dijous, 31 de juliol de 2008

Fuerteventura: Cofete

Rondem els 800 m.s.m. quan la pista de sorra gira marcadament cap a la dreta i arribem al coll de muntanya. El vent bufa amb força, com intentant impedir-nos arribar a l'altra banda.
La imatge que apareix després del coll és sorprenent. Una platja de quilòmetres que es perd en l'horitzó. La idea mental del que és realment aquesta platja es va formant a la ment, després que la mirada curiosa del naturalista la va resseguint per adonar-se que aquest racó del món és un indret privilegiat: es tracta d'una platja verge.
La pista continua després del coll i inicia un descencs llarg que ens durà fins a peus del mar, lliscant entre les dunes litoral i les empinades vessants de l'inacabable istme de la Pared. Un cop arribats a peu de platja, un cel gris inabastable, la immensa extensió de sorra i dunes i la insistència tossuda del vent en fer-nos fora ens aclapara. Un grapat de persones, al costat dels vehicles, admira el paisatge o fa fotografies. Ningú es banya, ni és pràctica aconsellable. Caminem sense cap destí concret i sense cap intenció, només amb la intenció de fer-nos una idea de l'indret. La il·lusió idílica de la primera impressió s'enterboleix amb la presència de gran quantitat d'escombraria a la sorra. El vent i els forts corrents marins s'encarreguen de fer arribar aquí tota la deixalla generada i abocada pels humans a alta mar.
Ni rastre de corredors (Cursorius cursor) ni de cap altre ésser animat, amb excepció dels gavians de potes grogues (Larus michahellis), d'un grup de perdius africanes (Alectoris barbara), que se'ns aixeca a la tornada, i de les omnipresents piules de Berthelot (Anthus bertheloti).




Fuerteventura: Cofete

Rondem els 800 m.s.m. quan la pista de sorra gira marcadament cap a la dreta i arribem al coll de muntanya. El vent bufa amb força, com intentant impedir-nos arribar a l'altra banda.
La imatge que apareix després del coll és sorprenent. Una platja de quilòmetres que es perd en l'horitzó. La idea mental del que és realment aquesta platja es va formant a la ment, després que la mirada curiosa del naturalista la va resseguint per adonar-se que aquest racó del món és un indret privilegiat: es tracta d'una platja verge.
La pista continua després del coll i inicia un descencs llarg que ens durà fins a peus del mar, lliscant entre les dunes litoral i les empinades vessants de l'inacabable istme de la Pared. Un cop arribats a peu de platja, un cel gris inabastable, la immensa extensió de sorra i dunes i la insistència tossuda del vent en fer-nos fora ens aclapara. Un grapat de persones, al costat dels vehicles, admira el paisatge o fa fotografies. Ningú es banya, ni és pràctica aconsellable. Caminem sense cap destí concret i sense cap intenció, només amb la intenció de fer-nos una idea de l'indret. La il·lusió idílica de la primera impressió s'enterboleix amb la presència de gran quantitat d'escombraria a la sorra. El vent i els forts corrents marins s'encarreguen de fer arribar aquí tota la deixalla generada i abocada pels humans a alta mar.
Ni rastre de corredors (Cursorius cursor) ni de cap altre ésser animat, amb excepció dels gavians de potes grogues (Larus michahellis), d'un grup de perdius africanes (Alectoris barbara), que se'ns aixeca a la tornada, i de les omnipresents piules de Berthelot (Anthus bertheloti).




Niu d'astor (Accipiter gentilis) a la plana

Algunes imatges d'aquesta espècie considerada un reproductor escàs però regular a l'àmbit de la plana selvatana.

Peixos i barreres

Després de milers de quilòmetres de viatge des del sud de l'Antlàntic, les petites anguiles es troben amb barreres antinaturals als rius de la nostra comarca que les impedeixen completar el seu cicle vital.

Trobareu aquí la informació al respecte.

dimarts, 29 de juliol de 2008

Observacions 29-07-08

Avui a Sils:

7 martinets de nit (6 d'ells joves)
15 bernats pescaires
2 agrons blancs
martinets blancs
2 cabussets
3 aligots comuns
1 falcó pelegrí jove
5 corriols petits
2 xivitas
1 gamba verda
diversos territs, entre ells un de becllarg
abellarols
verdums

Observador: Antoni Mariné

dilluns, 28 de juliol de 2008

Mosquit tigre (Aedes albopictus): invasió imminent

(Cliqueu sobre els enllaços)

El mosquit tigre entrarà a la demarcació de Girona pel sud de la Selva.

Important: Consells per evitar la seva arribada.

