una agencia específica que se ocupara de los aspectos técnicos de su aplicación. Asimismo, podrían establecerse procedimientos obligatorios de seguimiento y notificación y mecanismos eficaces de respuesta rápida.

Próximas etapas
En la ultimación de su propuesta para una estrategia de la UE, que tiene previsto presentar en 2010, la Comisión tomará en consideración las aportaciones de las partes interesadas y otras instituciones de la UE.


Para más información, visite:


http://ec.europa.eu/environment/nature/invasivealien/index_en.htmhttp://www.tvlink.org/home.cfm?dg=env

Sils s'oposa a una línia de 110 kW que crearia els Estanys

L'Ajuntament de Sils s'oposa a la construcció d'una línia elèctrica de 110 quilowatts (kW) al municipi, infraestructura que el govern de la Generalitat preveu en el Pla de l'energia 2006-2015. Fa pocs dies, el Departament de Medi Ambient va notificar al consistori la possibilitat de la seva instal·lació, per tal de transportar l'electricitat sobrant de la subestació de la línia de molt alta tensió (MAT) des de Riudarenes cap a pobles del Maresme i la Selva marítima.

De moment no hi ha data per la seva execució, però el traçat ja està definit. La línia elèctrica partirà des d'una nova subestació que es construirà a Riudarenes, al costat de la futura subestació de la MAT de 400 kW i, des d'allà, creuarà la carretera de Massanes (GI-555) i s'enfilarà cap a Sils, en direcció a la subestació elèctrica que té el municipi.

En total, la línia farà uns dos quilòmetres de longitud. Durant aquest tram, passarà "al límit dels estanys, una zona inundable", però no en terrenys protegits, segons l'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS).El batlle considera que la línia "si és necessària, que encara s'ha de demostrar, ha de ser soterrada". El projecte, però, preveu que estigui soterrada només en alguns trams i, en canvi, a tocar dels estanys i a prop de l'església s'hi edificarien torres de 10 fins a 30 metres d'alçada.L'Ajuntament de Sils ha enviat aquesta setmana un informe a Medi Ambient on es plasmen les principals demandes envers aquest projecte.

Nogué considera que si la línia s'ha de fer, s'ha de soterrar "a la zona dels estanys".Des de Riudarenes, l'alcalde, Narcís Colomé (CiU), no es va mostrar crític amb la instal·lació d'aquesta línia, ja en els "400 metres de trajecte és soterrada i travessa la carretera". De tota manera, el batlle va recordar, que Riudarenes vol que la MAT transcorri pel corredor del tren d'alta velocitat.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008120500_3_302269__Comarques-Sils-soposa-duna-linia-limitara-estanys

Sils s'oposa a una línia de 110 kW que crearia els Estanys

L'Ajuntament de Sils s'oposa a la construcció d'una línia elèctrica de 110 quilowatts (kW) al municipi, infraestructura que el govern de la Generalitat preveu en el Pla de l'energia 2006-2015. Fa pocs dies, el Departament de Medi Ambient va notificar al consistori la possibilitat de la seva instal·lació, per tal de transportar l'electricitat sobrant de la subestació de la línia de molt alta tensió (MAT) des de Riudarenes cap a pobles del Maresme i la Selva marítima.

De moment no hi ha data per la seva execució, però el traçat ja està definit. La línia elèctrica partirà des d'una nova subestació que es construirà a Riudarenes, al costat de la futura subestació de la MAT de 400 kW i, des d'allà, creuarà la carretera de Massanes (GI-555) i s'enfilarà cap a Sils, en direcció a la subestació elèctrica que té el municipi.

En total, la línia farà uns dos quilòmetres de longitud. Durant aquest tram, passarà "al límit dels estanys, una zona inundable", però no en terrenys protegits, segons l'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS).El batlle considera que la línia "si és necessària, que encara s'ha de demostrar, ha de ser soterrada". El projecte, però, preveu que estigui soterrada només en alguns trams i, en canvi, a tocar dels estanys i a prop de l'església s'hi edificarien torres de 10 fins a 30 metres d'alçada.L'Ajuntament de Sils ha enviat aquesta setmana un informe a Medi Ambient on es plasmen les principals demandes envers aquest projecte.

Nogué considera que si la línia s'ha de fer, s'ha de soterrar "a la zona dels estanys".Des de Riudarenes, l'alcalde, Narcís Colomé (CiU), no es va mostrar crític amb la instal·lació d'aquesta línia, ja en els "400 metres de trajecte és soterrada i travessa la carretera". De tota manera, el batlle va recordar, que Riudarenes vol que la MAT transcorri pel corredor del tren d'alta velocitat.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008120500_3_302269__Comarques-Sils-soposa-duna-linia-limitara-estanys

