divendres, 28 de novembre de 2008

Més ocells hivernants?

Aquests dies ens ha arribat una important davallada de temperatures, conseqüència de l'entrada de masses d'aire fred procedents del nord i centre d'Europa. Aquestes masses gèlides estan escombrant d'ocells els països de més al nord i els estan duent a latituds més meridionals, com per exemple la Gran Bretanya (vegeu la notícia de l'entrada d'ocell sedós). És un fet habitual, més o menys evident depenent de les condicions climàtiques. Més fred al nord, més ocells al sud. Les irrupcions d'ocells nòrdics són un fet conegut durant els hiverns especialment severs.
L'arribada d'ocells hivernants, especialment aquàtics, és un episodi que es veu any rera any a l'estany de Sils. Amb major o menor presència d'aquests depenent de les condicions climàtiques als països de més al nord i a la disponibilitat d'altres zones d'hivernada alternatives properes.
Aquest any els Aigüamolls de l'Empordà estan patint una greu sequera que ha modificat els hàbitats on hivernen les aus aquàtiques. A més, l'efecte de les llevantades han comportat una salinització de les llacunes dolces on es concentren la majoria d'espècies.
Això voldrà dir que zones d'hivernada alternativa, com ara l'estany de Sils o el delta de la Tordera, podran veure aquest any com augmenta considerablement els contingents d'aus hivernants? Opino que sí. L'estany de Banyoles està acollint un nombre de fotges (Fulica atra) inusualment alt, fa qüestió d'un mes que s'està veient un grupet de grues (Grus grus) rondant per la plana de la Selva... Potser, i depenent de la situació de les grans zones humides mediterrànies properes, com la Camarga i els deltes del Llobregat i de l'Ebre, podrem veure a Sils un nombre inusual d'ocells hivernants, així com constatar l'aparició d'algunes espècies més aviat rares.
La capacitat de càrrega actual de l'estany de Sils és més aviat petita, però no cal descartar algunes sorpreses (recordem el grup d'oques comunes que hi va hivernar fa un parell d'anys). Tant de bo la pluja pugui crear nous espais inundables dins la zona protegida, i que serveixin de refugi a aquests visitants.
Estiguem atents, tant pel que fa l'observació com a les conclusions que se'n puguin extreure d'aquestes noves situacions en vistes a la gestió d'aquest espai.

Més ocells hivernants?

Aquests dies ens ha arribat una important davallada de temperatures, conseqüència de l'entrada de masses d'aire fred procedents del nord i centre d'Europa. Aquestes masses gèlides estan escombrant d'ocells els països de més al nord i els estan duent a latituds més meridionals, com per exemple la Gran Bretanya (vegeu la notícia de l'entrada d'ocell sedós). És un fet habitual, més o menys evident depenent de les condicions climàtiques. Més fred al nord, més ocells al sud. Les irrupcions d'ocells nòrdics són un fet conegut durant els hiverns especialment severs.
L'arribada d'ocells hivernants, especialment aquàtics, és un episodi que es veu any rera any a l'estany de Sils. Amb major o menor presència d'aquests depenent de les condicions climàtiques als països de més al nord i a la disponibilitat d'altres zones d'hivernada alternatives properes.
Aquest any els Aigüamolls de l'Empordà estan patint una greu sequera que ha modificat els hàbitats on hivernen les aus aquàtiques. A més, l'efecte de les llevantades han comportat una salinització de les llacunes dolces on es concentren la majoria d'espècies.
Això voldrà dir que zones d'hivernada alternativa, com ara l'estany de Sils o el delta de la Tordera, podran veure aquest any com augmenta considerablement els contingents d'aus hivernants? Opino que sí. L'estany de Banyoles està acollint un nombre de fotges (Fulica atra) inusualment alt, fa qüestió d'un mes que s'està veient un grupet de grues (Grus grus) rondant per la plana de la Selva... Potser, i depenent de la situació de les grans zones humides mediterrànies properes, com la Camarga i els deltes del Llobregat i de l'Ebre, podrem veure a Sils un nombre inusual d'ocells hivernants, així com constatar l'aparició d'algunes espècies més aviat rares.
La capacitat de càrrega actual de l'estany de Sils és més aviat petita, però no cal descartar algunes sorpreses (recordem el grup d'oques comunes que hi va hivernar fa un parell d'anys). Tant de bo la pluja pugui crear nous espais inundables dins la zona protegida, i que serveixin de refugi a aquests visitants.
Estiguem atents, tant pel que fa l'observació com a les conclusions que se'n puguin extreure d'aquestes noves situacions en vistes a la gestió d'aquest espai.

Encara hi són les grues?

Avui, dia 28 de novembre, en Josep Moreno ha observat un petit grup de tres grues (Grus grus) entre Vilobí d'Onyar i Riudellots de la Selva.

Podria ser que fossin hivernants a la plana de la Selva?

Molta diversitat en la VII Trobada d'Estudiosos del Montseny

La VII Trobada d'Estudiosos del Montseny va superar totes les expectatives. Els responsables del Parc Natural del Montseny valoren la diversitat de temàtiques així com dels àmbits de procedència dels 55 ponents. La trobada es va fer al Museu de Granollers el 20 i 21 de novembre amb la participació de 140 persones.

La presentació de la trobada la van fer el diputat d'Espais Naturals i alcalde de Granollers, Josep Mayoral, i el vicepresident de la Diputació de Girona i alcalde d'Arbúcies, Roger Zamorano.La gran diversitat de temàtiques de les ponències presentades és un dels motius de satisfacció de la trobada. Les ponències es van agrupar per gestió, botànica i vegetació, història i patrimoni cultural, antropologia, educació ambiental, medi físic i fauna.Així mateix, cal destacar la procedència diversa dels ponents, que no es van circumscriure només a l'àmbit universitari i científic, sinó que procedien també de diferents entitats, museus locals i empreses privades.La gran quantitat de ponències va fer que les presentacions duressin dos dies i no hi hagués gaire temps per a les preguntes i el debat. Les ponències presentades es publicaran en forma de llibre properament.

Resum de les ponències.

Font de la informacióParc Natural del Montseny

Comença la redacció del nou Pla especial del Parc del Montnegre i el Corredor

El Consell Coordinador del Parc del Montnegre i el Corredor va aprovar les directrius per a la redacció del nou Pla especial de protecció de les serres del Montnegre-Corredor en la reunió mantinguda a Vilalba Sasserra el dimarts 18 de novembre.

El nou pla es farà en base al de 1989. El principal punt de partida serà l'anàlisi de l'experiència en la gestió així com el diagnòstic a partir dels canvis en el medi natural i socioeconòmic. Segurament, la revisió suposarà una ampliació dels límits del parc després d'estudiar les peticions que han fet diversos municipis, alguns dels quals no formen part actualment del perímetre protegit. Els tècnics de la Diputació de Barcelona es reuniran amb cada ajuntament per concretar les directrius acordades per a la revisió i estudiar la inclusió o no de nous espais en el parc.Segons aquestes directrius, el nou Pla especial ha de ser una proposta d'escenari territorial que ha d'afavorir la impulsió econòmica i social de la població dels municipis del parc en l'entorn que l'envolta. El tractament racional del territori i l'aprofitament ordenat dels seus recursos ha d'esdevenir així l'argument principal del desenvolupament futur dels municipis.