Blogs amics


Blogs de naturalistes aficionats però coratjosos que lluiten per conservar i divulgar els espais naturals més propers al seu entorn i que amenacen de ser engolits pel totxo i el ciment:

riu Congost

serralada de Marina

ocells del Barcelonès

grup d'Ornitologia del Tenes

el delta i la baixa Tordera

Blogs amics

Blogs de naturalistes aficionats però coratjosos que lluiten per conservar i divulgar els espais naturals més propers al seu entorn i que amenacen de ser engolits pel totxo i el ciment:

riu Congost

serralada de Marina

ocells del Barcelonès

grup d'Ornitologia del Tenes

el delta i la baixa Tordera

Migració de tardor: cigonya blanca (Ciconia ciconia)


Tres cigonyes blanques en migració direcció sud, entre Sils i Maçanet de la Selva.

Observador: Josep Moreno García

Migració de tardor: cigonya blanca (Ciconia ciconia)

Tres cigonyes blanques en migració direcció sud, entre Maçanet de la Selva i Sils.

Key Words: White stork, Ciconia ciconia, 3 birds, between Maçanet de la Selva and Sils, Girona

Observador: Josep Moreno García

Falcó de la reina (Falco eleonorae) a Cassà de la Selva

Un exemplar de fase fosca sobre el veïnat de Serinyà, a Cassà, volant en direcció est.

Key words: Falco eleonorae, Eleonora's Falcon, 1 bird, dark phase, Serinyà, Cassà de la Selva, Girona

Observador: Alfons Delgado-Garcia

divendres, 25 de juliol de 2008

Aufrany (Neophron percnopterus)

Un exemplar immatur observat sobre l'antic abocador de Santa Coloma de Farners el dia 24 de juliol.

Key words: Egyptian vulture, Neophron percnopterus, 1 bird, immature, flying over the dustbin, Santa Coloma de Farners, Girona

Observador: Alfons Delgado-Garcia

El martinet menut (Ixobrychus minutus) retorna a l'Estany de Sils



Aquesta temporada s'ha pogut constatar la reproducció del martinet menut a l'Estany. Ja la temporada anterior, les diverses observacions d'exemplars adults observats al llarg de tota la primavera i fins a mitjans d'estiu feien sospitar d'aquesta probabilitat.

Enguany, les observacions d'aquesta espècie durant tota la primavera també s'han anat repetint, i durant el mes de juliol s'han pogut observar adults peixant polls que, aparentment, encara no volaven.

El martinet menut és una espècie típica d'espais humits amb masses de canyissar (Phragmites sp.) que antigament (fa uns 20 anys) ja havia estat un nidificant probable a l'Estany de Sils. Consulteu aquí la distribució actual a Catalunya.

Es tracta d'una gran notícia per a la biodiversitat d'aquest espai que el revaloritza com a refugi d'espècies protegides.

El martinet menut es troba protegit per la legislació, autonòmica, estatal i europea:
  • Conveni Berna, Annex II (Espècie Estrictament Protegida)
  • Conveni Bonn, Annex II (Espècie Objecte d'Acords Internacionals)
  • Directiva 79/409/CEE, Annex I (Espècie d'interès comunitari objecte de mesures especials quant a la conservació dels seus hàbitats)
  • Reial Decret 439/1990, Annex II (Espècie d'Interès Especial)
    Llei 22/2003, Espècie protegida (Categoria C)

Més informació: alfonsdg@gmail.com
Key words: Little Bittern, Ixobrychus minutus, new nesting at Sils pond, Girona

Fotografia: Martinet menut (Ixobrychus minutus) jove, CENEAM-OAPN-MMA, Fernando Camara Orgaz

El martinet menut (Ixobrychus minutus) retorna a l'Estany de Sils


Aquesta temporada s'ha pogut constatar la reproducció del martinet menut a l'Estany. Ja la temporada anterior, les diverses observacions d'exemplars adults observats al llarg de tota la primavera i fins a mitjans d'estiu feien sospitar d'aquesta probabilitat.

Enguany, les observacions d'aquesta espècie durant tota la primavera també s'han anat repetint, i durant el mes de juliol s'han pogut observar adults peixant polls que, aparentment, encara no volaven.

El martinet menut és una espècie típica d'espais humits amb masses de canyissar (Phragmites sp.) que antigament (fa uns 20 anys) ja havia estat un nidificant probable a l'Estany de Sils. Consulteu aquí la distribució actual a Catalunya.

Es tracta d'una gran notícia per a la biodiversitat d'aquest espai que el revaloritza com a refugi d'espècies protegides.

