dilluns, 31 de març de 2008

Arribades 2008: Flamenc (Phoenicopterus roseus)

Informació i imatges aquí.

Jornades ambients aquàtics

El dies 3, 4 i 5 d'abril la Fundació Emys, organitza les I Jornades sobre Ambients Aquàtics i Biodiversitat. Aquestes jornades tenen l'objectiu de recollir les opinions dels experts sobre l'estat actual i les possibles línies de treball per a la conservació i la recuperació de la diversitat biològica en les zones humides de Catalunya.L'assistència a les jornades és gratuïta. Les dues primers sessions se celebraran a la Fontana d'Or (Girona) mentre que l'última sessió es farà als Aiguamolls del Baix Ter.Podeu trobar la documentació detallada de les jornades (ponències, ponents, horaris, inscripcions, etc.) a l'enllaç següent:
http://www.fundacioemys.com/docs_actualitat/jornades_ambientsaquatics.pdf Amb el suport de la Fundació Caixa de Girona, l'Ajuntament de Girona, el Consell Comarcal del Gironès, la Diputació de Girona i el Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Arribades 2008: Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)

Un exemplar observat a Hostalric per en Toni Sáez el 27 de març.

Arribades 2008: Cucut (Cuculus canorus) i balquer (Acrocephalus arundinaceus)

La informació la trobareu aquí.

dimecres, 26 de març de 2008

Arribades 2008: Ànec blanc (Tadorna tadorna)

Cliqueu aquí.

Arribades 2008: Ballester (Apus melba), falciot negre (Apus apus) i mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)

El 23 de març set ballesters observats a l'estany de Sils, allà mateix un falciot negre i diversos exemplars de mosquiter de passa.



Observador: David Caballé

Arribades 2008: Agró roig (Ardea purpurea)

Cinc exemplars observats a la llacuna temporal de l'estany de Sils el 22 de març.

Observadors: Gerard Dalmau i Joan Ventura

Floracions primaverals




Ranuncles (Ranunculus repens) i cirerer (Prunus avium) a Castanyet, a Santa Coloma de Farners, el 21 de març, i el 10 de març el cirerer a la Cellera de Ter.


Observador i fotografies: Lluís Llagostera

Estanys de Sils: 22-03-08





2 cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
1 cotxa blava (Luscinia svecica)
1 tètol cuanegre (Limosa limosa)
1 arpella vulgar (Circus aeruginosus)
4 aligots comuns (Buteo buteo)
2 becs de corall sensegalesos (Estrilda astrid)
2 xarrasclets (parella)(Anas querquedula)
>20 xarxets (Anas crecca)
4 ànecs cullerots (2 parelles) (Anas clypeata)
5 fotges (Fulica atra)
2 cabussets (Tachybaptus ruficollis)
>25 xivites (Tringa ochropus)
>14 corriols petits (Charadrius dubius)
5 becadells (Gallinago gallinago)
17 cames llargues (Himantopus himantopus)
5 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
9 gavians argentats (Larus michahellis)
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
18 martinets blancs (Egretta garzetta)
1 blauet (Alcedo athis)
rascló (Rallus aquaticus)
2 cueretes grogues (Motacilla flava)
orenetes vulgars (Hirundo rustica)
orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
orenetes de ribera (Riparia riparia)
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
pardal de bardissa (Prunella modularis)
Observadors: David Caballé i Xavier Romera
Fotografies: Xavier Romera

dijous, 20 de març de 2008

Arribades 2008: Cotxa cuaroja (Phoenicurus phoenicurus) i territ menut (Calidris minuta)

Un exemplar mascle de cotxa observat a Sils i també un territ a la llacuna permanent el 19 de març.

També a la mateixa zona fins a 11 cames llargues (Himantopus himantopus), 2 xarrasclets (Anas querquedula), 5 corriols petits (Charadrius dubius), una cotxa blava (Luscinica svecica), una femella d'arpella vulgar (Circus aeruginosus), una cuereta groga i fins a 8 agrons blancs (Casmerodius albus).