Un altre objectiu ha de ser garantir simultàniament la conservació del patrimoni natural i cultural que atresora, l'exercici de les activitats econòmiques que han modelat aquest paisatge, els drets derivats de la propietat i les oportunitats de gaudi de la natura per part dels visitants i usuaris del Parc. Així mateix, es pretén que el nou pla esdevingui un instrument prou acurat que permeti, tot sumant-se a d'altres projectes territorials en curs, donar resposta a aquelles situacions urbanístiques que encara estiguin pendents de resoldre.

La coordinació dels treballs la farà Albert Beltran, arquitecte de l'Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial treballant en col·laboració amb els tècnics de l'Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Ambdues oficines formen part de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. Una empresa externa (Serveis de Participació Interactiva, Delibera.info) conduirà el procés de participació que s'obrirà per fer participar les entitats i la societat civil en el nou pla.

Font de la informacióParc del Montnegre i el Corredor

Espai natural protegit és sinònim d'espai natural?

Espai natural protegit és sinònim d'espai natural?

Font: Vilaweb-Punt Diarihttp://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3076851

PONÇ FELIU LATORRE
Regidor de Medi Natural de l'Ajuntament de Girona

Cada dia que passa més m'adono de la indissociable i errònia consideració, tan problemàtica i perillosa per a la conservació de la natura i la seva biodiversitat, que els espais naturals valuosos són únicament els espais naturals protegits. És a dir, espai natural protegit (EIN) es considera sinònim d'espai natural valuós i, el més greu, tot espai no protegit queda consegüentment relegat a espai sense valor natural. Quant de mal que ha fet la mala interpretació del pla d'espais d'interès natural (el famós PEIN) de l'any 1992, als nostres paisatges i ecosistemes!Només partint d'aquest erroni axioma entendrem per què molts estudis ambientals i paisatgístics, molts informes d'impacte ambiental i altres treballs realitzats al nostre país prioritzen la conservació d'aquestes taques en el territori, per sobre d'indrets que, objectivament, tècnicament, científicament, tenen més vàlua natural, paisatgística, ecològica.

En el seu moment, el PEIN va definir uns espais, sigui per l'excessiva valoració dels ecosistemes forestals (potser emmirallant-nos nord enllà, en l'Europa verda, boscosa, caducifòlia), sigui per l'avergonyiment col·lectiu de les tan diverses i riques brolles, garrigues i els valuosos conreus mediterranis esgrogueïts a l'estiu, sigui per la dificultat i risc de la protecció d'indrets llaminers per a la urbanització com les grans planes agrícoles, i va oblidar els espais agraris i arbustius, en clar benefici dels indrets boscosos i de muntanya. Si fem l'exercici, a les nostres comarques, de sobreposar la capa dels espais inclosos al PEIN i la capa de zones muntanyoses, són pràcticament iguals (amb l'excepció de les zones humides i litorals, afortunadament).

Quins són els grans espais oblidats? Els agrícoles, les pastures, els prats de dall, els conreus de secà i de regadiu, els arrossars, les closes, etc.; ecosistemes, tots ells, d'extremada importància per a la conservació del paisatge i la biodiversitat.I el mateix error s'està a punt de tornar a produir en la definició de la futura Xarxa Natura 2000, que ha de ser el futur full de ruta per a la conservació del patrimoni natural de casa nostra dins el marc europeu. Si espècies com ara el gaig blau, la terrerola, el torlit o la mateixa òliba, totes elles en regressió i nidificants a la plana selvatana, per exemple, no tenen als seus territoris cap capa de protecció, com s'assegura la seva supervivència en la creixent construcció d'infraestructures, polígons i àrees urbanes?

Ara mateix estic segur que alguns «renunciaríem» (si calgués i si poguéssim escollir) a 1.000 hectàrees de l'EIN Gavarres per «blindar-ne» 100 en prats de dall rics en orquídies, en closes i en pastures i en prats inundables de la plana selvatana. No perquè no siguin valuoses i atractives, les Gavarres, sinó perquè l'ecosistema de bosc mediterrani està salvaguardat en el futur per milers d'hectàrees, mentre que els hàbitats de plana, molt més amenaçats, pengen d'un fil, sense cap règim de protecció. Ni un. D'aquí la importància d'acords de custòdia (com hem fet des de l'Ajuntament de Girona a través de convenis amb els propietaris dels darrers conreus del municipi a Sant Daniel o les hortes de Santa Eugènia) i d'altres figures imaginatives com ara l'adquisició d'un ramat municipal, la creació d'hortes de lloguer, la gestió dels prats, fenassars i conreus de peu de Gavarres, etc.El mateix passa amb alguns estudis i propostes per assegurar la connectivitat ecològica i faunística. Alguns d'aquests només tenen en compte els petits torrents que uneixen les «taques verdes» dels sobrevalorats espais inclosos al PEIN, obviant tot allò que hi ha entremig que, algunes vegades (moltes, massa sovint) és més valuós paradoxalment que els espais naturals protegits per ells mateixos.

Cal no caure en apriorismes, cal estudiar tots els espais naturals; en casos com ara els de les polèmiques variants de Llambilles o la Bisbal, no per trepitjar alguns metres de Gavarres necessàriament han de ser les opcions més impactants pel medi, per la biodiversitat i per les espècies de fauna (en el cas de Llambilles, per exemple, si s'opta per no trepitjar les Gavarres, potser se sentenciaran els darrers conreus on crien torlits a la comarca i les darreres gorgues amb presència d'espinós).En definitiva, cal ser conscients dels valors reals dels nostres espais naturals. No perquè foren «tacats de verd» en un pla de l'any 1992 són territoris «sagrats i de valor ecològic inqüestionable» i, sobretot, al contrari: no perquè no foren «tacats de verd» en un pla de l'any 1992 deixen de ser valuosos i passen a ser prescindibles, urbanitzables, banals, el major exemple dels quals són els conreus de plana d'indrets agraris de les nostres comarques.

dijous, 27 de novembre de 2008

Mosquiters hivernants

El mosquiter comú (Phylloscopus collybita) és un nidificant comú a la vall del Llémena, ocupant la pràctica totalitat de les masses forestals, amb preferència pels caducifolis. Però és a l'hivern quan és fa més conspicu, tant per la seva abundància (arriben molts exemplars hivernants) com pels seus hàbits.
No és especialment tímid, tot i que no acostuma a acostar-se a les menjadores. Durant l'hivern és freqüent prop de riera i altres punts d'aigua, on troba el seu aliment (bàsicament petits insectes i les seves larves i postes), però també ocupa tota mena d'hàbitats.
Durant aquests mesos és usual observar-los formant estosl mixtes amb espècies amb els mateixos requeriments tròfics, com ara mallerengues, bruels i reietons.

El mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) també es troba present a la Vall, però es tracta d'una espècie estival que hiverna a l'Àfrica. El mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) i el mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix) són només detectables durant els pasos migratoris, ja que no nidifiquen a la Vall, ni tampoc hivernen.