El martinet menut es troba protegit per la legislació, autonòmica, estatal i europea:
  • Conveni Berna, Annex II (Espècie Estrictament Protegida)

  • Conveni Bonn, Annex II (Espècie Objecte d'Acords Internacionals)

  • Directiva 79/409/CEE, Annex I (Espècie d'interès comunitari objecte de mesures especials quant a la conservació dels seus hàbitats)

  • Reial Decret 439/1990, Annex II (Espècie d'Interès Especial)
    Llei 22/2003, Espècie protegida (Categoria C)

Més informació: alfonsdg@gmail.com

Fotografia: Martinet menut (Ixobrychus minutus) jove, CENEAM-OAPN-MMA, Fernando Camara Orgaz

dimecres, 23 de juliol de 2008

Eutemias sibiricus al Montnegre

Trobareu informació i imatges d'aquesta espècie d'esquirol apareguda al Montnegre clicant a l'ennlaç.

http://natura-tordera.blogspot.com/2008/07/fotografies-la-vall-dolzinelles.html

Key words: Eutemias sibiricus, Siberian chipmunk at Montnegre Park, Girona-Barcelona

dimarts, 22 de juliol de 2008

Anellament d'aufranys (Neophron percnopterus)

En Gabriel de Jesús ens fa arribar aquesta informació de dos polls d'Aufrany que ha anellat al Collsacabra, amb anelles de lectura a distància facilitades per l'EBD.
Cal, doncs, estar atents als aufranys de observem i que puguin estar anellats, per tal de comunicar qualsevol informació al respecte.
Es prega que totes les lectures d'aufrany es comuniquin a l'ICO a l'adreça ico@ornitologia.org


Anelles: 2HX, 2JO




Informació i fotografies: Gabriel de Jesús Pinho

dilluns, 21 de juliol de 2008

Estany de Sils: Observacions ornitològiques 20-08-07


 
* Martinet de nit. 4 ex.

* Agró blanc. 4 ex.

* Cigonya negra. 1 ex.

* Milà negre. 1 ex.

* Corriol petit. 14 ex.

* Gamba verda. 2 ex.

* Valona. 3 ex.

* Xivita. 4 ex.

* Xivitona. 2 ex.

* Fumarell carablanc. 15 ex. (s'han estat 15-20 minuts donant voltes i pescant i han marxat)

* Bec de corall. 9 ex.
 

Observador: Miquel Vall·llosera

Observacions ornitològiques 19-07-08

Cliqueu al blog de Ramiro Aibar per consultar el llistat complert i veure fotografies.

divendres, 18 de juliol de 2008

Llúdriga (Lutra lutra) i cabirol (Capreolus capreolus)

El nou "Atlas y libro rojo de los mamíferos de España" confirma la presencia de la llúdriga a la conca de la Tordera i constata l'expansió del cabirol arreu de la comarca.

Distribució del cabirol.

Distribució de la llúdriga.

Per altra banda, aquesta publicació dona per suposada la manca de gat salvatge (Felis silvestris) a la Selva, i el manteniment de la presència d'eriçó clar (Atelerix algirus).

Key words: Lutra lutra, Capreolus capreolus, Felis silvestris, Ateleris algirus, distribution in the region.

El llop (Canis lupus) a Catalunya

El nou atles i llibre vermell dels mamífers de l'Estat Espanyol recull les dades obtingudes recentment del llop a Catalunya.

Consulteu la informació original aquí.



Key words: European Wolf, Canis lupus, firts evidences in Catalonia

Atlas y Libro Rojo de mamíferos terrestres de España

Ja està disponible en línia,




Key words: new atlas of mammals in Spain, available on line

dijous, 17 de juliol de 2008

Caça: el medi natural a disposició dels caçadors

La nova ressolució que fixe el calendari cinegètic per a la temporada 2008-2009 permet la cacera durant tots els dies de la setmana.

Excursionistes, boletaires, passejants, naturalistes,.. El vostre entorn natural quedarà única i exclusivament per als caçadors. Són conscientes els nostres administradors que la pràctica de la caça impedeix qualsevol altre activitat al medi natural?

"Dies hàbils per a la caça major
... En els terrenys cinegètics de règim especial, els dies hàbils són els que indica el corresponent pla tècnic de gestió cinegètica, excepte per al porc senglar, que seran tots els dies de la setmana."

Consulteu el text íntegre aquí.

Nidificació desigual dels ocells aquàtics a l'Estany de Sils



Aquesta primavera ha estat

dimarts, 15 de juliol de 2008

Gaig blau (Coracias garrulus), un nidificant regular a la plana de la Selva?


A l'Atles dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra, que cobria el període 1975-1983 el gaig blau ja figurava com a reproductor segur a la plana selvatana. Posteriorment, nombroses referències de naturalistes i ornitòlegs aficionats, així com de caçadors i de pagesos de la zona, feien sospitar que aquesta espècie, si bé de forma escassa, continuava mantenint una petita població reproductora entre les comarques administratives de la Selva i el Gironès.

L'any 2005, després de que es produïssin nombroses observacions de diversos exemplars al veïnet d'Esclet, una prospecció acurada va permetre constatar la presència d'una parella reproductora que havia ubicat el niu en un forat de pigot verd al veïnat d'Esclet, a Cassà de la Selva. Aquesta parella va aconseguir èxit en la nidificació, amb un mínim d'un poll que aconseguia volar.

Les observacions que es produeixen any rera any a l'est de la Vall del Llémena també permeten la sospita raonable de que aquesta espècie es reprodueix a la zona, si bé encara no es coneix cap informació que asseguri aquesta possibilitat.