Observador: David Caballé

dilluns, 17 de març de 2008

Estany de Sils: 16-03-08

Himantopus i T. totanus


Anas querquedula


Charadirus dubius


Ardea cinerea, Egretta garzetta i Himantopus



Llista d'observacions d'aus. Encara s'observen algunes espècies hivernants però ja hi ha un clar predomini dels migrants:


1 fredeluga (Vanellus vanellus)
2 gamba roja vulgar (Tringa totanus)
8 cames llargues (Himantopus himantopus)
7 corriols petits (Charadrius dubius)
5 becadells comuns (Gallinago gallinago)
1 xivita (Tringa ochropus)
3 blauets (Alcedo atthis)
1 rascló escoltat (Rallus aquaticus)
1 arpella vulgar, (Circus aeruginosus) femella
2 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
1 esparver mascle (Accipiter nisus)
6 aligots comuns (Buteo buteo)
8 fotges (Fulica atra)
2 cabussets (Tachybaptus ruficollis)
2 xarrasclets (Anas querquedula)
16 xarxets comuns (Anas crecca)
22 martinets blancs (Egretta garzetta)
12 bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 picot garser gros (Dendrocopos major)
1 picot verd (Picus viridis)
1 picot garser petit (Dendrocopos minor)
6 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
2 gavians argentats (Larus michahellis) (+ vol d'uns 30 molt amunt)
2 cornelles (Corvus corone)
3 becs de corall senegalesos (Estrilda astrid)
2 teixidors (Remiz pendulinus)
>5 orenetes de ribera (Riparia riparia)
aprox. 40 orenetes vulgars (Hirundo rustica)
aprox.25 orenetes cuablanques (Delichon urbicum)

Observadors: David Caballé i Xavier Romera
Fotografies: Xavier Romera

Arribades 2008: Oreneta de ribera (Riparia riparia)

Mínim de 5 exemplars observats volant entre unes 25 orenetes cuablanques (Delichon urbicum) i unes 40 orenetes vulgars (Hirundo rustica) sobre la llacuna permanent de Sils.
Observadors: David Caballé i Xavier Romera

dissabte, 15 de març de 2008

Arribades 2008: Gavina corsa (Larus audouinnii)

Tres exemplars observats al delta de la Tordera per en David Caballé.

Arribades 2008: cuereta groga (Motacilla flava)

El 15 de març ja s'observen alguns exemplars entre Palafolls i Blanes, al tram baix de la Tordera. També es localitzen alguns exemplars a la gravera de Palafolls, al nord del Maresme.

Observador: David Caballé

Observacions a l'estany de Sils: 11-03-08

Encara hi ha presència d'hivernants, com els més de 10 grassets de muntanya (Anthus spinoletta) observats a la llacuna permanent, però també hi ha petita presència de migradors: 2 batallaires (Philomachus pugnax), un mínim de 10 corriols petits (Charadrius dubius), una xivita (Tringa ochropus) i una cigonya blanca (Ciconia ciconia), entre altres.



Observadors: David Caballé i Xavier Romera
Fotografia de David Caballé

divendres, 14 de març de 2008

Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya (SOCC)

Podeu obtenir el sisè report d'aquest projecte de seguiment clicant sobre el següent enllaç:

www.ornitologia.org/monitoratge/reportsocc6.pdf

Pinsà mec a la Vall del Llémena

Encara el cap de setmana del 8 i 9 de març es va poder observar un estol de desenes de pinans mecs (Fringilla montifringilla) a Sant Esteve de Llémena, a la Vall del Llémena. Aquesta espècie és un hivernant regular a la zona, si bé els contingents varien força d'una temporada a l'altra.

Observació i fotografies: Chiraphan Marckchoo





Arribades 2008: Xot (Otus scops)

Dos exemplars cantant el dia 13 de març, pràcticament de manera simultània: un d'ells al polígon industrial de Fornells de la Selva i l'altre al Pont de Ferro de Tordera.

