dilluns, 30 de juny de 2008

Observacions ornitològiques 27-06-08

Ànec collverd, Anas platyrhynchos, uns 40 exemplars en total
Bernat pescaire, Ardea cinerea, mínim de 8 ex., tots als prats gestionats
Agró blanc, Casmerodius albus, encara 4 exemplars als prats gestionats
Martinet de nit, Nycticorax nycticorax, mínim 8 ex., la meitat d'ells juvenils
Martinet blanc, Egretta garzetta, mínim de 15 ex. als prats gestionats
Agró roig, Ardea purpurea, 2 ex. a la llacuna permanent
Xivita, Tringa ochropus, mínim 1 ex. als prats gestionats, primera observació postnupcial coneguda
Cornella, Corvus corone, mínim de 5 ex.
Tord comú, Turdus philomelos
Oriol, Oriolus oriolus
Estornell vulgar, Sturnus vulgaris, ajocador de milers d'exemplars
Abellerol, Merops apiaster
Balquer, Acrocephalus arundinaceus
Boscarla de canyar, Acrecophalus scirpaceus
Cabusset, Tachybaptus ruficollis, 1 ex. a la llacuna permanent
Fotja, Fulica atra, 1 ex. a la llacuna permanent
Polla d'aigua, Gallinula chloropus, diversos adults i juvenils, també una parella amb 4 pollets d'aproximadament una setmana
Xot, Otus scops, 1 ex. cantant
Bitxac comú, Saxicola torquata, diversos exemplars adults i joves
Pardal comú, Passer domesticus
Picot verd, Picus viridis
Falciot negre, Apus apus
Oreneta cuablanca, Delichon urbicum
Oreneta vulgar, Hirundo rustica
Bosqueta vulgar, Hippolais polyglotta
Blauet, Alcedo atthis, mínim 1 ex.

Observadors: Alfons Delgado-Garcia i Maite Garrigós

Balquer (Acrocephalus arundinaceus) al Ter

Aquesta primavera s'ha constatat la presència de com a mínim 2 mascles cantant a la zona de l'aiguabarreig del Ter-Brugent, fet indicador de la reproducció probable d'aquesta espècie a la zona.

Key words: Great Reed Warbler, Acrocephalus arundinaceus, two males at Ter and Brugent rivers confluence, Girona.

Observador: Gabriel de Jesús

Nova nidificació de cabusset (Tachybaptus ruficollis)


El cabusset és un reproductor escàs però habitual des de la recuperació de la zona. Aquest any també ha aconseguit nidificar amb èxit. Podrien haver estat 3 les parelles que haguèssin intentat la nidificació, i com a mínim una d'elles ho ha fet am èxit. El dia 20 s'observa a la meitat nord de la llacuna permanent una parella d'adults acompanyada de quatre pollets ja crescuts.

Observadors: Alfons Delgado-Garcia i Maite Garrigós

Il·lustració: Alfons Delgado-Garcia

Lestes viridis


Mínim dos exemplars a la riera Seca, Campllong, 24-06-08.

Key words: Lester viridis at Riera Seca Campllong, Girona

Incivisme



Malgrat estar indicat i expressament prohibit, molts dels visitants de l'Estany continuen fent cas omís de les indicacions per tal de visitar la zona sense provocar molèsties a la fauna i la vegetació.

A la fotografia es poden observar un grup de persones que tornen després de recórrer el camí paral·lel a la sèquia en ambdòs sentits i cridant notòriament, provocant l'espantada de les aus que descansàven al canyissar i a la vegetació de ribera.


Pujar al talús, col·locar-se davant els aguaïts, circular en motocicleta pels accesos peatonals, passejar gossos deslligats i entrar dins els tancats són altres de les accions incíviques freqüents, a banda de les bretolades de malmetre els plafons informatius i els aguaïts.

A banda del sentit comú, les accions permeses i les que no estan perfectament indicades als diversos plafons i cartells informatius. El problema és d'arrel més profunda i més general.

Ajocadors d'estornells (Sturnus sp.)



Com cada estiu, després de l'època de nidificació els estornells (S. vulgaris i S. unicolor) troben a l'Estany un refugi segur per passar la nit. Aquest any sembla que els canyissars i les arbredes que envolten els camps gestionats han estat l'indret triat per milers d'aquests ocells per tal d'ajocar-s'hi.
A la fotografia s'observa la zona de l'ajocador sobrevolada per estornells i per tres martines de nit (Nycticorax nycticorax).
Observació i fotografia: Alfons Delgado-Garcia i Maite Garrigós

Un passeig per les Gavarres

Diumenge 28 de juny de 2008, en un passeig curt per les Gavarres a darrera hora de la tarda, evitant la calor i el sol. Encara força cants de passeriformes, però també alguns joves que ja volen acompanyant als adults. Concretament mallarengues blaves i carboneres desplaçant-se en estols mixtos, juntament a mallerengues emplomallades i bruels.
Unes poques espècies de ropalòcers volant. Entre elles l'espectacular Charaxes jassius, que té a les Gavarres les densitats poblacionals més altes del món. A la fotografia un exemplar de Pyronia bathseba.


Espècies d'ocells contactades:

Tudó (Columba palumbus)

Falciot negre (Apus apus)

Oreneta cuablanca (Delichom urbichum)

Oreneta vulgar (Hirundo rustica)

Tord comú (Turdus philomelos)

Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos)

Pit-roig (Erithacus rubecula)

Oriol (Oriolus oriolus)

Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli), mascles cantant

Bruel (Regulus ignicapillus)

Mallerenga blava (Parus caeruleus)

Mallerenga carbonera (Parus major)

Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)

Raspinell (Certhia brachydactila)

Pardal comú (Passer domesticus)

Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)

Gafarró (Serinus serinus)

Pinsà vulgar (Fringilla coelebs), mascles cantant

Gratapalles (Emberiza cirlus), mascles cantant

divendres, 27 de juny de 2008

Arribades primaverals d'ocells

La primavera plujosa i més freda a fet endarrerir l'arribada d'algunes espècies a les seves zones de nidificació. Trobareu més informació aquí.