Fotografia: Mosquiter comú, Isidre Cos, 2007, riera de Llémena a Sant Esteve




dimecres, 26 de novembre de 2008

Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)

Dos exemplars a Sant Miquel de Cladells, Santa Coloma de Farners.
Trobareu més observacions que fan referència a aquesta espècie al blog de la Natura a la baixa Tordera.

Observadors: Alfons Delgado, Maite Garrigós, Farners Delgado

dilluns, 24 de novembre de 2008

Fauna i flora exòtiques. Cal una gestió ??

En la mateixa data en que vaig incloure l'enquesta sobre què calia fer amb les espècies de fauna exòtica vaig publicar un post amb fotografies de becs de corral (Estrilda astrid) i d'un trist (Cisticola juncidis).
Ambdues espècies van estar fotografiades a l'Estany de Sils, en la mateixa data i en el mateix hàbitat. La primera és una espècie exòtica, originària de l'Àfrica tropical; el trist és un dels ocells més característics dels espais agrícoles i de plana de la comarca.

L'aparença diminuta i simpàtica del bec de corall, amb el seu antifaç escarlata i els seus moviments inquiets, amaga la problemàtica que comporta la proliferació d'aquesta espècie en els ecosistemes on ha estat introduïda. En espais on el bec de corall és abundant, s'ha convertit en un autèntic problema. La seva elevada taxa de reproducció i el seu comportament territorial ha comportat que exclogui dels espais que ocupa a les espècies autòctones, entre les que s'hi troba el trist, però també el rossinyol bord (Cettia cetti) i altres ocells d'herbassars.

A la pregunta de si cal retirar o no del medi a les espècies exòtiques la majoria de respostes es decanten per a que sigui així, per suposar una amenaça per a la resta d'espècies. Evidentment això és així. La introducció d'espècies alòctones es considera la tercera causa en importància de pèrdua de biodiversitat mundial. És a dir, les espècies introduïdes causen la desaparició d'espècies autòctones.

En un tant per cent molt alt (que supera el 90%), la introducció d'espècies exòtiques en un ecosistema és un fracàs absolut. L'ecosistema compta amb els suficients recursos (biològics, climàtics o físics) per a eliminar aquestes introduccions, i l'espècie vinguda de fora no prospera i desapareix sense deixar rastre. Però hi ha un petit percentatge que sí que aconsegueix subsistir i encabir-se en un lloc que no està preparat per a rebre'l, afectant a la resta de l'ecosistema. Una espècie exòtica és una peça fora de lloc que fa desequilibrar la resta de la maquinària. Per tant, no tots els ecosistemes estan preparats per refusar les introduccions i no poden eliminar-les. Aquest fet ens serveix per diagnosticar l'estat d'un ecosistema, ja que les espècies vingudes de fora acostumen a tenir èxit en ecosistemes degradats, empobrits, on les espècies i els hàbitats propis de la zona han estat eliminats o molt castigats per l'acció humana.

Mai una espècie exòtica ha enriquit l'ecosistema. Al contrari, el degrada. La presència i l'activitat de l'espècie exòtica pot afectar de moltes maneres a la resta de components de l'ecosistema. Pot exercir una pressió mitjançant la predació, la competència o pot ser un vector de trasmissió de malalties, amb conseqüències nefastes.

Com actuar?

Calen protocols específics en la gestió de les espècies exòtiques. Gestors i estudiosos han de marcar les pautes a seguir en la gestió d'aquestes espècies o com a mínim hi ha d'haver unes normes clares de què fer en cas de tenir l'opció de retirar-les del medi.

Si cauen tortugues de Florida en els paranys destinats al seguiment (marcatge i posterior alliberament) de les tortugues autòctones, les tortugues americanes es retiren. S'han fet campanyes de captura i retirada de visó americà. Per què no es poden retirar, per exemple, els becs de corall que cauen en les xarxes destinades a l'anellament científic? Perquè són bonics?

Administracions, entitats i estudiosos han de posar fil a l'agulla en aquest tema. A l'Estany de Sils són cinc les espècies de fauna exòtica més problemàtiques: la gambússia (Gambussia holbrokii), el cranc roig americà (Procamburus clarckii), el visó americà (Mustela vison), la tortuga de Florida (Trachemys scripta) i el bec de corall (Estrilda astrid).

A aquest llistat també hi podriem afegir la majoria de peixos presents a la zona (carpes, carpins, etc.), a més de les dues rates (la de claveguera i la negra), gats i gossos assilvestrats i un nombre important de plantes. Però amb totes aquestes dues espècies, al igual que amb la gambússis i amb el cranc, la gestió pot resultar una empresa inútil per molt esforços que s'hi dediqui. Només una gestió acurada de l'espai i la recuperació d'hàbitats i d'espècies autòctones poden ajudar a mitigar-ne els efectes negatius.

Hi ha prioritats? Potser sí. El visó americà en seria un, però requereix de campanyes llargues i continues, que poden resultar cares i que necessiten de la implicació de varies administracions. Les tortugues de Florida poden ser un objectiu factible i on els resultats poden ser satisfactoris en un espai de temps i esforços raonables. Els becs de corall s'han de retirar del medi immediatament, ara que encara són pocs i estem a temps.

La divulgació i la pedagogia són una eina bàsica. La societat ha d'estar informada i ha de saber que l'alliberament d'espècies exòtiques al medi comporta un greu problema per a les altres espècies i per al bon funcionament de l'ecosistema.

Pel que fa a la flora exòtica, és qüestió que opinin els botànics, que tenen més coneixements i arguments que jo.

Fauna i flora exòtiques. Cal una gestió ??

En la mateixa data en que vaig incloure l'enquesta sobre què calia fer amb les espècies de fauna exòtica vaig publicar un post amb fotografies de becs de corral (Estrilda astrid) i d'un trist (Cisticola juncidis).
Ambdues espècies van estar fotografiades a l'Estany de Sils, en la mateixa data i en el mateix hàbitat. La primera és una espècie exòtica, originària de l'Àfrica tropical; el trist és un dels ocells més característics dels espais agrícoles i de plana de la comarca.

L'aparença diminuta i simpàtica del bec de corall, amb el seu antifaç escarlata i els seus moviments inquiets, amaga la problemàtica que comporta la proliferació d'aquesta espècie en els ecosistemes on ha estat introduïda. En espais on el bec de corall és abundant, s'ha convertit en un autèntic problema. La seva elevada taxa de reproducció i el seu comportament territorial ha comportat que exclogui dels espais que ocupa a les espècies autòctones, entre les que s'hi troba el trist, però també el rossinyol bord (Cettia cetti) i altres ocells d'herbassars.

A la pregunta de si cal retirar o no del medi a les espècies exòtiques la majoria de respostes es decanten per a que sigui així, per suposar una amenaça per a la resta d'espècies. Evidentment això és així. La introducció d'espècies alòctones es considera la tercera causa en importància de pèrdua de biodiversitat mundial. És a dir, les espècies introduïdes causen la desaparició d'espècies autòctones.