Enguany, i dins l'àmbit geogràfic que cobreix la comarca natural de la Selva, s'ha pogut constatar la presència d'un mínim de tres parelles reproductores, dues d'elles amb reproducció segura. Una es troba dins els límits administratius del Gironès i les altres dues dins els límits de la Selva.

Juntament al torlit (Burhinus oedicnemus) i a la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla), el gaig blau forma part del petit grup d'ocells propis d'espais agrícoles que encara es poden trobar a la Selva i que formen part d'una dotzena d'espècies característiques d'espais pseudoesteparis o agrícoles que són considerades com a espècies de conservació prioritària per la Unió Europea.

Malgrat aixó, l'esforç dels estudiosos i les entitats conservacionistes que reclamen un mínim de protecció per a alguns espais de la plana mai ha estat tinguda en compte per les administracions, especialment per l'autonòmica, que fins i tot ha mostrat un total menyspreu cap a iniciatives en aquest sentit.


Key words: European Roller, Coracias garrulus, scarce, nesting at Selva farmland, Girona

Fotografia d'Alfons Delgado: adult de gaig blau en territori de nidificació la primavera del 2008

Escorxador (Lanius collurio): un espoliador de nius de passeriformes

Imatges captades per Isidre Cos a la zona de la Medes, a la Vall del Llémena, on s'observa una parella d'escorxadors predant sobre pollets de passeriformes de poques hores o dies de vida. Si bé és coneguda la predació de lànids sobre petits passeriformes, especialment polls acabats de volar, la pràctica d'espoliar directament els nius no ha estat gaire documentada.




Key words: Red-backed Shrike, Lanius collurio, preding newborns passerines at les Medes, Llémena valley, Girona

dilluns, 14 de juliol de 2008

La Diputació compra el cim de la muntanya del Matagalls del Montseny

La Diputació de Girona ha comprat el cim de la muntanya del Matagalls del Montseny per un import de 687.009 euros amb l'objectiu de millorar la gestió d'aquest espai protegit. Es tracta d'una finca de 361 hectàrees que ha estat anomenada "Matagalls" i que forma part de la zona de reserva natural "Matagalls – Sant Marçal" dins del Parc Natural del Montseny - Reserva de la Biosfera. Aquests terrenys, fins ara, eren de propietat privada.

Situada dintre dels termes municipals de Viladrau i del Brull, la finca inclou la Creu del Matagalls, que corona el cim del mateix nom i que és un punt emblemàtic d'alt interès paisatgístic, natural i social amb una alta freqüentació de visitants.La Diputació de Girona, com a òrgan gestor que és del Parc Natural del Montseny juntament amb la Diputació de Barcelona, ha comprat els terrenys després que s'hagi determinat per part dels tècnics l'alt valor estratègic que suposen per a la gestió d'aquest espai i per fer-hi possible una millor protecció.

Amb aquesta compra, l'àrea de Medi Ambient i Territori de la Diputació de Girona podrà dur a terme una acurada gestió de l'ús públic de l'espai i realitzar treballs de correcció dels impactes produïts per aquesta activitat. La zona està inclosa en la part alta del massís del Montseny, per sobre dels 1.000 metres que com a criteri general es consideren de protecció prioritària, ja que contenen ecosistemes fràgils que poden degradar-se amb rapidesa si la seva cobertura vegetal és malmesa per usos intensius (aprofitaments forestals intensos, sobrecarrega ramadera o activitats d'ús públic intens).

La intervenció de la Diputació de Girona, incorporant aquests terrenys al patrimoni de sòl de propietat pública, ofereix la possibilitat d'enllaçar-los amb la zona de Sant Marçal i Coll Pregon i reforçar així els mecanismes de protecció que ja proporciona el Pla Especial del Montseny en aquesta àrea. A més, en la part central de la finca hi neixen diversos torrents permanents i la seva adquisició permetrà no tant sols garantir la quantitat i la qualitat de les aigües que recullen, sinó també el seu major control, així com actuar sobre les diverses fonts que es troben dins la finca i millorar l'itinerari a peu que puja al Matagalls des de Collfornic o Sant Segimon. Pel que fa als prats culminals, es preveu mantenir l'ús de pastura, afavorint les activitats tradicionals, de forma compatible amb la conservació d'aquests espais oberts de gran interès.

La Diputació de Girona ha endegat una campanya per potenciar la vessant del Parc Natural del Montseny que pertany a les comarques gironines i que comprèn els municipis de Viladrau, Arbúcies, Sant Feliu de Buixalleu, Riells i Breda.

S'hi adjunta document sobre la finca del Matagalls.

Font: Diputació de Girona

Observacions ornitològiques al litoral

El dia 12 en Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio va poder observar corb marí gros (Phalacrocorax carbo) i falcó pelegrí (Falco peregrinus) a prop de la Cala Sa Futadera, a Tossa de Mar, a més d'un blauet (Alcedo atthis) creuant sobre el mar.