Els sistemes socioecològics de la Conda de la Tordera

El proper dimarts 1 de juliol, a les 19 h, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona), es durà a terme la presentació del llibre Els sistemes socioecològics de la Conca de la Tordera. Es tracta d’una obra editada per la Institució Catalana d’Història Natural i elaborada per diferents investigadors/es, la majoria dels quals formen part del projecte de l’Observatori de la Tordera.

El treball mostra una línia de recerca iniciada fa onze anys, representa una formulació innovadora, integra vectors socials i ambientals en la metodologia i articula de manera estable uns models d’anàlisi i registre basats en la recerca interdisciplinària, organitzada a l’entorn de l’Observatori de la Tordera. És el resultat de la cooperació de l’administració de la Generalitat mitjançant un conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge a través de l’Agència Catalana de l’Aigua; la Universitat Autònoma de Barcelona, des de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals i dels ajuntaments de la Conca de la Tordera, principalment el de Sant Celoni i Arbúcies.

L’acte serà presidit pel Sr. Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans; el Sr. Manel Hernández, director de l’Agència Catalana de l’Aigua; el Sr. Jordi Bartrolí, degà de la Facultat de Ciències de la UAB; el Sr. Joan Pino, vicepresident de la Institució Catalana d’Història Natural, i el Sr. Martí Boada, director de l’Observatori de la Tordera.

Durant l’acte, el Sr. Joan David Tàbara, sociòleg ambiental de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, pronunciarà la conferència Pensa globalment, recerca localment. L’Observatori de la Tordera com a exemple.

dimecres, 25 de juny de 2008

Megascolia maculata flavifrons (=Scolia flavifrons)


Desenes de mascles al llarg de la vegetació riberenca de la riera Seca, a Campllong, el 24 de juny de 2008. Es tracta de l'himenòpter més gran d'Europa (inofensiva per al ésser humà) i parasita les larves de l'escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis). La femella supera en molt la grandària del mascle i presenta el front d'un color groc intens.

Key words: Megascolia maculata flavifrons, common at Riera Seca, Campllong, Girona

Observadors i fotografia: Alfons Delgado-Garcia i Maite Garrigós

Cèrvol volant menor (Dorcus parellelipipedus)



Diversos exemplars (mínim 8) observats en zona propera a vegetació riberenca, a la riera Seca, Campllong, el 24 de juny de 2008.


Key words: Lesser stag beetle, Dorcus parellelipipedus, frequent at Campllong, Girona, 24-06-08

Observadors i fotografia: Alfons Delgado-Garcia i Maite Garrigós

Vidriol (Anguis fragilis) a la plana


Exemplar sorprès ahir vespre (24-06-08) al costat de la Riera Seca, a Campllong.

Key words: Slow-worm at Campllong, Girona, 24-06-08

Observació i fotografia: Alfons Delgado-Garcia i Maite Garrigós

Fauna i pluja

Les esperades pluges han fet revifar tota la natura a l'entorn de l'Estany. Les abundants precipitacions de les darrreres setmanes han reactivat tots els procesos naturals en una època crítica per a la majoria d'espècies: l'època reproductora.
La pluja ha beneficiat molt la floració de moltes de les plantes presents a la zona, plantes que estan adaptades a la vida en ambients humits i que pateixen especialment durant els períodes de sequera perllongats. Gràcies a la recuperació de les formacions vegetals tots els ecosistemes de la zona, i, en conseqüència la totalitat de les comunitats naturals de la zona, s'han vist beneficiats.
Però tot ha estat positiu desprès d'aquestes intenses pluges? La resposta, sobretot pensant en llarg termini, és que sí.
Malgrat tot, hi ha alguns aspectes referents als diferents grups faunístics que caldria comentar per separat. En comentem alguns.
Invertebrats: Les pluges afavoreixen a la majoria d'insectes i artròpodes de la zona. La vegetació nova proporciona aliment i refugi a molts invertebrats i a les seves postes. Els nous espais inundats proporcionen noves oportunitats als odonats (libèl·lules i espiadimonis) on dipositar les seves postes en indrets lliures de depredadors (gambússia i cranc americà, sobretot).
Amfibis: La humidificació de l'ambient afavoreix notablement a aquest grup, que es veu especialment afectat per la xerificació (dessecació) de l'ambient. Les pluges reactiven l'activitat reproductora d'algunes espècies, augmentant la probabilitat de reclutació de nous exemplars. També els amfibis es veuen molt afavorits per la creació de nous punts d'aigua lliures dels depredadors exòtics.
Ocells: Les inundacions proporcionen noves zones d'alimentació i de descans a algunes espècies d'ocells aquàtics, especialment anàtides (ànecs) i ardèids (bernats i martinets). La proliferació de invertebrats i d'amfibis també proporcionen més aliment (només cal passejar durant una estona per la zona per constatar la gran quantitat d'orenetes i falciots que hi ha capturant insectes voladors).
La pujada del nivell de l'aigua, però, pot obligar a algunes espècies a desplaçar-se. És el cas del limícols, com el cames llargues, que precisen d'aigües somes i que ja no es troben a la zona de pastura, sino a camps menys inundats. També la pujada sobtada del nivell de l'aigua pot haver afectat a algunes espècies que construeixen nius arran de terra o semisubmergits, com és el cas del propis cames llargues, la fotja, el cabusset i l'ànec collverd. De ben segur que alguns nius s'hauran perdut, fet especialment preocupant en el cas de les fotges, les quals no es reprodueixen a la zona des de fa dècades, i caldrà veure com ha afectat la pluja a la reproducció del martinet menut, que ubica el seu niu a l'interior del canyís. També els cames llargues, si han intentat la nidificació, hauran tingut problemes.
Les pluges torrencials i continuades també afecten molt als petits ocells. Si bé la majoria es veuen afavorits per la presència notable d'insectes i altres invertebrats, els que estiben els nius entre la vegetació els poden perdre fàcilment, per despreniment directe de l'estructura, per inundació o simplement perquè es malmeten o moren els ous o els pollets en veure's els adults obligats a abandonar la incubació.
Un altre aspecte a destacar és la repercusió de l'ús de l'espai condicionat per les pluges. Els camins inundats sembla a priori que impedeixen l'accés a alguns punts, amb la qual cosa la tranquil·litat a la zona és veu afavorida. Però no és del tot cert. Com podeu observar en la primera imatge, la pista principal està tallada per un gran bassal a l'alçada del mirador. Això ha comportat que molts dels visitants hagin optat per seguir el camí paral·lel a la sèquia, tot i estar prohibit i fent cas omís de les indicacions, fet que ha produït molèsties en una de les zones més importants de la llacuna permanent pel que fa a la reproducció i descans dels ocells. Aquests grups d'incívics eren tant gent de Sils, que passejaven fins i tot amb gossos desfermats, com aficionats a l'ornitologia gens respectuosos.