Observadors: Isidre Cos i Xavier Romera
Il·lustració: Alfons Delgado-Garcia



dilluns, 10 de març de 2008

Arribades 2008: agró blanc (Casmerodius albus)

Un exemplar observat el dia 9 a l'estany de Sils.

Observador: Centre Excursionista Terrassa

Cotxes blaves hivernants

Encara continuen les cotxes blaves (Luscinica svecica) a la confluència de la Tordera amb la riera Vallmanya. També s'observa un exemplar el dia 9 de març a l'estany de Sils.

Podeu trobar més informació aquí.

Observadors: Centre Excursionista de Terrassa, David Caballé i Xavier Romera

Arribades 2008: arpella vulgar (Circus aeruginosus)

Un exemplar el dia 8 a Sils. L'endemà s'observa un mascle al veïnat de Serinyà, a Cassà de la Selva.

Observadors: David Caballé, Alfons Delgado i Maite Garrigós

Arribades 2008: batallaire (Phylomachus pugnax)

El dia 9 de març s'observen un mínim de 4 exemplars a la llacuna permanent de l'estany de Sils.

Observadors: David Caballé, Miquel Vall·llosera

dijous, 6 de març de 2008

Felicitacions nadalenques: ocells d'espais agrícoles

Els ocells d'espais agrícoles són el grup d'aus que ha patit una recessió més acusada durant els darrers anys a tot el país. Tenim tendència a creure que els valors naturals dignes de conservació es troben en indrets remots, els més propers els situem a les muntanyes pirinenques o a les serralades forestals, però en realitat els valors més alts de diversitat biològica els trobem a l'entorn més proper. Els camps de conreu, els guarets, els erms, els boscos de ribera i els retalls de rouredes i caducifolis de la plana de la Selva encara són refugi d'algunes espècies de flora i fauna que legalment haurien d'estar protegides, tot i que les administracions competents no tenen cap intenció de fer efectiva aquesta protecció. A més, el gran públic, cada cop més distanciat de tota la natura que no siguin els documentals de televisió, desconeix aquest fet, i, per tant, no té arguments per reclamar que les administracions cumpleixin amb la seva obligació.
Alguns retalls de la plana selvatana serien dignes de trobar-se protegits per alguna figura legal que n'assegurés la conservació, però malauradament la realitat és molt contrària a aquesta lògica i cada cop són més les amenaces per a un espai ja prou reduït i envoltat d'agressions.


El bitxac (Saxicola torquata) també anomenat a la comarca cagamànecs o cagafangues, és un dels ocells d'espais oberts més comuns i bonics. Un representant típic de la fauna alada més propera i, actualment, la més desconeguda per la majoria.





Les masies, les esglèsies, els ponts i altres edificacions són els indrets triats per l'òliba (Tyto alba) per ubicar-hi el niu. Aquesta espècie es troba repartida per tota la comarca, si bé és a la plana on aquest eficient desratitzador natural assoleix densitats més altes.





El tallarol emmascarat (Sylvia hortensis) és una habitant típic del oliverars i altres conreus mediterranis. A la Selva, però, es troba més freqüentment en alzinars aclarits i adevesats de peus del Collsacabra, com ara a Sant Martí Sacalm o a Sant Climent d'Amer. Les referències de la seva presència a la plana són la majoria antigues o molt localitzades.





Fa algunes dècades la calàndria (Melanocorypha calandra) era un ocell habitual als camps de secà de la plana. Actualment, però, es una espècie extinta. La conversió del secà en regadiu, la cacera i la disminució dels espais agrícoles en favor del quitrà i del ciment l'han fet desaparèixer dels nostres camps.



La xixella (Columba oenas) és un colom salvatge que actualment sembla extingit com a reproductor a tota la comarca. Només s'observa molt de tant en tant a la plana agrícola durant les migracions o la hivernada. Les darreres dades de nidificació d'aquesta espècie a la comarca es localitzen a les Guilleries i al Montseny.