L'observador també ens comenta l'incivisme representat per les acumulacions de brossa a la zona, i el fet que molts dels allà presents que practicaven apnea portaven un fusell submarí. Agressions contínues en un medi ja prou degradat.

diumenge, 13 de juliol de 2008

Observacions ornitològiques 12-07-08


19 bernats pescaires (Ardea cinerea)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
minim de 6 martinets de nit (Nycticorax nycticorax)
4 agrons blancs (Casmerodius albus)
1 cigonya negra (Ciconia nigra) adulta associada amb els ardeids
2 xivites (Tringa ochropus)
+10 corriols petits (Charadrius dubius)
5 valones (Tringa glareola)
2 blauets (Alcedo atthis)
4 cabussets (Tachybaptus ruficollis) 2 juvenils
2 gavians (Larus michahellis)
jove de boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
3 cornelles (Corvus corone) una menjant un cranc americà
1 aguila marcenca (Circaetus gallicus)
2 aligots (Buteo buteo)

Comentar que tots els ardeids estan concentrats en els camps
gestionats ,aparentment per l´abundància d´aliment concentrat en pocs
metres quadrats d´aigua.

Observador: David Caballé


dissabte, 12 de juliol de 2008

Cigonya negra a Sils (Ciconia nigra)


El 12 de juliol en Toni Saez observa un exemplar a l'estany de Sils.
Fotografia de David Caballé del dia 12. La cigonya juntament a martinets blanc (Egretta garzetta), martinets de nit (Nycticorax nycticorax) i bernats pescaires (Ardea cinerea).

Key words: Black Stork, Ciconia nigra at Sils

dilluns, 7 de juliol de 2008

Continuen els agrons blanc (Casmerodius albus) a l'Estany de Sils



Diumenge 6 continuaven els 4 agrons blancs a l'Estany.

Key words: Great White Egret, 4 birds still present at Sils pond.

Observadors: Xavier Romera (i fotografies) i David Caballé.

Observacions ornitològiques 06-07-08



Sobrevolant els camps propers:

1 àguila marcenca (Circaetus gallicus)
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 milà negre (Milvus migrans)

A la passera remodelada:


2 bec de corall (Estrilda astrild)



A la llacuna permanent:

1 agró blanc (Casmerodius albus)
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
4 martinets blancs (Egretta garzetta)
2 cabussets (Tachybaptus ruficollis)
>30 ànecs collverd (Anas platyrhynchos)
2 balquers, 1 cantant (Acrocephalus arundinaceus)
trist (Cisticola juncidis)
rascló (Rallus aquaticus)
2 gavians argentats de potes grogues (Larus michahellis)
5 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
rossinyol bord (Cettia cetti)
pit-roig (Erithacus rubecula)
gafarró (Serinus serinus)
verdum (Carduelis chloris)
merla (Turdus merula)
oreneta vulgar (Hirundo rustica)
oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
falciot negre (Apus apus)
tudó (Columba palumbus)
colom roquer (Columba livia)
pardal comú (Passer domesticus)
cargolet (Troglodytes troglodytes)


A les pollancredes i a la sèquia:

xot (Otus scops), escoltat
1 oriol (Oriolus oriolus), mascle
1 picot verd (Picus viridis)
2 blauets (Alcedo atthis)


Als camps gestionats:

3 agrons blancs (Casmerodius albus)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
8 bernats pescaires (Ardea cinerea)
4 polles d'aigua (Gallinula chloropus), i 2 polls crescuts
trist (Cisticola juncidis)
1 bec de corall (Estrilda astrild)
raspinell (Certhia brachydactila)
bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
gafarrò (Serinus serinus)
mínim 9 corriol petit (Charadrius dubius)
3 cueretes blanques (Motacilla alba)
pardal comú (Passer domesticus)
tudó (Columba palumbus)
estornell (Sturnus vulgaris)


Observadors: Xavier Romera i David Caballé

Observacions ornitològiques 05-07-08

La presència de limícols ja indica l'inici del pas postnupcial. Són els primers indicis de la migració de tardor.

* Martinet menut (Ixobrichus minutus), 1 mascle
* Martinet de nit (Nycticorax nycticorax), 8 ex.
* Agró blanc, (Casmerodius albus), 4 ex.
* Milà negre (Milvus migrans), 1 ex.
* Corriol petit (Charadrius dubius), 13 ex.
* Fredeluga (Vanellus vanellus), 1 ex.
* Xivita (Tringa ochropus), 14 ex.
* Valona (Tringa glareola), 3 ex.
* Gavina vulgar (Larus ridibundus), 1 ex.
* Gavià de potes grogues (Larus michahellis), 3 ex.
* Cuereta torrentera (Motacilla cinerea), 1 ex.