Imatge de l'accés a la llacuna permanent a l'alçada del mirador enlairat.

Imatges dels prats de dall i de pastura.

dilluns, 23 de juny de 2008

Concentració de gavina corsa (Larus audouinnii) a Sabanell

Llegiu la informació aquí.

Bec de corall senegalès (Estrilda astrild): un intrús a l'Estany





El bec de corall senegalès és un petit ocell passeriforme pertanyent a la família dels estríldids, emparentada amb els pardals i similars. És una espècie àmpliament distribuïda per la meitat sud del continent africà, on assoleix densitats notables.

A Europa és un ocell importat que es pot trobar fàcilment en botigues especialitzades i és molt popular pel seu petit tamany, la seva vistositat i la facilitat de mantenir-ho en captivitat. Els escapaments o els alliberaments intencionats han fet que aquest bonic ocell s'hagi escampat per un grapat de localitat de tota la Península Ibèrica, inclosa Catalunya (cliqueu aquí per veure el mapa de distribució).

Però, com tota espècie introduïda, el bec de corall és una peça fora de lloc. En ecosistemes tan fràgils i escassos com les zones humides poden ser un efecte pertorbador important. En concret, els becs de corall competeixen amb èxit davant les espècies autòctones amb els mateixos requeriments, sobretot pel fet que poden tenir explosions demogràfiques que els fan acaparar territori i aliment.

És per aquest motiu que en diverses comunitats autònomes (entre elles Catalunya i les Balears) s'han endegat programes de seguiment i, en alguns casos, d'erradicació d'aquesta espècie.

Si teniu cap observació d'aquesta espècie tant a l'Estany com en altres zones properes, poseu-vos en contacte amb nosaltres, siusplau.

Fotografies: Javier Romera Cabrera

Observacions ornitològiques 21-06-08

Ànec collverd, Anas platyrhynchos
Gavià de potes grogues, Larus michaellis, 1 ex. a la llacuna permanent
Balquer, Acrocephalus arundinaceus
Cames llargues, Himantopus himantopus, 2 ex. en camps inundats propers als aigüamolls de depuració
Bec de corall, Estrilda astrild, diversos grups de fins a 5 ex.
Cabusset, Tachybaptus ruficollis
Fotja, Fulica atra
Blauet, Alcedo atthis, 2 ex.
Milà negre, Milvus migrans, 1 ex.
Polla d'aigua, Gallinula chloropus
Bernat pescaire, Ardea cinerea
Boscarla de canyar, Acrocephalus scirpaceus
Agró roig, Ardea purpurea, 1 ex.davant el tercer hyde, i 1 als prats gestionats
Tord, Turdus philomelos
Martinet blanc, Egretta garzetta
Mosquiter pàl·lid, Phylloscopus bonelli, a la petita roureda de l'observatori vell
Gratapalles, Emberiza cirlus
Pit-roig, Erhitacus rubecula
Pinsà vulgar, Fringilla coelebs
Agró blanc, Casmerodius albus, 1 ex. als prats gestionats

Observador: Ramiro Aibar

LLista dels hèrptils de l'estany de Sils

CLASSE REPTILIA

Ordre Chelonia

Família Emydidae:
Emys orbicularis (Tortuga d'estany)
Trachemys scripta (Tortuga de tempes rojes)

Família Bataguridae:
Mauremys leprosa (Tortuga de rierol)

Ordres Squamata

Subordre Lacertilia

Família Gekkonidae:
Tarentola mauritanica (Dragó comú)

Família Lacertidae:
Psammodromus algirus (Sargantaner gros)
Timon lepidus (Llangardaix ocel·lat)
Podarcis muralis (Sargantana roquera)
Podarcis hispanica (Sargantaca ibèrica)

Família Anguidae:
Anguis fragilis (Vidriol)

Família Scindidae:
Chalcides striatus (Lludrió llistat)

Subordre Serpentes

Família Colubridae:
Malpolom monspessulanus (Serp verda)
Rinechis scalaris (Serp blanca)
Natrix maura (Serp d'aigua)
Natrix natrix (Serp de collar)

Família Viperidae:
Vipera aspis (Escurçó pirinenc)


CLASSE AMPHIBIA

Ordre Urodela

Família Salamandridae:
Salamandra salamandra (Salamandra)
Lissotriton helveticus (Tritó palmat)
Triturus marmoratus (Tritó verd)

Ordre Anura

Família Discoglossidae:
Discoglossus pictus (Granota pintada)
Alytes obstetricans (Tòtil)

Família Pelobatidae:
Pelobates cultripes (Gripau d'esperons)

Família Pelodytidae:
Pelodytes punctatus (Granoteta de punts)

Família Bufonidae:
Bufo bufo (Gripau comú)
Epidalea calamita (Gripau corredor)

Família Hylidae:
Hyla meridionalis (Reineta)