En un tant per cent molt alt (que supera el 90%), la introducció d'espècies exòtiques en un ecosistema és un fracàs absolut. L'ecosistema compta amb els suficients recursos (biològics, climàtics o físics) per a eliminar aquestes introduccions, i l'espècie vinguda de fora no prospera i desapareix sense deixar rastre. Però hi ha un petit percentatge que sí que aconsegueix subsistir i encabir-se en un lloc que no està preparat per a rebre'l, afectant a la resta de l'ecosistema. Una espècie exòtica és una peça fora de lloc que fa desequilibrar la resta de la maquinària. Per tant, no tots els ecosistemes estan preparats per refusar les introduccions i no poden eliminar-les. Aquest fet ens serveix per diagnosticar l'estat d'un ecosistema, ja que les espècies vingudes de fora acostumen a tenir èxit en ecosistemes degradats, empobrits, on les espècies i els hàbitats propis de la zona han estat eliminats o molt castigats per l'acció humana.

Mai una espècie exòtica ha enriquit l'ecosistema. Al contrari, el degrada. La presència i l'activitat de l'espècie exòtica pot afectar de moltes maneres a la resta de components de l'ecosistema. Pot exercir una pressió mitjançant la predació, la competència o pot ser un vector de trasmissió de malalties, amb conseqüències nefastes.

Com actuar?

Calen protocols específics en la gestió de les espècies exòtiques. Gestors i estudiosos han de marcar les pautes a seguir en la gestió d'aquestes espècies o com a mínim hi ha d'haver unes normes clares de què fer en cas de tenir l'opció de retirar-les del medi.

Si cauen tortugues de Florida en els paranys destinats al seguiment (marcatge i posterior alliberament) de les tortugues autòctones, les tortugues americanes es retiren. S'han fet campanyes de captura i retirada de visó americà. Per què no es poden retirar, per exemple, els becs de corall que cauen en les xarxes destinades a l'anellament científic? Perquè són bonics?

Administracions, entitats i estudiosos han de posar fil a l'agulla en aquest tema. A l'Estany de Sils són cinc les espècies de fauna exòtica més problemàtiques: la gambússia (Gambussia holbrokii), el cranc roig americà (Procamburus clarckii), el visó americà (Mustela vison), la tortuga de Florida (Trachemys scripta) i el bec de corall (Estrilda astrid).

A aquest llistat també hi podriem afegir la majoria de peixos presents a la zona (carpes, carpins, etc.), a més de les dues rates (la de claveguera i la negra), gats i gossos assilvestrats i un nombre important de plantes. Però amb totes aquestes dues espècies, al igual que amb la gambússis i amb el cranc, la gestió pot resultar una empresa inútil per molt esforços que s'hi dediqui. Només una gestió acurada de l'espai i la recuperació d'hàbitats i d'espècies autòctones poden ajudar a mitigar-ne els efectes negatius.

Hi ha prioritats? Potser sí. El visó americà en seria un, però requereix de campanyes llargues i continues, que poden resultar cares i que necessiten de la implicació de varies administracions. Les tortugues de Florida poden ser un objectiu factible i on els resultats poden ser satisfactoris en un espai de temps i esforços raonables. Els becs de corall s'han de retirar del medi immediatament, ara que encara són pocs i estem a temps.

La divulgació i la pedagogia són una eina bàsica. La societat ha d'estar informada i ha de saber que l'alliberament d'espècies exòtiques al medi comporta un greu problema per a les altres espècies i per al bon funcionament de l'ecosistema.

Pel que fa a la flora exòtica, és qüestió que opinin els botànics, que tenen més coneixements i arguments que jo.

divendres, 21 de novembre de 2008

La necessitat de crear una comissió tècnica-científica és una de les conclusions de la 2ª Jornada de l'Estany de Sils

Formar una comissió tècnica- científica per supervisar les intervencions a l'Estany de Sils i preparar un pla pedagògic per coordinar les activitats d'educació ambiental en aquest espai van ser les principals conclusions de la 2a jornada La gestió i conservació de l'Estany de Sils amb la participació de tots, que es va celebrar aquest dissabte al centre cívic de Sils. L'objectiu de la trobada, on van assistir 43 persones, va ser continuar el procés obert l'any passat i obrir la porta a propostes en els camps de la recerca i l'educació ambiental a l'Estany de Sils.Relacionat amb la recerca, es va proposar crear una comissió tècnica/científica que coordini les intervencions o estudis de les diferents entitats que actuen a l'Estany; recopilar els treballs existents sobre l'estany, per exemple en una publicació; crear beques de recerca, entre altres

La necessitat de crear una comissió tècnica-científica és una de les conclusions de la 2ª Jornada de l'Estany de Sils

Formar una comissió tècnica- científica per supervisar les intervencions a l'Estany de Sils i preparar un pla pedagògic per coordinar les activitats d'educació ambiental en aquest espai van ser les principals conclusions de la 2a jornada La gestió i conservació de l'Estany de Sils amb la participació de tots, que es va celebrar aquest dissabte al centre cívic de Sils. L'objectiu de la trobada, on van assistir 43 persones, va ser continuar el procés obert l'any passat i obrir la porta a propostes en els camps de la recerca i l'educació ambiental a l'Estany de Sils.Relacionat amb la recerca, es va proposar crear una comissió tècnica/científica que coordini les intervencions o estudis de les diferents entitats que actuen a l'Estany; recopilar els treballs existents sobre l'estany, per exemple en una publicació; crear beques de recerca, entre altres

dimecres, 19 de novembre de 2008

Alerta al Regne Unit per la baixa de les poblacions d'ocells d'espais agrícoles




RSPB urges swift action to restore threatened farmland birds


18-11-2008


The UK government has revealed that the populations of some iconic countryside birds fell last year to their lowest levels since 1970. The RSPB (BirdLife in UK) believes that following the removal of set-aside earlier this year, further declines in farmland birds are inevitable.

The Society is urging the government to take swift action to restore the fortunes of these birds.
The UK Department for Environment, Food and Rural Affairs recently published data revealing further declines in the overall numbers of farmland birds across the UK. Analysis of the figures reveals that the collective population of farmland birds, including Grey Partridge Perdix perdix, Northern Lapwing Vanellus vanellus and European Turtle-dove Streptopelia turtur, has fallen to less than half of the level in 1970.

Gareth Morgan, RSPB’s lead agricultural policy officer, commented: “the further drop in the numbers of some farmland birds is deeply troubling. This is a credit crunch for birds. We know the general intensification of farming, driven by the Common Agricultural Policy (CAP), has accounted for the majority of the historic decline in farmland birds, but with good conservation support now available for farmers this year’s results are dismaying”.

“Todays shock results provide a clarion call of the need to stave off further declines of farmland birds. In partnership with farmers we need to ensure the best wildlife-friendly farming techniques are used to give our farmland birds the greatest chance of survival”.

In light of these figures, the RSPB is calling for more farm subsidies to be diverted to environmental schemes around the UK and for better use to be made of the resources already available.

The RSPB is particularly concerned about further declines of farmland birds that will inevitably be triggered by the scrapping of set-aside earlier this year. This measure took farmland out of agricultural food production and provided beneficial habitats for many farmland birds.
Gareth Morgan added: "the declines in farmland birds reported today do not include those that will be lost because of the scrapping of set-aside. Unless compensatory measures can be put in place to cover the void left by the removal of set-aside, farmland birds will continue to slide, putting even more extreme pressure on some populations”.