Observadors: Miquel Vall·llosera i Fernando Hernández

divendres, 4 de juliol de 2008

Es confirma la reproducció de balquer (Acrocephalus arundinaceus) al Ter-Brugent


El dia 2 de juliol en Gabriel de Jesús captura per a anellament científic 2 exemplars a l'aiguabarreig Ter-Brugent, un d'ells amb placa incubatriu. Es tracta de la primera evidència de nidificació d'aquesta espècie a l'interior de la comarca.

Key words: Great Reed Warbler, Acrocephalus arundinaceus, two birds ringed at Ter and Brugent rivers confluence, Girona, first evidence within the region

dimecres, 2 de juliol de 2008

Tortuga d'estany (Emys orbicularis)

Una tortuga d'estany marcada com a nounat a Riudarenes és localitzada 21 anys després al pantà de Mas Mora, a Tordera.

http://natura-tordera.blogspot.com/2008/06/tortuga-destany-emys-orbicularis-al.html

http://natura-tordera.blogspot.com/2008/06/sobre-la-tortuga-destany-emys.html

Key words: European pond turtle marked when he was newborn at Riudarenes, Girona, is recaptured after 21 years at Mas Mora pond, Tordera, Barcelona.

Localitzen en una bassa d'Arbúcies diversos exemplars d'una espècie protegida de mol·lusc

Les obres de neteja i condicionament de la Bassa de la Farga d'Arbúcies han deixat al descobert una troballa singular, diversos exemplars vius de nàiades, una espècie protegida de mol·lusc que es considerava extingit a la conca de la Tordera. La descoberta es va produir al març. Per la importància i la singularitat del descobriment, el mateix equip tècnic i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya han recomanat la modificació del projecte inicial, i deixar una part del fons de la bassa amb sediments per tal d'afavorir la població de nàiades.

L'ajuntament d'Arbúcies ha acceptat aquesta modificació, i a més ja ha contactat amb la Universitat Autònoma de Barcelona perquè faci un seguiment d'aquesta població.
El descobriment es va produir el 21 de març mentre s'extreien els fangs de la zona més propera al rec d'entrada d'aigua. Es van descobrir diversos exemplars de nàiades, fet que va comportar l'aturada dels treballs i la notificació de la troballa al cos d'Agents Rurals. A proposta de l'ajuntament, es van examinar una desena d'individus vius i la vintena de closques trobades en els fangs i que ja s'havien retirat. En la investigació s'ha determinat que es tracta de l'espècie Anodonta Cygnea, un mol·lusc bivalva de closca ovalada i coloració marró verdosa. Els exemplars vius observats són adults, de fins a 20 cm de longitud, i se'ls estima una edat d'entre 10 i 20 anys.
La Bassa de la Farga està situada al nucli urbà d'Arbúcies, i tot i que antigament era una reserva d'aigua per una farga, actualment té una funció més recreativa. Tant l'antic edifici de la farga com la mateixa bassa són propietat municipal, i des de les àrees d'Urbanisme, Medi Ambient i Territori, Cultura, i amb la col•laboració dels Museu Etnològic del Montseny, s'ha elaborat un projecte de restauració de l'espai i afavorir-ne l'ús públic.
Com la resta de les nàiades, es tracta d'una espècie protegida a Catalunya (Categoria D segons la Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació entre altres de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals; DOGC 4690 del 03/08/2006). El gènere Anodonta es considerava extingit a la conca de la Tordera (Altaba 1991) però al 2001 es va publicar l'existència d'una població al Pantà d'en Matllo, i durant els darrers 20 anys s'han localitzat closques buides en dos indrets més de la conca, però en cap cas s'havien localitzat exemplars vius com els de la Bassa de la Farga.

Font de la informacióAjuntament d'Arbúcies

Medi Ambient amplia de 5 a 182 les espècies de flora en perill d’extinció i vulnerables a Catalunya


La direcció general del Medi Natural ha presentat avui a Blanes el Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya. Implica un salt quantitatiu molt important, ja que amb l’anterior legislació només hi havia cinc espècies protegides en tot el territori català

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha presentat avui, en el marc de les Primeres Jornades Catalanes de Conservació de Flora que es fan a Blanes (la Selva), el Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya, el decret del qual serà aprovat a curt termini pel govern de la Generalitat.

El catàleg inclou 59 espècies "en perill" i 123 espècies "vulnerables", un fet destacat ja que amb l’anterior legislació només hi havia protegides a tot el territori català 5 espècies. El catàleg inclou, entre altres, espècies pertanyents al grup de les orquídees, de les falgueres, espècies com la flor de neu (Leontopodium alpinum), l’estàquia marítima (Stachys maritima), algunes espècies de lliris i de la família de les gencianes.

El decret que avui s’ha presentat i que crea el primer Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya recull les espècies i subespècies amenaçades que es classifiquen en les categories de "en perill d’extinció" o de "vulnerables" en funció del seu estatus de conservació i grau d’amenaça. El decret estableix que la direcció general del Medi Natural ha d’elaborar i aprovar plans de recuperació per a les espècies "en perill d’extinció" i dur a terme plans de conservació per a les espècies "vulnerables".