Família Ranidae:
Pelophylax perexi (Granota verda),

Observacions ornitològiques 20-06-08

Martinet menut, Ixobrychus minutus, mínim 1 ex. mascle a la llacuna permanent
Balquer, Acrocephalus arundinaceus, mínim 5 mascles cantant
Boscarla de canyar, Acrocephalus scirpaceus, 1 mascle cantant
Martinet blanc, Egretta garzetta, 12 exemplars als prats gestionats
Martinet de nit, Nycticorax nycticorax, 2 exemplars adults i 1 exemplar juvenil
Cabusset, Tachybaptus ruficollis, parella amb 4 polls ja crescuts a la llacuna permanent
Fotja, Fulica atra, 1 ex. a la llacuna permanent
Gavià de potes grogues, Larus michahellis, 1 ex. a la llacuna permanent
Bosqueta vulgar, Hippolais polyglotta
Tallarol de casquet, Sylvia atricapilla
Rossinyol comú, Luscinia megarhynchos
Oriol, Oriolus oriolus, 1 mascle cantant
Rascló, Rallus aquaticus, mínim 2 exemplars
Ànec collverd, Anas platyrhynchos, un mínim de 40 ex., una llocada amb polls d'unes 2 setmanes
Cornella, Corvus corone, 2 ex.
Picot verd, Picus viridis
Picot garser gros, Dendrocopos major
Bitxac comú, Saxicola torquata
Martinet ros, Ardeola ralloides, 1 ex. als prats gestionats

Observadors: Alfons Delgado-Garcia i Maite Garrigós

Milà negre (Milvus migrans): un nou nidificant a la plana selvatana?

Des de principis de maig s'oberven amb regularitat diversos exemplars de milà negre en espais agrícoles al voltant de Cassà de la Selva (màxims de 6 exemplars). Però és a mitjans de maig quan es comencen a observar els primers indicis de nidificació a la zona. En concret, festeig d'una parella, vols nupcials, aportació d'aliment d'un dels membres a l'altre i aportació de material per a iniciar la construcció del niu. El seguiment de la parella comporta nombroses observacions diàries d'un o dos dels membres aturats en un dels arbres de la zona durant hores. Els ocells romanen pràcticament de manera permanent a la zona, si bé la majoria de vegades només s'observa un dels exemplars.
Per evitar possibles molèsties s'evita l'acostament a la zona durant setmanes, observant des d'una distància prudencial per tal d'evitar que els ocells s'espantin. Malauradament, a finals de juny sembla que la reproducció dels milans a la zona ha estat només un intent. Caldrà comprovar aquest extrem quan no hi hagi perill de causar molèsties als ocells.
Cal esmentar que aquesta primavera les observacions de milà negre a tota la plana de la Selva han estat nombroses, i que en zones properes, com ara la vall del Riudaura, també hi ha hagut intents de nidificació.


Indret on la parella de milans negres va iniciar la construcció del niu.



Nidifica el milà negre a Sils ?

També a l'estany de Sils i rodalies aquesta primavera han estat nombroses les observacions de milà negre, en concordància amb la tònica general constatada a tota la plana.

Ja Lluís Motjé considerava aquesta espècie com un reproductor probable a la zona (Primeres notes ornitològiques de l'antic estany de Sils i rodalies, Quaderns de la Selva 1, 1984), si bé les dades estan datades a la dècada dels 70, quan les zones inundables, els boscos de ribera i els espais agrícoles eran notablement més extensos que en l'actualitat. Les característiques de l'espai i el procés de recuperació ambiental que s'està experimentant, però, fan d'aquest indret un dels punts a priori més adients per a una futura nidificació d'aquesta espècie a la comarca.

Key words: Black kite, likely nesting at Cassà de la Selva and Sils pond, Girona.

Observadors: Alfons Delgado-Garcia, Maite Garrigós, Sílvia Garrigós, Panta Gómez, Quim Gubau, Quim Mariné, Rafel Mariné i Xon Vilahur.

Fotografia: Alfons Delgado-Garcia

Colònia de nidificació d'Abellerol (Merops apiaster)




La còlonia de nidificació de la riera Seca, a Campllong, és una de les més importants i antigues del nord de la plana de la Selva. A les imatges es poden observar alguns dels nius.

Key words: European Bee-eater, nesting at Campllong, one of the oldest and more important colony of the Selva plain.


Fotografies: Alfons Delgado-Garcia i Javier Romera Cabrera

Observacions ornitològiques 14-06-08

Oriol, Oriolus oriolus
Rossinyol cimú, Luscinia megarrhynchos
Pardal comú, Passer domesticus
Rossintol bord, Cettia cetti
Balquer, Acrocephalus arundinaceus
Tudó, Columba palumbus
Rascló, Rallus aquaticus
Trist, Cisticola juncidis
Ànec collverd, Anas platyrhynchos
Gavià de potes grogues, Larus michaellis
Cadernera, Carduelis carduelis
Falciot, Apus apus
Bec de corall senegalès, Estrilda astrild, 2 ex. entre el primer i segon agüait
Verdum, Carduelis chloris
Estornell vulgar, Sturnus vulgaris
Cabusser, Tachybaptus ruficollis
Oreneta cuablanca, Delichon urbica
Mallerenga blava, Parus caeruleus
Merla, Turdus merula
Bosqueta, Hippolais polyglotta
Fotja, Fulica atra
Cornella, Corvus corone
Agró roig, Ardea purpurea
Buscarla de canyar, Acrocephalus scirpaceus
Agró blanc, Casmerodius albus, 2 ex. als prats gestionats
Martinet blanc, Egretta garzetta
Cuereta blanca, Motacilla alba
Esparver vulgar, Accipiter nisus
Picot garser gros, Dendrocopos major
Aligot comú, Buteo buteo
Raspinell, Certhia brachydactyla
Gaig, Garrulus glandarius
Mallerenga cuallarga, Aeghitalus caudatus
Bernat pescaire, Ardea cinerea
Mallerenga carbonera, Parus major
Polla d'aigua, Gallinula chloropus
Oreneta vulgar, Hirundo rustica
Picot verd, Picus viridis

Observador: Ramiro Aibar

dimecres, 18 de juny de 2008

Siboc (Caprimulgus ruficollis)

Un exemplar atropellat a l'entrada sud de Vilobí d'Onyar (camí de les Clarisses) en una zona agrícola i ramadera.

Es tracta de la primera cita de la temporada coneguda a la comarca, tot i que és una espècie que deu fer setmanes que ha arribat als seus indrets de nidificació.