De la mateixa manera que el torlit, el gaig blau (Coracias garrulus) és una espècie de conservació prioritària per a la Unió Europea. A la plana de la Selva és un nidificant molt escàs i localitzat, essent una mica més freqüent durant les migracions. La darrera dada de nidificació segura a la comarca data del 2005, i fa referència a una parella que va nidificar a Cassà, tot i que hi podrien haver més parelles tant a Cassà, com a Llagostera i Vilobí.



L'alosa becuda (Chersophilus duponti) no ha existit mai a la Selva. L'única població que vivia a Catalunya la formaven un grapat de parelles que es trobava als secans de Lleida i que va ser exterminada fa dos anys, davant la inoperància i la incompetència d'unes administracions que devien vetllar per aquesta espècie i que en teoria estan dirigides per polítics ecologistes (?) i d'esquerres de debò (?). Es tracta de l'única extinció d'un vertebrat a Catalunya en els darrers 50 anys.



El cucut reial (Clamator glandarius) parasita els nius de les garses i altres còrvids, endunt-se un dels ous que trobi al niu (i que probablement es menjarà) i deixant-hi un ou seu del que neixarà un pollet que alimentaran els enganyats pares. Tot i l'abundància de garses a la plana de la Selva, el cucut reial és una espècie cada cop més rara, tot i que antigament havia set prou abundant.



Quan la plana agrícola estava dominada pels conreus de secà el xoriguer petit (Falco naumanni) era una espècie relativament freqüent a l'Empordà, als secans de Lleida i qui sap si a la plana selvatana. Després de trobar-se pràcticament extingit, les reintroduccions fetes a l'Empordà estan permeten que aquest petit falcó torni a recuperar terreny perdut. Les observacions a la Selva encara són molt rares, però potser en un futur tornarà a nidificar-hi.



Considerada una espècie de consevació prioritària per la Unió Europea, el torlit (Burhinus oedicnemus) compta amb una petita població reproductora a la plana de la Selva (Campllong, Riudellots, Cassà), que augmenta amb l'arribada de contingents hivernants i migradors. La destrucció de l'hàbitat per l'urbanisme incontrolat i la construcció d'infraestructutes és la principal amenaça d'aquesta espècie a casa nostra.



El còlit ros (Oenanthe hispanica) és un migrador escàs a la comarca. La gran majoria d'observacions que es recullen cada temporada fan referència a exemplars observats a la plana durant els mesos de primavera i tardor. Malgrat això, és probable que encara quedi alguna parella aïllada que nidifiqui en alguns sectors de la plana i de les Guilleries més mediterrànies (sobretot en muntanyes cremades). Fa només unes dècades havia estat un reproductor relativament comú a la comarca i és una espècie cada cop més escassa a tot Catalunya.


La perdiu roja (Alectoris rufa) és una espècie habitual a la plana agrícola, tot i que la pèrdua d'hàbitat i l'estupidesa que significa una activitat com la cacera avui dia fan que cada cop sigui més rara. A més, ja es fa difícil discernir quines de les perdius que veiem als nostres camps són realment salvatges o quines són les alliberades pels escopetaries per després matar-les.



Desconegut per el gran públic, el pardal xarrec (Passer montanus) és una mica més petit que el seu parent, el pardal comú (Passer domesticus), i no presenta diferències de coloració ni de disseny de plomatge entre mascles i femelles. N'és característica la conspícua taca negra de les galtes. A la Selva és una espècie resident molt estesa a tota la plana agrícola.



L'oreneta cuarogenca (Hirundo daurica) és un nouvingut a la comarca, que, tot i ser encara poc freqüent, es troba en expansió. Tot i que fa alguns anys que es coneix la seva presència com a nidificant al litoral (Blanes, Lloret i Tossa), ha estat darrerament quan s'han trobat evidències de nidificació probable més a l'interior (Llagostera, Cassà i Sant Andreu Salou).



No hi ha cap dada sobre la presència de xurra (Pterocles orientalis) a la Selva. Es tracta d'una espècie pròpia de subdeserts i d'extensions àrides. A Catalunya hi viuen un grapat d'exemplars a la plana de Lleida, en una zona propera als Monegros, on hi trobem una notable població d'aquest ocell.