La catalogació com a espècie o subespècie amenaçada comporta la prohibició de dur a terme diverses actuacions. Amb les espècies catalogades està prohibida qualsevol actuació no autoritzada amb el propòsit o resultat de destruir-les, mutilar-les, tallar-les o arrancar-les, així com la recol·lecció de les seves llavors, pol·len o espores. Tampoc no es permet posseir-les, transportar-les, comercialitzar-les, exposar-les a la venda o importar-les, tant si es tracta d’exemplars vius o morts, així com els seus propàguls o restes. Així mateix, no està permès alterar-ne l’hàbitat afectant negativament les seves poblacions.

Les espècies catalogades també s’han de tenir en compte en els tràmits d'avaluació d'impacte ambiental de qualsevol infrastructura o procés de transformació del territori que pugui tenir incidència en la conservació de l’espècie. S'ha de tenir en consideració l'impacte sobre les espècies o subspècies del catàleg i evitar-ne l'impacte o adoptar les mesures correctores. Quan aquestes no siguin possibles, cal adoptar les mesures de compensació que siguin adients, de forma que l’estat de conservació de l’espècie o subspècie sigui igual o superior a la situació inicial.
Les infraccions seran sancionades d’acord amb el que estableix la Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, sense perjudici de l’obligació de rescabalament dels danys i perjudicis a càrrec de qui en sigui responsable.

En el termini de sis mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquest Decret, els productors o particulars que tinguin material vegetal viu de les espècies o subespècies catalogades ho han de notificar a la Direcció General del Medi Natural. D’aquesta manera, la Direcció podrà pot autoritzar la seva tinença sempre i quan no s’afecti la conservació de l’espècie.
Les col·leccions científiques adscrites a museus, centres de recerca o universitats, que incloguin material viu o exemplars d’herbari de les espècies incloses als annexos del present Decret també ho han de notificar a la Direcció General del Medi Natural en el termini d’un any per tal que pugui autoritzar-ne la seva tinença.

ANNEX 1
Espècies catalogades com a "en perill d’extinció".

Pteridòfits
Asplenium marinum
Asplenium sagittatum [=Phyllitis sagittata]
Botrychium matricariifolium
Marsilea quadrifolia
Marsilea strigosa
Pellaea calomelanos
Thelypteris palustris
Woodsia pulchella [=Woodsia glabella subsp. pulchella]

Espermatòfits
Angiospermes
Luronium natans
Sternbergia colchiciflora
Hydrocotyle vulgaris
Peucedanum schottii
Seseli farrenyii
Anthericum ramosum
Simethis mattiazzi
Sonchus crassifolius
Taraxacum stenospermum
Cerinthe glabra
Lappula deflexa
Boleum asperum
Rorippa amphibia
Gypsophila tomentosa [=Gypsophila perfoliata subsp. ilerdensis]
Silene sennenii [=Silene italica subsp. sennenii]
Maianthemum bifolium
Erica vagans
Phyllodoce caerulea
Gentiana angustifolia subsp. angustifolia [=Gentiana acaulis subsp. angustifolia]
Erodium sanguis-christi
Erodium foetidum [=Erodium foetidum subsp. crispum]
Hypericum elodes
Hydrocharis morsus-ranae
Hippuris vulgaris
Dracocephalum austriacum
Scutellaria galericulata
Stachys maritima
Gagea pratensis
Kosteletzkya pentacarpa
Corallorhiza trifida
Cypripedium calceolus
Epipogium aphyllum
Orchis spitzelii
Plantago cornuti
Limonium catalaunicum
Limonium costae
Limonium vigoi
Oplismenus undulatifolius
Polygonum romanum subsp. gallicum
Microcnemum coralloides
Aquilegia paui [=A. vulgaris subsp. paui]
Delphinium bolosii [=Delphinium fissum subsp. bolosii]
Ranunculus lingua
Ranunculus nodiflorus
Reseda jacquinii subsp. litigiosa [=Reseda phyteuma subsp. jacquinii]
Spiraea crenata subsp. parvifolia [=Spiraea crenata]
Salix foetida [=Salix arbuscula subsp. foetida]
Chrysosplenium alternifolium
Daphne alpina
Verbena supina
Zygophyllum album






ANNEX 2
Espècies catalogades com a "vulnerables"

Pteridòfits
Asplenium obovatum subsp. obovatum
Asplenium seelosii subsp. catalaunicum
Dryopteris remota [=Dryopteris carthusiana subsp. remota]
Dryopteris mindshelkensis [=Dryopteris villarii subsp. submontana]
Equisetum fluviatile
Cosentinia vellea [=Cheilanthes vellea]
Isoetes setaceum [=Isoetes setacea]
Isoetes velatum subsp. velatum [=Isoetes velata subsp. velata]
Isoetes durieui
Lycopodium clavatum
Diphasiastrum alpinum [=Lycopodium alpinum]
Woodsia alpina