Key words: Red-necked Nitghtjar, one bird died on the road at Vilobí d'Onyar, Girona

Observadors: Alfons Delgado-Garcia i Maite Garrigós

Pluja torrencial

La gran precipitació caiguda ahir fa pujar el cabal de l'Onyar, inunda camps a la plana i fa desviar el riu Esplet a Riudarenes. A banda de Riudarenes, els municipis gironins més afectats van ser Riudellots de la Selva, Santa Coloma de Farners, Vilobí i Sils.

Dades de precipitació.

Notícia a "el Punt".

Notícia a TV3.


Secans de Lleida: juny de 2008

Aquest any hem endarrerit la sortida primaveral als secans de Lleida. En part per l'agenda i per les ciscumstàncies personals i en part per estratègia naturalista. Les pluges de primavera i la climatologia en general han fet que també la primavera s'endarrerís notablement, sobretot pel que a la floració de les espècies més mediterrànies i la nidificació dels ocells.

La ruta pròpiament naturalista la vam iniciar al sud de Mas de Melons, resseguint el riu Set. Va ser fàcil trobar les espècies d'ocells més típiques de la zona: còlit ros (Oenanthe hispanica), còlit negre (Oenanthe leucura), merla blava (Monticola solitarius), entre altres. Després vam continuar en aquest espai desplaçant-nos cap al nord, i aturant-nos sense presses observant els acolorits i variats camps del secà, on es barregen els conreus de cereal, els erms, els camps d'ametllers i els marges de pedra. Xixella (Columba oenas), sisó (Tetrax tetrax), ganga (Pterocles alchata) i abellerols (Merops apiaster) van ser algunes de les espècies més celebrades.

Per dinar ens vam entaular llargament a Artesa de Lleida, gaudint del menjar i de la conversa amiga. Vam decidir passar la tarda al secà de Bellmunt, un petit Ngorongoro dels secans. Una parella jove d'ornitòlegs nord-americans ens va demanar d'afegir-se al nostre passeig a peu pel gran sot pseudoestèpic. Més sisons observats a plaer, torlits (Burhinus oedicnemus), falcons cama-roigs (Falco vespertinus), cucuts reials (Clamator glandarius) i esparvers cendrosos (Circus pygargus) van aconseguir fer-nos passar a tots una bona estona.


Fotografies: Sisó (Tetrax tetrax) mascle en vol, secà de Bellmunt, cucut reial (Clamator glandarius), parella de cucuts reials, mascle de còlit ros (Oenanthe hispanica) i sisó en vol al secà de Bellmunt.








Key words: Lleida steppe-land, Bellmunt, Little Bustard, Great Spotted Cuckoo, Black-eared Wheatear

Fotografies: Isidre Cos Arnau

Secans de Lleida: juny de 2008

Aquest any hem endarrerit la sortida primaveral als secans de Lleida. En part per l'agenda i per les ciscumstàncies personals i en part per estratègia naturalista. Les pluges de primavera i la climatologia en general han fet que també la primavera s'endarrerís notablement, sobretot pel que a la floració de les espècies més mediterrànies i la nidificació dels ocells.

La ruta pròpiament naturalista la vam iniciar al sud de Mas de Melons, resseguint el riu Set. Va ser fàcil trobar les espècies d'ocells més típiques de la zona: còlit ros (Oenanthe hispanica), còlit negre (Oenanthe leucura), merla blava (Monticola solitarius), entre altres. Després vam continuar en aquest espai desplaçant-nos cap al nord, i aturant-nos sense presses observant els acolorits i variats camps del secà, on es barregen els conreus de cereal, els erms, els camps d'ametllers i els marges de pedra. Xixella (Columba oenas), sisó (Tetrax tetrax), ganga (Pterocles alchata) i abellerols (Merops apiaster) van ser algunes de les espècies més celebrades.

Per dinar ens vam entaular llargament a Artesa de Lleida, gaudint del menjar i de la conversa amiga. Vam decidir passar la tarda al secà de Bellmunt, un petit Ngorongoro dels secans. Una parella jove d'ornitòlegs nord-americans ens va demanar d'afegir-se al nostre passeig a peu pel gran sot pseudoestèpic. Més sisons observats a plaer, torlits (Burhinus oedicnemus), falcons cama-roigs (Falco vespertinus), cucuts reials (Clamator glandarius) i esparvers cendrosos (Circus pygargus) van aconseguir fer-nos passar a tots una bona estona.


Fotografies: Sisó (Tetrax tetrax) mascle en vol, secà de Bellmunt, cucut reial (Clamator glandarius), parella de cucuts reials, mascle de còlit ros (Oenanthe hispanica) i sisó en vol al secà de Bellmunt.








Key words: Lleida steppe-land, Bellmunt, Little Bustard, Great Spotted Cuckoo, Black-eared Wheatear

Fotografies: Isidre Cos Arnau

dilluns, 16 de juny de 2008

Arribades 2008: Escorxador (Lanius collurio)


El passat 27 d'abril és la data de la primera observació d'escorxador d'enguany, localitzada a la Barroca, vall del Llémena.

Key words: Red-backed Shrike, first sighting of the year 27-04-08, la Barroca, Llémena Valley, Girona.

Observador: Isidre Cos
Il·lustrador: Alfons Delgado-Garcia

dimecres, 11 de juny de 2008

Agró blanc (Casmerodius albus) a Sils





Continua a la zona un dels agrons blancs que van ser observats fa algunes setmanes. Aquest exemplar es va observar als prats inundants al costat de la via del tren el dia 10 de juny.

Key words: Great White Egret, scarce visitor, still present

Fotografia: José Luis romero


--
Enviat per Alfons a L'estany de Sils el 6/11/2008 01:50:00 AM

Agró blanc (Casmerodius albus) a Sils



Continua a la zona un dels agrons blancs que van ser observats fa algunes setmanes. Aquest exemplar es va observar als prats inundants al costat de la via del tren el dia 10 de juny.