Pocs ocells són tan vistosos i acolorits a casa nostra com l'abellerol (Merops apiaster). Aquesta espècie africana arriba a la comarca cap al març o l'abril, per fer els seus nius excavant en talussos i marges. S'alimenta d'insectes que captura en vol i es típic observar-los en estols, sobretot durant les migracions i a finals d'estiu, quan han acabat la reproducció.



La xurla, nom popular del cruixidell (Emberiza calandra) és una de les espècies més comunes a la plana. A l'hivern pot forma estols força nombrosos que van a dormir en canyissars i altres formacions vegetals, però a partir de la primavera els mascle es reparteixen comencen a defensar territoris propis i a emetre el seu cant tan característic. És força més rar a l'interior, només present allà on l'hàbitat es prou obert i deforestat en zones propers a nuclis humans.



L'espaver cendrós (Circus pygargus) és un rapinyare típic d'espais oberts, de camps de cereal de secà, d'erms i d'extensions de matollars. Actualment és un migrador regular però més aviat escàs a la comarca que es pot observar tant a la plana com a l'interior. Fa algunes dècades havia nidificat a la comarca. El darrer niu conegut a la plana data de la dècada dels 70 i es va localitzar a Riudellots de la Selva. Actualment hi ha dades de nidificació en àrees de matollar a les muntanyes del nord de la comarca, entre Amer i Osor.



El sisó (Tetrax tetrax) està extingit a la comarca (malgrat que recentment s'ha conegut la presència d'un petit grup hivernant a Fornells de la Selva). Antigament havia estat una espècie relativament freqüent a la plana, quan encara dominaven els camps de secà i els guarets. Era més freqüent com a hivernant que no pas com a reproductor. La darrera cita d'una parella reproductora és dels anys 70 i està localitzada a Sant Martí Sapresa. Es tracta d'una espècie en recessió poblacional i geogràfica a tot Catalunya.



La cigonya blanca (Ciconia ciconia) es una de les espècies que més simpaties i atractiu desperta en l'entorn rural i urbà. La seva grandària, el seu protagonisme en el costumari popular i el fet de buscar molt sovint la presència humana tant per nidificar com per fer una curta visita, fan que sigui un dels ocells més populars. A la comarca és un migrador relativament freqüent en ambdòs passos, sobretot a la plana. Malauradament, va dècades que va deixar de col·locar els seus nius en els nostres campanars i teulats.



Il·lustracions: Alfons Delgado i Maite Garrigós



Arribades 2008: Gamba roja vulgar (Tringa totanus)

Més informació aquí.

dimarts, 4 de març de 2008

Signatures anti-cacera

D'acord que amb tot s'ha de ser diplomàtic i hem d'evitar posicions massa properes al radicalisme i a l'extremisme. Però jo em començo a cansar de tanta subtilesa per a no res.
Els pagesos es manifesten, els caçadors es manifesten... A veure quan el món conservacionista serem capaços de enrabiar-nos, manifestar-nos i cridar l'atenció de les administracions.
...
...


Defiende los derechos de los no cazadores:

En España, la caza provoca cada año la muerte de 50 millones de
animales, utilizando para ello más del 95% del territorio. Envenena el
medio ambiente y, en particular, a la avifauna con el vertido de unas
6.000 toneladas de perdigones de plomo. Pone puertas al campo mediante
la colocación de cancelas y el levantamiento de miles de kilómetros de
vallados cinegéticos. Provoca la desaparición de la fauna silvestre
autóctona mediante sueltas incontroladas y, sobre todo, a través del uso
todavía muy extendido de venenos, lazos, y cepos para acabar con los
depredadores. Da lugar al maltrato animal, no sólo de las víctimas de la
caza, sino también de los perros que se emplean en rehalas y cacerías.

Pese a ello cada vez son mas reivindicativos y piden que se les elimine
las restricciones, por ello ya es hora que los no cazadores nos
organicemos, nos hagamos oir, y empecemos a defender nuestros derechos.
Para lograrlo te invitamos a firmar en el Registro de personas no
cazadoras y participar en la defensa de nuestros derechos.