Espermatòfits
Angiospermes

Allium pyrenaicum
Ferula loscosii
Pimpinella tragium
Silaum silaus
Arisarum simorrhinum [=Arisarum vulgare subsp. simorrhinum]
Centaurea podospermifolia [=Centaurea lagascana subsp. podospermifolia]
Hieracium queraltense
Hieracium recoderi
Hieracium vinyasianum
Leontopodium alpinum subsp. alpinum
Scorzonera humilis
Senecio auricula subsp. sicoricus [=Senecio auricula var. sicoricus]
Senecio aquaticus
Berberis vulgaris subsp. seroi
Lithodora oleifolia [=Lithospermum oleifolium]
Rochelia disperma subsp. retorta
Arabis soyeri subsp. soyeri
Cardamine parviflora
Cochlearia pyrenaica [=Cochlearia officinalis subsp. pyrenaica]
Draba fladnizensis
Maresia nana
Matthiola valesiaca [=M. fruticulosa subsp. valesiaca]
Moricandia moricandioides subsp. cavanillesiana
Succowia balearica
Callitriche platycarpa
Lonicera biflora
Arenaria conimbricensis subsp. viridis
Arenaria fontqueri subsp. cavanillesiana
Minuartia villarii
Petrocoptis pardoi [=Petrocoptis crassifolia subsp. montsicciana = Petrocoptis montsicciana]
Saponaria bellidifolia
Silene ramosissima
Silene sedoides
Halimium halimifolium
Cneorum tricoccon
Carex grioletii
Carex lasiocarpa
Carex limosa
Scirpus sylvaticus
Drosera longifolia
Elatine alsinastrum
Elatine macropoda [=Elatine hydropiper subsp. macropoda]
Erica tetralix
Antirrhinum pertegasii [=Antirrhinum sempervirens subsp. pertegasii]
Chaenorhinum reyesii [=Chaenorhinum rubrifolium subsp. reyesii]
Linaria oblongifolia subsp. aragonensis
Melampyrum catalaunicum [=Melampyrum nemorosum subsp. catalaunicum]
Pedicularis comosa subsp asparagoides
Pedicularis tuberosa
Scrophularia pyrenaica
Veronica scutellata
Euphorbia dendroides
Euphorbia palustris
Astragalus penduliflorus
Ononis ornithopodioides
Centaurium favargeri [=Centaurium quadrifolium subsp. parviflorum]
Gentiana pneumonanthe
Erodium celtibericum [=Erodium foetidum subsp. celtibericum]
Erodium lucidum [=Erodium foetidum subsp. lucidum]
Erodium neuradifolium [=E. malacoides subsp. aragonense]
Erodium rupestre [=Erodium foetidum subsp. rupestre]
Geranium lanuginosum [=Geranium bohemicum subsp. lanuginosum]
Hypericum linariifolium
Iris xiphium
Juncus pyrenaeus [=Juncus balticus subsp. pyrenaeus]
Triglochin bulbosum subsp. barrelieri
Sideritis bubanii [=Sideritis hirsuta subsp. bubanii]
Thymus loscosii
Thymus willkommii
Pinguicula dertosensis [=Pinguicula grandiflora subsp. dertosensis]
Utricularia australis
Utricularia minor
Menyanthes trifoliata
Najas marina
Gymnadenia odoratissima
Orchis palustris [=Orchis laxiflora subsp. palustris]
Spiranthes aestivalis
Plantago loeflingii
Armeria fontqueri [=Armeria maritima subsp. fontqueri]
Limoniastrum monopetalum
Limonium bellidifolium
Limonium latebracteatum
Limonium densissimum
Limonium geronense
Limonium gibertii
Limonium girardianum
Limonium revolutum
Limonium tournefortii
Limonium tremolsii
Polygala vayredae
Rumex hydrolapathum
Potamogetum praelongus
Salsola soda
Salicornia emerici
Sarcocornia perennis subsp. alpini [=Arthrocnemum perenne subsp. alpini]
Delphinium montanum [=Delphinium elatum subsp. montanum]
Thalictrum maritimum [=Thalictrum morisonii subsp. maritimum]
Alchemilla pentaphyllea
Prunus prostrata
Callipeltis cucullaria
Galium scabrum
Salix daphnoides
Salix lapponum
Salix tarraconensis
Saxifraga aretioides
Saxifraga catalaunica [=Saxifraga callosa subsp. catalaunica]
Saxifraga fragosoi [=Saxifraga hypnoides subsp. continentalis]
Saxifraga genesiana [=Saxifraga geranioides subsp. genesiana]
Saxifraga longifolia subsp. aitanica [=Saxifraga longifolia subsp. longifolia var. aitanica]
Saxifraga vayredana
Atropa baetica
Tamarix boveana

Primers migradors en pas postnupcial

De fet ja fa un parell de setmanes que s'evidencia la migració postnupcial o de tardor. Els primers senyals, els més evidents són la mar...