Fotografia: José Luis romero

dimarts, 10 de juny de 2008

Observacions ornitològiques 6 de juny de 2008

2 Milans negres (Milvus migrans)
2 Aligots comuns (Buteo buteo)
1 Falcó mostatxut (Falco subbuteo)
1 Martinet menut (Ixobrychus minutus)
16 Martinets blancs (Egretta garzetta)
8 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 Agró blanc (Casmerodius albus)
4 Esplugabous (Bubulcus ibis)
1 Cames llargues (Himantopus himantopus)
3 Cabussets (Tachybaptus ruficollis)
3 Fotges (Fulica atra)

També diversos exemplars de balquer (Acrocephalus arundinaceus) cantant i aproximadament 50 ànecs collverds (Anas platyrhynchos), entre altres espècies.

Falcons mostatxuts (Falco subbuteo) a l'Estany

Darrerament es repeteixen les observacions d'aquesta espècie a l'Estany. Fins a 4 exemplars observa l'Antoni Mariné el dia 5 de juny.

Arribades 2008: Falcó de la reina (Falco eleonorae)

Un exemplar fosc, probablement femella, al veïnat de Serinyà, a Cassà de la Selva, el dia 10 de juny.

Key words: Eleonora's Falcon, one bird dark form at Serinyà, Cassà de la Selva

Observador: Rafel Mariné

dilluns, 9 de juny de 2008

Misgurn (Misgurnus anguillicaudatus): una altra espècie invasora?

Trobada una altra espècie de peix exòtic a la comarca natural de la Selva (concretament a Llambilles, municipi que pertany al Gironès). Trobareu més informació aquí, i imatges d'aquest peix d'origen asiàtic aquí.

Key words: Oriental weatherfish at LLambilles, Girona, exotic specie

Falcó cama-roig (Falco vespertinus)

Un mascle observat a Can Sacot, a Cassà, el 7 de juny per en Rafel Mariné.

Key words: Red-footed Falcon, 1 male at Can Sacot, Cassà de la Selva, Girona

Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) a les Gavarres

Diumenge 8 de juny una femella de mastegatatxes capturant insectes al vol i duent becada entre el Molí de Can Vilallonga i la Resclosa. En una amb predomini de sureda però també amb pi pinyer i alguns caducifolis.
El dia 2 de maig la Xon Vilahur va observar una parella d'aquesta espècie aprop de Can Vilallonga, indret gestionat pel Consorci de les Gavarres per tal d'aconseguir un bosc aclarit i obert.
Key words: Pied Flycatcher, female at Can Vilallonga, Cassà de la Selva, scarce summer visitor
Observador: Alfons Delgado-Garcia

dijous, 5 de juny de 2008

ACTUA PER LA NATURA A LA LLACUNA DE SILS



ACTUA PER LA NATURA A LA LLACUNA DE SILS
04 de Juny del 2008
ACTUA PER LA NATURA A LA LLACUNA DE SILS
Acciónatura cerca 10 voluntaris i voluntàries per al projecte de Recuperació de l'Estany de Sils.

Es realitzarà un seguiment de l'estat i l'evolució de la biodiversitat d'aquest espai natural. S'estudiaran les comunitats d'ocells (censos i anellament), la flora i vegetació dels prats humits i les poblacions d'amfibis i tortugues d'aigua.

Acciónatura impartirà una formació teòrico-pràctica a tots els voluntaris i es farà càrrec de les despeses.

El projecte té una duració total de 5 mesos, on es preveuen 15 sessions de treballs de camp, distribuïdes des de la tercera setmana de juny fins a finals d'octubre, en laborable o festiu segons s'acordi.

Per a més informació o per confirmar la teva participació, pots trucar al 93 237 38 02 o bé escriure'ns a voluntariat@accionatura.org

Si tens qualsevol consulta o suggeriment estem a la teva disposició en el telèfon 93 237 38 02 o a info@accionatura.org

ACTUA PER LA NATURA A LA LLACUNA DE SILS





 
ACTUA PER LA NATURA A LA LLACUNA DE SILS
04 de Juny del 2008
ACTUA PER LA NATURA A LA LLACUNA DE SILS
Acciónatura cerca 10 voluntaris i voluntàries per al projecte de Recuperació de l'Estany de Sils.

Es realitzarà un seguiment de l'estat i l'evolució de la biodiversitat d'aquest espai natural. S'estudiaran les comunitats d'ocells (censos i anellament), la flora i vegetació dels prats humits i les poblacions d'amfibis i tortugues d'aigua.

Acciónatura impartirà una formació teòrico-pràctica a tots els voluntaris i es farà càrrec de les despeses.

El projecte té una duració total de 5 mesos, on es preveuen 15 sessions de treballs de camp, distribuïdes des de la tercera setmana de juny fins a finals d'octubre, en laborable o festiu segons s'acordi.

Per a més informació o per confirmar la teva participació, pots trucar al 93 237 38 02 o bé escriure'ns a voluntariat@accionatura.org

Si tens qualsevol consulta o suggeriment estem a la teva disposició en el telèfon 93 237 38 02 o a info@accionatura.org
 


--
http://natura-selva.blogspot.com/

Fauna y fenómenos extraños

Aticle aparegut a "el correo digital"

04.06.08 - MARIO SÁENZ DE BURUAGA. DTOR. DE CONSULTORA DE RECURSOS NATURALES, S.L.


A menudo, los medios de información, fundamentalmente de prensa diaria y de televisión, se hacen eco de episodios protagonizados por la fauna que, en principio, son trasladados a la opinión pública como noticias prácticamente insólitas. En los últimos meses, lobos, buitres, estorninos, topillos, conejos han sido motivo, y aún lo son, de una cascada de noticias expuestas en esos medios con más o menos fidelidad a lo que realmente sucede.

Es con especies que compiten con el hombre por un recurso alimenticio o con aquéllas que infligen un daño a recursos utilizados por este último con las que a menudo se suscita un conflicto. Habitualmente éste es ancestral, si bien la entidad del mismo ha cambiado, y sigue cambiando, según geografías, épocas históricas, momentos del año.