dilluns, 8 de desembre del 2008

Observacions ornitològiques 05-12-08




1 esparver vulgar
4 aligots comuns
136 esplugabous (dormidor a l'illa de la bassa)
6 bernats pescaires
3 martinets blancs
5 gavians argentats
18 corbs marins grossos
53 xarxets comuns
ànecs collverds
4 ànecs xiuladors, 1 mascle i 3 femelles
4 cabussets
7 fotges
>15 polles d'aigua
5 rasclons
62 cornelles (dormidor als pollancres)
5 blauets
3 becadells
1 fredeluga
3 picots verds
3 picot garser gros
1 picot garser petit
raspinell comú
>125 becs de corall senegalesos, alguns en un estol mixt amb pardals xarrecs i pinsans
28 cruixidells, a darrera hora, junts als camps gestionats
>1100 estornells vulgars, a darrera hora
trist
pit-roig
pinsà comú
repicatalons
2 lluers
cotxa fumada
bitxac comú
mosquiter comú
passerell comú
mallerenga cuallarga
merla
tord comú
verdum
mallerenga blava
garsa
pardal xarrec
pardal comú
rossinyol bord
gafarró
mallerenga carbonera
cargolet
cadernera
colom roquer
gaig
pardal de bardissa
cuereta blanca
1 cuereta torrentera
titella
1 grasset de muntanya
tudó

Observadors: Xavier Romera i David Caballé

Observacions ornitològiques 05-12-08




1 esparver vulgar
4 aligots comuns
136 esplugabous (dormidor a l'illa de la bassa)
6 bernats pescaires
3 martinets blancs
5 gavians argentats
18 corbs marins grossos
53 xarxets comuns
ànecs collverds
4 ànecs xiuladors, 1 mascle i 3 femelles
4 cabussets
7 fotges
>15 polles d'aigua
5 rasclons
62 cornelles (dormidor als pollancres)
5 blauets
3 becadells
1 fredeluga
3 picots verds
3 picot garser gros
1 picot garser petit
raspinell comú
>125 becs de corall senegalesos, alguns en un estol mixt amb pardals xarrecs i pinsans
28 cruixidells, a darrera hora, junts als camps gestionats
>1100 estornells vulgars, a darrera hora
trist
pit-roig
pinsà comú
repicatalons
2 lluers
cotxa fumada
bitxac comú
mosquiter comú
passerell comú
mallerenga cuallarga
merla
tord comú
verdum
mallerenga blava
garsa
pardal xarrec
pardal comú
rossinyol bord
gafarró
mallerenga carbonera
cargolet
cadernera
colom roquer
gaig
pardal de bardissa
cuereta blanca
1 cuereta torrentera
titella
1 grasset de muntanya
tudó

Observadors: Xavier Romera i David Caballé

divendres, 5 de desembre del 2008

Recuperació del tram baix de la riera de Vallcanera


L'ajuntament de Sils i el projecte comarcal SELWA han participat en la redacció d'un projecte que pretèn recuperar mediambientalment el tram baix de la riera de Vallcanera (EIN estany de Sils-riera de Vallcanera).
L'obectiu final és recuperar paisatgísticament aquest espai, alhora que es potencia la vegetació autòctona pròpia de la zona.
Trobareu més informació aquí:

Recuperació del tram baix de la riera de Vallcanera


L'ajuntament de Sils i el projecte comarcal SELWA han participat en la redacció d'un projecte que pretèn recuperar mediambientalment el tram baix de la riera de Vallcanera (EIN estany de Sils-riera de Vallcanera).
L'obectiu final és recuperar paisatgísticament aquest espai, alhora que es potencia la vegetació autòctona pròpia de la zona.
Trobareu més informació aquí:

La gestió de l'Estany de Sils: Fòrum virtual

Trobareu més informació a la pàgina oficial de l'Estany de Sils:

http://www.estanydesils.cat/index.php?z=continguts&id_contingut=103

Participeu en el fòrum virtual i trieu les propostes que creieu més encertades:

http://estanysils.blogspot.com/

La gestió de l'Estany de Sils: Fòrum virtual

Trobareu més informació a la pàgina oficial de l'Estany de Sils:

http://www.estanydesils.cat/index.php?z=continguts&id_contingut=103

Participeu en el fòrum virtual i trieu les propostes que creieu més encertades:

http://estanysils.blogspot.com/

dijous, 4 de desembre del 2008

La millor defensa és una bona disfressa


En biologia s'anomena mimetisme batesià a l'estratègia defensiva que adopten algunes espècies inofensives per tal de fer-se passar per altres que són més agressives o tòxiques. Aquest és el cas de la Volucella zonaria, un insecte amb aparença de vespa que en realitat és una ofensiva mosca i que d'aquesta manera aconsegueix fer desistir a alguns depredadors.


La Volucella és un dípter (mosques, mosquits i altres) de la família dels sírfids que en estat adult s'alimenta del nèctar de les flors, amb preferència per les de l'heura (Hedera helix), col·laborant en la polinització d'aquestes plantes. En estat larvari són depredadores de pugons i erugues, raò per la que són utilitzades en agricultura com a insecticida natural.