Para eso solo tienes que entrar en
http://www.ecologistasenaccion.org/nocazador

Quadern de camp: rapinyaires migradors


Àguila pescadora (Pandion haliaetus), Aligot vesper (Pernis apivorus) i Àguila calçada (Hieraaetus pennatus).

Il·lustracions: Alfons Delgado-Garcia

Nota informativa del Servei Català de Meteorologia

ELABORADA DILLUNS 03-03-08 A LES 17:00 h

CANVI RADICAL

Els propers dies estaran protagonitzats pel fort vent, per una baixada important
de la temperatura a tot Catalunya, i per la neu al terç nord del país.
Després d’algunes setmanes amb domini anticiclònic, la previsió per demà i demà passat
indica l’arribada d’un embussament d’aire fred acompanyat de forts vents del nord, que
afavorirà una davallada acusada de la temperatura arreu del país i nevades al Pirineu i a
d’altres sectors del nord de Catalunya.

A partir de la matinada de dimarts ja s’esperen nevades al vessant nord del Pirineu, més
intermitents i febles al matí i més continuades i d’intensitat moderada a partir de migdia. A
la resta del Pirineu i del Prepirineu també s’esperen precipitacions febles, amb una cota
de neu que baixarà ràpidament dels 800 metres al matí a totes les cotes al llarg de la
tarda. També durant la segona meitat del dia es podran produir algunes precipitacions a
punts del quadrant nord-est, amb una cota de neu d’uns 400 metres, si bé en moments de
xàfec es podrà veure calabruix o neu granulada per sota d’aquesta cota. Al vessant nord
del Pirineu es podran arribar a acumular gruixos de fins a 20 cm en 24 hores, mentre que
a la resta de zones no es sobrepassaran els 5 cm. Dimecres es mantindrà la mateixa
situació.

A més, el vent del nord bufarà fort o molt fort a gran part de Catalunya, especialment a les
zones més elevades, sobretot a partir de dimarts a la tarda i durant dimecres. La
combinació d’aquest fort vent i de la neu farà que es produeixi el fenomen del torb al
Pirineu, que reduirà notablement la visibilitat. A banda, és probable que es puguin veure
volves de neu empeses pel vent a d’altres punts de la resta de la meitat nord de
Catalunya. El vent començarà a afluixar de cara a dijous i divendres.
A causa d’aquest vent, l’estat de la mar s’alterarà considerablement a la Costa Brava, on
hi haurà onades de més de 2.5 metres (maregassa) a partir de dimarts a la tarda.
La davallada de la temperatura serà acusada arreu, però especialment al Pirineu i al
Prepirineu, on en algunes zones podrà baixar més de 10 graus.

A causa d’aquesta previsió el Servei Meteorològic de Catalunya ha emès avisos de
Situació Meteorològica de Risc per neu, vent i estat de la mar.

Més informació a www.meteo.cat.
Servei Meteorològic de Catalunya
Barcelona, 3 de març de 2008

dilluns, 3 de març de 2008

Arribades 2008: oreneta cuablanca

Un exemplar a la plaça Farners, a Santa Coloma de Farners, observada per en Gerard Dalmau el 29-02-07.

Primeres arribades

Encara més dades de migració al nord del Maresme:

http://natura-tordera.blogspot.com/2008/03/tram-final-de-la-riera-de-vallmanya.html

http://natura-tordera.blogspot.com/2008/03/primers-corriols-petits-charadrius.html

Estany de Sils: 29-02-08

Més evidències de pas prenupcial. Als prats gestionats s'observa un grup de quatre cigonyes blanques (Ciconia ciconia), dues xivites (Tringa ochropus) i un corriol petit (Charadrius dubius), entre altres espècies.

Observador:David Caballé

'La presa de hoy' de Dave Langlois

 Cuando eres conocedor de que alguien tiene el impagable don de saber transmitir y de hacer sentir emociones con las palabras, esp...