Lo más sensacionalista es apuntarse a afirmar que esas especies molestas están poco menos que saltándose los peldaños evolutivos que las han situado en el lugar donde están después de miles y miles de años. Así, hemos escuchado, o lo que es peor, leído (lo escrito, escrito queda), frases tan categóricas como que los lobos han perdido todo el miedo al hombre y que por eso ahora se comportan de forma extraña, que los buitres ya no son carroñeros sino predadores, o que los conejos han vencido a la enfermedades que los atosigaban (ojalá así fuera) convirtiéndose en una plaga extendida, etcétera. Pero no, aunque el exotismo y los fenómenos ocultos puedan ser más atractivos que la bioecología, ésta explica de forma satisfactoria la fenomenología en el medio natural; ello no quiere decir, sin embargo, que comprendamos perfectamente ni todos los mecanismos que rigen aquélla ni, menos aún, todas las relaciones que entre estos mecanismos existen para determinar los procesos naturales.

Pero lo que está claro, a pesar de que tantas veces nos hayan dicho lo contrario en esas explosiones mediáticas antes mencionadas, es que ni la fauna se ha vuelto loca ni se ha rebelado de la mañana a la noche comportándose fuera de los cánones que la selección natural, pilar exquisito de la evolución darwiniana, rige. Ahora bien, ¿pueden ocurrir fenómenos o comportamientos que en principio parezcan ajenos a la lógica ecológica? Sin duda sí, pero nada tienen que ver con 'expedientes X' ni con designios divinos de última hora. Veamos.

Si la sociedad piensa que quedan cuatro lobos mal contados en la Península Ibérica y que si, siendo tan pocos, tienen encima la osadía de matar al ganado cerca de un caserío, no resulta extraño que esa sociedad crea que algo raro ocurre. Si una invasión de topillos cuaja en los campos cerealistas bajo una explosión demográfica inusual, es lógico que la noticia corra como la pólvora respecto a que aquello es producto, por ejemplo, de una suelta deliberada de roedores para dar de comer a las águilas. Y es que decir que al lobo le van las cosas relativamente bien desde hace dos décadas o incluso muy bien en gran parte del norte peninsular y que los daños que ocasiona al ganado tienen que ver con su carácter predador, con su expansión, con el hecho de la vulnerabilidad de la ganadería extensiva no pastoreada hacia el cánido no posee para los altavoces mediáticos la misma seducción ni, por su parte, consigue la misma asunción por parte del público, y ello por carecer, esa argumentación, de un ingrediente más espectacular, más llamativo. Explicar que un invierno y primaveras suaves con enorme producción de semillas, después de un periodo de unos 10 años, son respondidos por una reproducción masiva y reiterada de roedores, y que eso es algo que sucede de forma cíclica, siendo, por cierto, un fenómeno muy estudiado en las relaciones predador-presa, explicar ello, decimos, tiene desde luego menos gancho popular que mantener la tesis de la mano oculta y nocturna soltando miles de topillos.

Uno de los problemas mayores que tienen las interferencias entre fauna y hombre es la percepción tan distinta que al respecto suele existir entre el medio rural y el urbano. En este último la tendencia a ver la Naturaleza como un escenario, sentados desde palco, es un hecho bastante extendido. La persona estándar de la urbe tiene una relación con el agro ciertamente novedosa respecto a la mantenida durante siglos. La economía industrial y de servicios, que ha sustituido a la agraria en la inmensa mayoría del sur de Europa, al menos en términos macroeconómicos y de aportación a las cuentas de los Estados (algo que ha ocurrido en menos de un siglo -en España en menos de 60 años-), se ha apoyado en una emigración masiva desde el campo a las ciudades, fenómeno cuyas repercusiones sociales y antropo-etológicas quedan ahora reflejadas, dos o tres generaciones después, en una visión casi exclusivamente focalizada a la versión más idílica del campo, la del ocio, la de los animalitos y las bellas flores. Este sector, que podríamos denominar como militancia campera de 'week-end', asume con facilidad las informaciones más espectaculares que sobre la fauna puedan dársele, y ello quizá por no tener mayor compromiso con ese medio rural que el derivado de una visita de ida y vuelta. Con todo, resulta fácil instalarse en posiciones descabelladas o nada científicas. Desgraciadamente, la prensa se apunta a este carro con excesiva frivolidad.

Son factores exógenos (clima por ejemplo en el caso comentado de los roedores), endógenos de la especie (siguiendo con los topillos, su enorme capacidad reproducción ante situaciones de bonanza de alimento) y endógenos de la población (sobre todo los derivados de lo que los ecólogos llaman dinámica poblacional, esto es, variaciones demográficas a lo largo del tiempo), los que determinan el tipo de problema que la fauna puede provocar al hombre y, más aún, su gravedad. A partir de aquí, cada caso tiene sus variables pero con la complejidad y singularidad que cada uno tiene, lo que queda claro, al menos hasta ahora, es que no hay magia ni 'poltergeist' en la Naturaleza.

Los lobos han matado siempre ganado; otra cosa es cuántos lobos haya en cada momento, cuántas cabezas de ganado tienen en su entorno, qué régimen de pasto sigue ese ganado Los buitres, por su parte, son y han sido carroñeros desde hace miles de años; ahora bien, ¿muestran más osadía actualmente, al ser muchos y, en ocasiones, con menos comida, en anticiparse a una res agonizante o a una oveja o vaca postrada e inmóvil ante un largo parto? Sí, en ocasiones. Y de la misma forma ocurre que existe un riesgo muy grave de que se consolide una cierta inercia, ya detectada, en atribuir a los buitres muertes naturales de ganado que ha sido exclusivamente carroñeado por estas aves desde su más ancestral comportamiento, por cierto, tremendamente beneficioso para el hombre. Son los ganaderos los primeros que deben estar atentos a que un problema que es real en determinados casos, no se pervierta. La muerte de la mayor parte de las reses que ocurren en el monte se debe a causas naturales (la mayoría, por partos complicados, muertes del neonato ).