Since 1999, the RSPB has owned a 181 hectare farm in Cambridgeshire. This farm is among the best farms for profitability in the region and here the population of farmland birds has bucked the national trend. Between 2000-2007 the numbers of farmland birds doubled in the RSPB's farm whilst numbers in the wider UK landscape dropped by around 6%.

Gareth Morgan added: “using the measures available to all farmers, the RSPB has proved that combining productive farming with rising numbers of farmland birds is easily achievable. We are eager to share our knowledge and successes with other farmers to put bird song back into the countryside”.

Ariel Brunner, EU Agriculture Policy Officer at BirdLife European Division commented: “the situation in the UK clearly shows how utterly ineffective the current CAP is in dealing with the environmental crisis affecting our countryside. Agri-environmental schemes are severely underfunded while over-intensification is proceeding unchecked. Unfortunately, as the recent abolition of set-aside shows, EU decision-makers keep ignoring scientific evidence and prefer to keep accommodating the vested interests of the minority of farmers that pocket most EU subsidies without delivering the public goods society needs”.

If you want to be up-to-date with BirdLife International European stories, register to our electronic Newsletter “BirdLife Europe e-news” by clicking here. Or to hear about news from the global BirdLife network, please click here.

Credits: RSPB


Fotografia: Cruixidell (Embereiza calandra), Xavier Romera

dilluns, 17 de novembre de 2008

Llista actualitzada dels ocells de la comarca de la Selva


Códigos de estatus / Status code


R = resident / resident

r = resident escàs / scarce resident

I = hivernant / winter visitor

i = hivernant escàs / scarce winter visitor

E = estival / summer visitor

e = estival escàs / scarce summer visitor

M = migrant / migrant

m = migrant escàs / scarce migrant

A = accidental / vagrant

Ex = extingida recentemente / recently extinguished

D = Divagant o visitant ocasional/ Digressing or occasional visitor

Ix = Espècie exòtica introduïda





Total especies: 264





Anser anser - m, i


Tadorna tadorna - m


Tadorna ferruginea - A


Aix galericulata - Ix, D


Anas penelope - M


Anas discors - A


Anas strepera - r, m


Anas crecca - I, M


Anas platyrhynchos - R, I, M


Anas acuta - m


Anas querquedula - M


Anas clypeata - I, M


Aythya ferina - m


Mergus serrator - i, m


Alectoris rufa - R


Coturnix coturnix - R


Phasianus colchicus - Ix, r


Gavia arctica - i


Gavia immer - i


Gavia stellata - i


Tachybaptus ruficollis - R, I, M


Podiceps cristatus - r, I, M


Podiceps auritus - A


Podiceps nigricollis - m


Calonectris diomedea - E, m


Puffinus yelkouan - I, e, M


Puffinus mauretanicus - I, e, M


Hydrobates pelagicus - i


Morus bassanus - I, M


Phalacrocorax carbo - I, M, e


Phalacrocorax aristotelis - r, I


Botaurus stellaris - m


Ixobrychus minutus - r, m


Nycticorax nycticorax - r, M


Bubulcus ibis - I, M


Ardeola ralloides - M


Egretta garzetta - I, M


Egretta alba - m


Ardea cinerea - r, I, M


Ardea purpurea - r, M


Ciconia ciconia - M, i


Ciconia nigra - M


Plegadis falcinellus - A


Phoenicopterus roseus - m


Elanus caeruleus - A


Pernis apivorus - R, M


Milvus migrans - M


Milvus milvus - i, m


Gyps fulvus - D


Neophron percnopterus - r, m, D


Circaetus gallicus - E, M


Circus aeruginosus - M


Circus pygargus - r, m


Circus cyaneus - i, m


Accipiter gentilis - R, i, m


Accipiter nisus - R, I, M


Buteo buteo - R, I, M


Aquila chrysaetos - D


Hieraaetus pennatus - e, M


Hieraaetus fasciatus - m


Pandion haliaetus - m


Falco naumanni - m


Falco tinnunculus - R, I, M


Falco columbarius - i, m


Falco subbuteo - R, M


Falco peregrinus - R, i, m


Rallus aquaticus - R, I, M


Porzana porzana - m


Porzana pusilla - m


Porzana parva - m


Gallinula chloropus - R


Porphyrio porphyrio - D


Fulica atra - r, i, M


Grus grus - i, m


Tetrax tetrax - Ex


Himantopus himantopus - r, M


Recurvirostra avosseta - m


Burhinus oedicnemus - r, I, M


Charadrius dubius - e, M


Charadrius hiaticula - M


Charadrius alexandrinus - r


Pluvialis apricaria - i


Pluvialis squatarola - i, m


Vanellus gregarius - A


Vanellus vanellus - I, M


Arenaria interpres - m


Gallinago gallinago - I, M


Gallinago media - A


Lymnocriptes minutus - m


Scolopax rusticola - r, I


Calidris minutus - m


Calidris ferruginea - m


Calidris alpina - m


Phylomachus pugnax - m


Limosa limosa - m


Numenius arquata - m


Tringa erythyopus - M


Tringa totanus - M


Tringa nebularia - M


Tringa glareola - M


Tringa ochropus - M


Actitis hypoleucos - M


Stercorarius parasiticus - i, m


Stercorarius=Catharactas skua - i, m


Larus melanocephalus - I, M


Larus minutus - i, m


Larus ridibundus - I, M


Larus audouinii - m


Larus fuscus - i, m


Larus michahellis - R, I


Sterna nilotica - m


Sterna sandvicensis - I, m


Sterna hirundo - M


Sterna albifrons - m


Sterna caspia - m


Chlidonias hybridus - M


Chlidonias leucopterus - m


Chlidonias niger - m


Uria aalgae - A


Alca torda - I


Fratercula arctica - i


Columba livia domestica - R


Columba oenas - m


Columba palumbus - R, I, M


Streptopelia decaoto - R


Streptopelia turtur - E, M


Myiopsitta monachus - Ix, r


Psittacula krameri - Ix, r


Amazona aestiva - Ix, D


Aratinga acuticaudata - IX, D


Clamator glandarius - e


Cuculus canorus - R, M


Tyto alba - R


Otus scops - R


Bubo bubo - r


Athene noctua - R


Strix aluco - R


Asio otus - R


Asio flammeus - m


Caprimulgus europaeus - E


Caprimulgus ruficollis - e


Apus melba - r, M


Apus apus - R, M


Apus pallidus - r, m


Alcedo athis - R, I, M


Merops apiaster - E, M


Coracias garrulus - e, m


Upupa epops - R


Jynx torquilla - r, m


Picus viridis - R


Dryocopus martius - D, r?