Quan són adultes són de les mosques més grosses de casa nostra, amb una gran capacitat per mantenir un vol estàtic.

Fotografies de Wilbert Kerkhof (facilitades per en Rudolf van der Haar) obtingudes a la Llémena.





Protegir la Vall ?

La modesta enquesta que vam fer fa alguns dies sobre la necessitat de buscar o no una protecció legal per a la vall del Llémena no ha tingut gaire èxit i és poc representativa.

Malgrat això, en breu m'agradaria fer una disertació escrita sobre el tema. Si voleu aportar idees podeu afegir comentaris a aquest escrit. Seran de molta ajuda i ens permetran obternir diverses perspectives i percepcions sobre aquesta proposta.

Una salutació.

Alfons Delgado-Garcia

dimecres, 3 de desembre del 2008

L'amenaça de la variant a Sils

Sils reserva sòl per construir una variant de la C-63 prop de l´estany

La carretera anirà de Santa Coloma a Maçanet i travessarà una zona protegida de l'estany

SILS MARTÍ SANTIAGO
L'actual carretera C-63 és l'artèria principal de Sils i discorre pel mig del terme municipal partint en dos el poble. Amb el pas dels anys i el creixement urbanístic la via ha quedat tan integrada que fins i tot els habitants de la vila i alhora vianants han d'esperar el permís del semàfor per poder creuar. Resulta que s'ha convertit en una via preferent per als vehicles i els ciutadans sols la poden usar per fer el més essencial: creuar.
Per evitar perpetuar aquesta situació, l'anterior equip de govern va projectar una variant a l'exterior del municipi que enllacés directament amb Maçanet i no amb l'entrada del poble. Això permetrà que Sils pugui continuar creixent en direcció als estanys sense trobar-se, de nou, amb una altra carretera. L'actual equip de govern, encapçalat per l'alcalde Martí Nogué (IdS), subscriu aquesta alternativa perquè permetrà "recuperar el tram actual de la C-63 per al municipi que passarà a ser de titularitat urbana". Nogué matisa que possiblement "s'escapci una punta dels estanys tocant a Maçanet però és un mal menor".
Des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat reconeixen la necessitat que Sils disposi d'una variant a l'actual traçat i asseguren que la idea està contemplada en el pla d'infraestructures. Assenyalen també que, de moment, no saben el recorregut que tindrà i que no el sabran fins que la Generalitat projecti el corresponent estudi informatiu. De totes maneres ni confirmen ni desmenteixen que hagi de passar per l'estany, solament asseguren que un cop comenci a redactar-se l'estudi informatiu podran discutir-se els problemes minuciosament per tal de trobar la solució més adient.

L'amenaça de la variant a Sils

Sils reserva sòl per construir una variant de la C-63 prop de l´estany

La carretera anirà de Santa Coloma a Maçanet i travessarà una zona protegida de l'estany

SILS MARTÍ SANTIAGO
L'actual carretera C-63 és l'artèria principal de Sils i discorre pel mig del terme municipal partint en dos el poble. Amb el pas dels anys i el creixement urbanístic la via ha quedat tan integrada que fins i tot els habitants de la vila i alhora vianants han d'esperar el permís del semàfor per poder creuar. Resulta que s'ha convertit en una via preferent per als vehicles i els ciutadans sols la poden usar per fer el més essencial: creuar.
Per evitar perpetuar aquesta situació, l'anterior equip de govern va projectar una variant a l'exterior del municipi que enllacés directament amb Maçanet i no amb l'entrada del poble. Això permetrà que Sils pugui continuar creixent en direcció als estanys sense trobar-se, de nou, amb una altra carretera. L'actual equip de govern, encapçalat per l'alcalde Martí Nogué (IdS), subscriu aquesta alternativa perquè permetrà "recuperar el tram actual de la C-63 per al municipi que passarà a ser de titularitat urbana". Nogué matisa que possiblement "s'escapci una punta dels estanys tocant a Maçanet però és un mal menor".
Des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat reconeixen la necessitat que Sils disposi d'una variant a l'actual traçat i asseguren que la idea està contemplada en el pla d'infraestructures. Assenyalen també que, de moment, no saben el recorregut que tindrà i que no el sabran fins que la Generalitat projecti el corresponent estudi informatiu. De totes maneres ni confirmen ni desmenteixen que hagi de passar per l'estany, solament asseguren que un cop comenci a redactar-se l'estudi informatiu podran discutir-se els problemes minuciosament per tal de trobar la solució més adient.

dilluns, 1 de desembre del 2008

Anuari d'Ornitologia de Catalunya 2007

Ja tenim disponible l'anuari del 2007. Cliqueu aquí per obtenir-lo en format pdf.

Més durbecs


Mínim un exemplar de durbec (Coccothraustes coccothraustes) a Can Viader, a prop de Castanyet, Santa Coloma de Farners.

Observadors: Alfons Delgado-Garcia, Maite Garrigós, Farners Delgado
Dibuix: Alfons Delgado-Garcia

Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar

  Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...