No hay peor tratamiento que querer generalizar un problema cuando no es general, entonces quien es víctima deja de serlo y el ardid lo pagan todos. Ahí debemos apelar a la responsabilidad de ganaderos y de sus plataformas sindicales. Pero no obviaremos que unos y otras están igualmente hartitos de que, por ejemplo, cuando se intenta matar un lobo para dulcificar una situación muy grave de ataques reiterados al ganado, no faltan los que sitúan esa acción como un ataque frontal a la biodiversidad, contando a la sociedad la de caperucita y alguna más. Pues eso, también algunos de estos vigilantes de la playa andan de 'week-end' y encima jugando a la biología de la señorita Pepis, ésa que desgraciadamente llega, ya digo, a la sociedad urbana con más influencia que la teoría y práctica basadas en la ecología y en la gestión.

dimecres, 4 de juny de 2008

Concentració de gavina corsa (Larus audouinni) al delta de la Tordera

El dia 1 de juny en David Caballé va poder observar un grup d'aproximadament 180 gavines corses aturades a la desembocadura de la Tordera. Es tracta de l'estol més nombrós d'aquesta espècie observat a la comarca.

Key words: Audouin's Gull, Tordera delta, large group, 180 birds.

Falcó cama-roig (Falco vespertinus): crònica d'una invasió.

A "Birds in Spaig Blog" trobareu un primer anàlisi de les dades obtingudes fins a dates recents sobre la gran quantitat d'observacions d'aquesta espècie datades durant aquesta primavera.

Key words: Red-footed Falcon Catalonia invasion, first report.

dimarts, 3 de juny de 2008

3 de juny de 2008

Falcó mostatxut (Falco subbuteo), 1 ex.
Cames llargues (Himantopus himantopus), 6 ex.
Agró roig (Ardea purpurea), 2 ex.
Agró blanc (Casmerodius albus), 1 ex.
Fotja (Fulica atra), 2ex.
Cabusset (Tachybaptus ruficollis), 1 ex.
Balquer (Acrocephalus arundinaceus), 6 ex.

Observador: Joan Ventura

Les aus d'espais oberts i la manca de protecció de la Plana de la Selva

Una opinió que comparteixo totalment, tant a títol particular com quan he sigut portanveu d'associacions i entitats que defensen la conservació dels valors naturals de la plana selvatana.
Cliqueu aquí.

Els informes de la Qualitat Ecològica dels Rius ja estan disponibles on-line

La web del Programa de qualitat ecològica dels rius recull les dades sobre l'estat ecològic dels cinc rius de la província de Barcelona, el Llobregat, el Besòs, el Foix, el Ter i la Tordera, tant en el seu curs principal com d'alguns dels seus afluents.
Si voleu llegir més informació cliqueu aquí.

Font: Diputació de Barcelona 2008, Xarxa de Parcs Naturals

Martinet menut (Ixobrychus minutus) a l'Estany de Sils

El dia 1 de juny s'observen fins a 4 exemplars (3 mascles) a la llacuna permanent. Es tracta d'una interessant observació d'una espècie escassa i d'interès comunitari, fins ara considerada a la zona com a migrador prenupcial escàs.

Observadora: Elaine Fradley

Capsigranys (Lanius senator)

Una parella observada a Sant Vicenç d'Esclet el 28 de maig per en Quim Gubau. Es tracta d'un territori de cria conegut.
Per contra, l'exemplar observat el 31 de maig a la roca Baiera, a prop de Farners, a Santa Coloma, és la primera observació coneguda d'aquesta espècie a la zona. Podria tractar-se d'un exemplar migrant o d'un probable territori de nidificació. Aquesta zona, afectada per incendis forestals (el darrer de l'estiu del 94) va ser ocupada posteriorment per espècies pròpies d'espais més oberts i àrees forestals aclarides, com ara el cotoliu (Lullula arborea), la merla blava (Monticola solitarius) i el botí (Lanius meridionalis).
Observadors: Alfons Delgado-Garcia i Maite Garrigós

Arribades 2008: Aligot vesper (Pernis apivorus)

Un exemplar observat a Can Català, al veïnat de Matamala, a Cassà de la Selva, el 2 de juny.

Key words: Honey Buzzard, 1 bird at Cassà de la Selva, Girona.

Observador: Rafel Mariné

Observacions herpetològiques 30-05-08

Granota verda (Pelophylax perezi), mínim 6 ex. sentits en diferents punts
Vidriol (Anguis fragilis), un ex. adult a la pista paral·lela a la sèquia i un juvenil atropellat al mateix lloc

Observadors: Alfons Delgado-Garcia i Maite Garrigós

Observacions ornitològiques 30-05-08

Espècies més destacables:

Bernat pescaire (Ardea cinerea), 11 ex. entre la llacuna permanent i els prats gestionats
Agró roig (Ardea purpurea), 2 ex. a la llacuna permanent
Agró blanc (Casmerodius albus), 2 ex. a la llacuna permanent
Martinet menut (Ixobrychus minutus), 1 mascle a la llacuna permanent
Fotja (Fulica atra), 4 ex. a la llacuna permanent
Balquer (Acrocephalus arundinaceus), aproximadament una desena d'exemplars cantant
Martinet de nit (Nycticorac nycticorax), un juvenil a la llacuna permanent
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), un ex. cantant
Rascló (Rallus aquaticus), mínim 2 ex.
Oreneta de ribera (Riparia riparia), mínim 1 ex.
Cames llargues (Himantopus himantopus), 1 ex. als prats gestionats
Falcó mostatxut (Falco subbuteo), 1 ex. en vol
Xivita (Tringa ochropus), 1 ex. als prats gestionats
Xot (Otus scops), 1 ex. cantant a l'interior d'una pollancreda
Cabusset (Tachybaptus ruficollis), 5 ex. a la llacuna permanent i 2 als prats gestionats


Observadors: Alfons Delgado-Garcia i Maite Garrigós

Lluers (Carduelis spinus) a l'interior de la comarca

En Miquel Boix ens reporta interessants observacions de lluer a Constantins. Després de la femella que va ser observada del 8 al 14 de maig, el dia 1 de juny es van poder observar dos mascles d'aquesta espècie que és eminentment hivernant a la comarca.

Key words: Siskin, new sighting, 2 males at Constantis, Girona

'La presa de hoy' de Dave Langlois

 Cuando eres conocedor de que alguien tiene el impagable don de saber transmitir y de hacer sentir emociones con las palabras, esp...