Dendrocopos major - R


Dendrocopos minor - R


Alauda arvensis - r, I


Galerida cristata - R


Melanocorypha callandra - Ex


Lullula arborea - R, I


Hirundo rustica - E, M


Hirundo daurica - r, m


Delichon urbicum - E, M


Ptyonoprogne rupestris - r, i


Riparia riparia - m


Anthus trivialis - M


Anthus richardi - A


Anthus pratensis - I, M


Anthus spinoletta - i, m


Motacilla flava - e, M


Motacilla cinerea - R, I


Motacilla alba - R, I, M


Cinclus cinclus - r


Troglodytes troglodytes - R


Prunella modularis - i


Prunella collaris - i


Erithacus rubecula - R, I, M


Luscinia megarhynchos - E, M


Phoenicuros ochruros - R, I, M


Phoenicuros phoenicuros - r, M


Saxicola rubetra - M


Saxicola torquata - R


Oenanthe oenanthe - M


Oenanthe hispanica - m


Monticola saxatilis - e


Monticola solitarius - R


Turdus torquatus - i


Turdus merula - R, I, M


Turdus pilaris - i


Turdus philomelos - R, I, M


Turdus iliacus - i


Turdus viscivorus - R, I


Cettia cetti - R


Cisticola juncidis - R


Locustella naevia - m


Locustella luscinoides - m


Acrocephalus melanopogon - m


Acrocephalus schoenobaenus - m


Acrocephalus scirpaceus - r, m


Acrocephalus arundinaceus - r, m


Hippolais polyglotta - R, M


Hippolais icterina - m


Sylvia undata - R, i


Sylvia cantillans - E, M


Sylvia communis - e, m


Sylvia melanocephala - R, I


Sylvia hortensis - e


Sylvia atricapilla - R, I


Sylvia borin - E, M


Phylloscopus collybita - R, I, M


Phylloscopus bonelli - E, M


Phylloscopus trochilus - m



Phylloscopus sibilatrix - m


Regulus ignicapillus - R, I


Regulus regulus - r, i


Muscicapa striata - R, M


Ficedula parva - A


Ficedula albicollis- A


Ficedula hypoleuca - M


Aegithalus caudatus - R


Parus caeruleus - R


Parus major - R


Parus palustris - r


Parus cristatus - R


Parus ater - R


Remiz pendulinus - r


Sitta europaea - R


Certhia brachydactyla - R


Trichodoma muraria - i


Lanius senator - e, m


Lanius collurio - e, m


Lanius meridionalis - r, i


Oriolus oriolus - E


Garrulus glandarius - R


Cyanopica cyaneus - A


Pica pica - R


Corvus corone - R


Corvus corax - r


Corvus monedula - r


Pyrrhocorax pyrrhocorax - D


Sturnus vulgaris - R, I


Sturnus unicolor - R, I


Passer domesticus - R


Passer montanus - R


Petronia petronia - r


Montifringilla nivalis - i


Quelea quelea - Ix, r?


Estrilda astrild - Ix, r?


Vidua macroura - Ix, D?



Vidua chalybeata - Ix, D?


Amandava amandava - Ix, D?


Fringilla coelebs - R, I, M


Fringilla montifringilla - I


Serinus serinus - R


Serinus citrinella - i


Serinus dorsostriatus - A


Carduelis chloris - R


Carduelis carduelis - R


Carduelis spinus - I


Carduelis cannabina - r, i


Loxia curvirostra - r, i


Pyrrhula pyrrhula - R, i


Coccothrauestes coccothraustes - r, i


Emberiza calandra - R, I


Emberiza schoeniclus - r?, I


Emberiza pusilla - A?


Emberiza citrinella - i


Emberiza cirlus - R


Emberiza cia - R


Emberiza hortulana - m

Nou accés als documents

En el següent enllaç trobareu accés a la nova plataforma de documents creada recentment:

http://sites.google.com/site/naturacomarcaselva/

La ronda i l'estany de Sils

La proposta de vial que funcionaria com a variant de Sils podria alterar part de la zona protegida d'aquest espai. És evident que qualsevol nova afectació a la zona pot comportar efectes molt negatius en aquest espai, ja prou degradat i oprimit per la pressió urbanística i d'infraestructures.


http://laveudesils.blogspot.com/

http://silsdelaselva.wordpress.com/2008/11/17/perillen-els-estanys/

http://losilenc.blogspot.com/2008/11/una-ronda-tocant-lestany-al-poum-nogu.html

A més el Pla especial de protecció recull les actuacions que afavoreixen la possibilitat de inundació, entre les que es troben la creació de noves infraestructures:

"...Tots aquests nivells cal que es prenguin amb una certa cautela, ja que en un mateix episodi d'inundació l'aigua pot arribar a nivells diferents segons la zona. Així, a l'extrem nord-est de l’estany, l'efecte de presa ocasionat per la carretera C-253 i l'autopista A-7 provoca elevacions més altes del nivell de l'aigua i ajuda que aquesta es mantingui més temps embassada. Les cotes altimètriques són referides als plànols 1:5.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Els riscos directes de les inundacions de la cubeta de Sils són escassos si prenem en consideració només els usos agrícoles del sòl (prats i plantacions d'arbres), perfectament adaptats a aquestes pertorbacions. No és així, però, si es consideren les diferents infraestructures que, de mica en mica, han anat envaint els terrenys de l’estany (vies de comunicació, línies elèctriques, gasoducte...). Una atenció especial mereix la xarxa de sanejament de Sils-Vidreres (EDAR i col·lectors), construïda en la seva major part damunt de terrenys inundables (l'EDAR es troba situada per damunt de la cota de 70 m i els col·lectors són enterrats a fondàries mínimes d'1 m)."


" b) Factors que afavoreixen la intensitat de les inundacions

Certes activitats que s'han desevolupat sobre el territori considerat tendeixen a l'augment de la intensitat de les inundacions i dels seus efectes negatius:

-La implantació d'infraestructures, la urbanització de determinades àrees i els abocaments de terres i runes redueixen la capacitat de la cubeta de l'estany de Sils, augmenten el risc d'inundació de les zones limítrofes i, en conseqüència, el risc d'afecció a d'altres construccions i infraestructures allà localitzades.

-La urbanització i la localització de determinades infraestructures en el perímetre i a l'interior de l’estany, influeixen en la circulació de les aigües i disminueixen els índex d'infiltració.

-Els processos de deforestació (com a conseqüència d'incendis forestals, per exemple) o la implantació de determinades plantacions en substitució de la coberta vegetal autòctona també poden haver fet variar els índexs d'infiltració a la conca.

-La destrucció del bosc de ribera pot ocasionar l'erosió dels marges. En aquest sentit els dragats efectuats amb maquinària pesant les dues darreres dècades han contribuït a la desaparició de gran part dels boscos de ribera ben conservats de la zona."

Rectificar és de savis. Encara som a temps d'evitar aquest impacte i no trencar la bona trajectoria que s'ha près en els darrers mesos pel que fa a la conservació i gestió de l'Estany de Sils.

La ronda i l'estany de Sils

La proposta de vial que funcionaria com a variant de Sils podria alterar part de la zona protegida d'aquest espai. És evident que qualsevol nova afectació a la zona pot comportar efectes molt negatius en aquest espai, ja prou degradat i oprimit per la pressió urbanística i d'infraestructures.


http://laveudesils.blogspot.com/

http://silsdelaselva.wordpress.com/2008/11/17/perillen-els-estanys/

http://losilenc.blogspot.com/2008/11/una-ronda-tocant-lestany-al-poum-nogu.html

A més el Pla especial de protecció recull les actuacions que afavoreixen la possibilitat de inundació, entre les que es troben la creació de noves infraestructures:

"...Tots aquests nivells cal que es prenguin amb una certa cautela, ja que en un mateix episodi d'inundació l'aigua pot arribar a nivells diferents segons la zona. Així, a l'extrem nord-est de l’estany, l'efecte de presa ocasionat per la carretera C-253 i l'autopista A-7 provoca elevacions més altes del nivell de l'aigua i ajuda que aquesta es mantingui més temps embassada. Les cotes altimètriques són referides als plànols 1:5.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Els riscos directes de les inundacions de la cubeta de Sils són escassos si prenem en consideració només els usos agrícoles del sòl (prats i plantacions d'arbres), perfectament adaptats a aquestes pertorbacions. No és així, però, si es consideren les diferents infraestructures que, de mica en mica, han anat envaint els terrenys de l’estany (vies de comunicació, línies elèctriques, gasoducte...). Una atenció especial mereix la xarxa de sanejament de Sils-Vidreres (EDAR i col·lectors), construïda en la seva major part damunt de terrenys inundables (l'EDAR es troba situada per damunt de la cota de 70 m i els col·lectors són enterrats a fondàries mínimes d'1 m)."


" b) Factors que afavoreixen la intensitat de les inundacions

Certes activitats que s'han desevolupat sobre el territori considerat tendeixen a l'augment de la intensitat de les inundacions i dels seus efectes negatius:

-La implantació d'infraestructures, la urbanització de determinades àrees i els abocaments de terres i runes redueixen la capacitat de la cubeta de l'estany de Sils, augmenten el risc d'inundació de les zones limítrofes i, en conseqüència, el risc d'afecció a d'altres construccions i infraestructures allà localitzades.

-La urbanització i la localització de determinades infraestructures en el perímetre i a l'interior de l’estany, influeixen en la circulació de les aigües i disminueixen els índex d'infiltració.

-Els processos de deforestació (com a conseqüència d'incendis forestals, per exemple) o la implantació de determinades plantacions en substitució de la coberta vegetal autòctona també poden haver fet variar els índexs d'infiltració a la conca.

-La destrucció del bosc de ribera pot ocasionar l'erosió dels marges. En aquest sentit els dragats efectuats amb maquinària pesant les dues darreres dècades han contribuït a la desaparició de gran part dels boscos de ribera ben conservats de la zona."

Rectificar és de savis. Encara som a temps d'evitar aquest impacte i no trencar la bona trajectoria que s'ha près en els darrers mesos pel que fa a la conservació i gestió de l'Estany de Sils.

divendres, 14 de novembre de 2008

Col·labora en l'Atles d'ocells a l'hivern !


Comença l’últim hivern!

Demà dissabte 15 de novembre s’inicia el primer període del mostratge extensiu i del complementari. El proper dia 1 de desembre s’iniciarà el primer període del socc i dels censos d’ocells marins.

Santi Guallar
atles@ornitologia.org
T: 93 458 78 93

Arboç (Arbutus unedo)

La tardor és temps de castanyes, de fages i d'aglans, però també de fruits carnosos com l'arboç. Ja estan les mates esquitxades de vermell, de les cireres que serviran d'aliment a multitud d'invertebrats, però també ajudaran a passar els dies freds als passeriformes hivernants (tords, merles, rupits, tallarols, ...) i a alguns carnívors i ungulads (gorjablanc, geneta, senglar...).

Recollint un bon grapat i deixant-los assecar aconseguirem licor, desprès de passar uns mesos, un cop secs, en una ampolla amb aigua ensucrada i aiguardent.

Il·lustració: Alfons Delgado-Garcia

Un dard escarlata




Malauradament encara no existeixen noms comuns per a multituds d'invertebrats catalans. D'això no se'n salven ni els grups més coneguts, com ara les papallones i les libèl·lules. Els britànics ens porten molt més avantatge en aquest sentit.

Crocothemis erythraea, anomenada en anglès Scarlet Darter, és una de les libèl·lules més espectaculars que podem observar. El mascle és d'un vermell lluent, quasi incandescent.

És un odonat que es distribueix majoritàriament pels països de l'àmbit mediterrani, tot i que les observacions a latituds més nòrdiques són cada cop més freqüents.

Fotografies de Wilbert Kerkhof (facilitades per en Rudolf van der Haar) obtingudes a la Llémena.



Titella (Anthus pratensis)



Un hivernant freqüent a l'Estany de Sils i a tota la plana selvatana.


Fotografiada per en Carles González Peix el 7 de novembre del 2008.

Titella (Anthus pratensis)



Un hivernant freqüent a l'Estany de Sils i a tota la plana selvatana.


Fotografiada per en Carles González Peix el 7 de novembre del 2008.

dimarts, 11 de novembre de 2008

Gossos salvatges

Nou gossos salvatges han estat capturats durant aquest any a la comarca de la Selva Les batudes han permès capturar des del començament d'any nou gossos salvatges a la comarca de la Selva, concretament a la zona de Brunyola, segons el cos d'agents rurals. Es tracta de gossos abandonats o que s'han escapat de petits, i que acostumen a viure salvatgement i a atacar ramats, corrals o cercar menjar als abocadors. Entre el 2006 i el 2007, a la comarca de la Selva, també es van capturar una vintena de gossos salvatges. Segons el govern, sempre es prioritza la captura dels animals vius, amb trampes o anestèsia.

Font: El Punt, http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3061880

dilluns, 10 de novembre de 2008

Zebres i monarques




Dues de les espècies de lepidòpters ropalòcers o papallones diürnes més comunes, grosses i espectaculars de la Vall de Llémena són la papallona zebrada (Iphiclides podalirius = Iphiclides feisthamelii) i la papallona rei (Papilio machaon).

La papallona zebrada (amb color de fons blanc o groguenc) vola en dues generacions, una de primaveral i una altra que ho fa a finals d'estiu i principis de tardor (entenent la generació com el conjunt d'exemplars nascuts en una mateixa època). Viu en espais oberts com ara camps amb bardisses i marges, àrees amb arbres, generalment són espais amb poca vegetació. Les erugues s'alimenten d'aranyoner, arç blanc, cirerer i ametller, entre altres.

La papallona rei viu també en hàbitats oberts, preferentment turons amb abundància de flors i on creixin les plantes de les que s'alimenten les erugues, bàsicament umbelíferes (fonoll, pastanagues, ...). Les generacions poden variar en funció de la climatologia, essent el més normal entre una i tres a l'any.

Fotografies de Wilbert Kerkhof (facilitades per en Rudolf van der Haar): a dalt, un exemplar de papallona rei, i un de papallona zebrada a sota.

Trist (Cisticola juncidis) i becs de corall (Estrilda astrid)





Becs de corall i trist fotografiats al voltant de la llacuna permanent per en Carles Gonzalez Peix el 7 de novembre.


Trist (Cisticola juncidis) i becs de corall (Estrilda astrid)





Becs de corall i trist fotografiats al voltant de la llacuna permanent per en Carles Gonzalez Peix el 7 de novembre.


Observacions ornitològiques 09-11-08

3 cabussets
diversos bec de corall
1 blauet
3 gavians argentats
2 fotges
1 aligot comú
2 xarxets famelles
6 bernats
1 martinet blanc
1 esplugabous
mínim 10 corbs marins grossos

Observadors: Òscar Bargalló i família

Observacions ornitològiques 09-11-08

3 cabussets
diversos bec de corall
1 blauet
3 gavians argentats
2 fotges
1 aligot comú
2 xarxets famelles
6 bernats
1 martinet blanc
1 esplugabous
mínim 10 corbs marins grossos

Observadors: Òscar Bargalló i família

divendres, 7 de novembre de 2008

Més fredelugues (Vanellus vanellus)

Un grup de mínim 10 ocells al voltant de Can Gras, a Vilobí d'Onyar, el 5 de novembre de 2008.

Observador: Josep Moreno

Key words: Lapwing, Vanellus vanellus, >10 birds at Can Gras, Vilobí d'Onyar, Girona, November 5.

dijous, 6 de novembre de 2008

dimarts, 4 de novembre de 2008

Falcó mostatxut (Falco subbuteo) a Vilobí d'Onyar

Un falcó mostatxut observat en vol direcció nord a prop de les Clarisses, a Vilobí d'Onyar, el 4 de novembre, una data tardana per a l'espècie.

Observador: Alfons Delgado-Garcia

Key words: Eyropean Hobby, Falco subbuteo, at Viloví d'Onyar, Girona, late location.

Grues (Grus grus) a Riudellots de la Selva

El 3 de novembre en Lluís Motjé observa 4 grues volant a poca alçada sobre el veïnat de Can Buixó, a Riudellots de la Selva.

dilluns, 3 de novembre de 2008

La manipulació contra l’ós

Eugeni Casanova. Periodista

Els caçadors aranesos són insaciables. La campanya desfermada a la vall d’Aran contra l’ós és producte directe d’aquest col·lectiu, que s’oposa a la presència de l’animal a les muntanyes perquè comporta protecció i control, i ells el que volen és caçar quan vulguin, com vulguin i on vulguin. La primera oposició va ser orquestrada en el moment de la reintroducció, els anys 1996 i 1997, per Carlos Barrera, que llavors era el síndic del país, un càrrec que alternava amb el de president d’una de les dues societats de caçadors. El supeditava, de fet, perquè quan va ser primera autoritat aranesa va actuar sempre com a cap de caçadors. Va manipular, difamar i criminalitzar l’ós fins a un punt en què semblava que tota la muntanya bramava contra el plantígrad. Sempre es va al·legar que els ramaders havien de passar per davant de l’animal. Però quins ramaders? si llavors no en quedaven més d’una vintena a tota la vall i ara la xifra no deu arribar a la meitat. Barrera va posar com a president de l’associació de ramaders un home de palla a qui els seus companys van exigir que aconseguís algun cap de bestiar, perquè altrament es notava massa. Es va acabar comprant una vintena de corders. Aquest “ramader” va ser un dels grans agitadors de la campanya.
Durant aquells dos anys vaig recórrer tota la serralada de mar a mar, a nord i a sud, per escriure un llibre que es titula L’ós del Pirineu. Crònica d’un extermini. Vaig parlar amb tothom que havia conegut Martin o Pè Descauç, com li deien a l’Aran: caçadors, pastors, pagesos, vilatans... Més d’un centenar de persones. Tots respectaven el plantígrad i deien que era inofensiu. Ningú que hagi conegut l’ós el blasma. Mai, mai, ni un sol cop en tota la història de les cròniques pirinenques un ós ha atacat una persona si no s’ha vist acorralat en una batuda. Això és el que ha passat aquest cop. Per què es fan batudes allà on és l’ós? Sabien perfectament que hi era i se les van heure amb un animal estressat. La població aranesa sempre havia deixat fer Martin, i aquest l’havia correspost. Els escopeters del jeep i la mira telescòpica van subvertir les lleis ancestrals i van empaitar l’animal fins a l’extermini. L’últim ós autòcton és documentat a la vall el 1994, a Carlac.
Els caçadors es consideren amos i senyors de la vida a muntanya. Potser aquest és el seu paper. El que no podíem esperar és que el nou síndic, un home cultivat, ataqués l’animal més emblemàtic de la fauna europea per una qüestió de populisme barroer. Hi ha moltíssima gent a l’Aran que és a favor de Martin, i algun poble com Es Bòrdes s’hi va mostrar a favor en referèndum. El que no podíem esperar tampoc és que el Departament de Medi Ambient (encapçalat per un ecologista!) s’avingui a capturar un animal protegit per la llei (una óssa, essencial per a la continuïtat de l’espècie). Fa dos anys, un caçador aranès va matar una persona en una batuda del senglar, un fet cíclic a la vall. Ningú el va capturar.

Observacions ornitològiques 26-10-08




Com a més destacable:

67 fredelugues (Vanellus vanellus)
1 cotxa blava (Luscinia svecica) mascle
4 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)

Observador: Xavier Romera

Observacions ornitològiques 26-10-08




Com a més destacable:

67 fredelugues (Vanellus vanellus)
1 cotxa blava (Luscinia svecica) mascle
4 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)

Observador: Xavier Romera

Dragatge de recs


Les imatges corresponen a les actuacions de dragatge que AccióNatura va realitzar als seus terrenys, actuacions que van coincidir amb la retirada de canya de la sèquia encarregada per l'Ajuntament de Sils.

http://estanydesils.blogspot.com/2008/10/eliminaci-de-canya-americana-arundo.html

Fotografies: Xavier Romera

Dragatge de recs


Les imatges corresponen a les actuacions de dragatge que AccióNatura va realitzar als seus terrenys, actuacions que van coincidir amb la retirada de canya de la sèquia encarregada per l'Ajuntament de Sils.

http://estanydesils.blogspot.com/2008/10/eliminaci-de-canya-americana-arundo.html

Fotografies: Xavier Romera

2a Jornada de l'Estany de Sils

Aquest any, i responent a les propostes consensuades durant els processos participatiu de l’any anterior, la jornada s’ha centrat en dues línies molt importants: la recerca i l’estat de coneixement de l’Estany de Sils, i l’educació ambiental a l’espai natural. Us adjuntem el programa de la jornada i us recordem que cal confirmar l’assistència a través del correu electrònic: estany@sils.cat o del telèfon 972 16 82 85 (dll-div de 8-15h).

La vostra participació és molt important per ajudar-nos a millorar la gestió de l’Estany de Sils. T’hi esperem!

Ajuntament de Sils

Aquí el programa.

2a Jornada de l'Estany de Sils

Aquest any, i responent a les propostes consensuades durant els processos participatiu de l’any anterior, la jornada s’ha centrat en dues línies molt importants: la recerca i l’estat de coneixement de l’Estany de Sils, i l’educació ambiental a l’espai natural. Us adjuntem el programa de la jornada i us recordem que cal confirmar l’assistència a través del correu electrònic: estany@sils.cat o del telèfon 972 16 82 85 (dll-div de 8-15h).

La vostra participació és molt important per ajudar-nos a millorar la gestió de l’Estany de Sils. T’hi esperem!

Ajuntament de Sils

Aquí el programa.

Capgros comú

Capgros comú (Carcharodus alceae), una papalloneta de la família dels hespèrids. Els hespèrids podrien ser un grup amb algunes característi...