dijous, 28 de febrer del 2008

Quadern de camp: Pit-roig (Erithacus rubecula)


Un dels hivernants més freqüents arreu, dels més agraïts des d'un punt de vista naturalista, per la seva manca de timidesa i per la seva confiança.
És un dels visitants més asidus a la menjadora de casa, col·locada en una finestra, tot i que fa uns dies que ja no el veiem, molt probablement perquè ja ha iniciat el viatge de tornada a les zones de nidificació.

Les pluges de gener reviscolen les fonts del Parc Natural del Montseny

Fonts de les cotes 1.400-1.500 del Parc Natural del Montseny, com ara la Font Fosca i la Font del Briançó, han reviscolat aquest final de gener gràcies a les pluges caigudes a primers d'any. Segons les dades recollides en una dotzena d'estacions meteorològiques del parc, el 2007 van caure de mitjana al Montseny un total de 609 litres per metre quadrat.

La poca pluja caiguda durant l'any passat va provocar que s'assequessin algunes fonts, com la de Briançó, que a finals de gener tornava a rajar. El gener passat, a l'estació meteorològica de Fontmartina es van recollir 17 litres per metre quadrat.

Les dades recollides al parc denoten una sequera progressiva en els darrers set anys, en un cicle que es podria trencar aquest 2008, si es repeteixen els períodes cíclics de pluges. En aquest sentit, el 1996 es van registrar 1.480 litres per metre quadrat (mitjana de les pluges recollides a totes les estacions), després que el 1994 en recollissin 1.017, el 1993, 933 i el 1992, 1.089. En els anys següents la mitjana va baixar a menys de mil: 880 (1997), 800 (1998), 700 (1999), 714 (2000) i la més baixa van ser els 588 (2001).

El 2002 i 2003 es van tornar a superar els mil litres (1.030 i 1.016 respectivament), mentre que el 2004 en van registrar 880, el 2005, 796 i el 2006, un total de 783.

Durant el 2007, els mesos més plujosos van ser abril (180), agost (98), maig (76) i octubre (70), mentre que al novembre no es va arribar ni als 2 litres per metre quadrat, però al desembre en van caure uns 32.

Font de la informacióParc Natural del Montseny
http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=1931

El Parc del Montnegre i el Corredor inicia la redacció del Pla d'ús públic

L'empresa Minuartia ha iniciat la redacció del Pla d'ús públic del Parc del Montnegre i el Corredor, que compta amb el finançament de l'Obra social la Caixa a través del conveni signat entre Diputació de Barcelona i l'entitat financera. Un cop redactada la proposta, es debatrà en sessions de treball amb tècnics i regidors dels ajuntaments del parc, previsiblement entre març i abril, i amb sessions de treball de la Comissió Consultiva, ampliada amb entitats i agents territorials, cap al maig i juny. A més, els ciutadans hi podran participar fent aportacions a través de la web del Parc.

El Pla d'ús públic és un conjunt de programes, serveis, activitats i equipaments que, independentment de qui els gestioni, han de ser proveïts per l'administració de l'espai protegit amb la finalitat d'apropar els visitants als seus valors naturals i culturals, d'una manera ordenada i segura i que garanteixi la conservació, la comprensió i l'estimació d'aquests valors mitjançant la informació, l'educació i la interpretació del patrimoni.El pla té diversos objectius, com són analitzar la situació actual i potencialitats de l'oferta i la demanda en relació amb l'ús del parc, avaluar la incidència de l'ús públic en el desenvolupament local i el seu impacte ambiental i establir mesures de foment i que permetin compatibilitzar l'ús públic amb la protecció de l'espai natural. Així mateix, es vol definir un model d'ús públic que s''integri en el Pla especial i el Pla de gestió del parc i establir una planificació i programació per a la gestió de l'ús públic, així com mecanismes de seguiment i avaluació.

Font de la informacióParc del Montnegre i el Corredor
http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=1942

Restauren boscos afectats per l'incendi de 1994 al Parc Natural del Montseny

Sis treballadors -cinc dels quals amb discapacitat psíquica- de la Fundació Acció Baix Montseny, de Sant Celoni, han arranjat 8,5 hectàrees de boscos públics i 1,5 kms de camins afectats per un incendi el 1994 als municipis de Gualba i de Riells i Viabrea, al Parc Natural del Montseny. L'actuació s'inclou en el conveni signat entre la Diputació de Barcelona i l'Obra Social 'la Caixa', que hi ha destinat 60.768,96 euros.

Els a treballs, que s'han fet entre finals de novembre i finals de gener, han consistit en restaurar boscos afectats per l'incendi forestal que es va originar el 1994 a Gualba, principalment alzinars i suredes. S'han fet treballs de millora i regeneració de zones cremades, s'han creat franges de protecció a banda i banda de camins principals i s'han arranjat aquests camins.

Aquesta primera fase s'ha fet en finques públiques i ha servit per obtenir dades de models de treballs i costos per a futurs treballs. Aquest 2008 es treballa en una segona fase en què s'inclouran també finques privades. A finals d'any, responsables del Parc Natural del Montseny es van reunir amb propietaris afectats per l'incendi i actualment redacten un conveni per poder actuar en aquelles finques privades on durant aquests 13 anys no s'ha fet cap actuació, ja sigui per motius tècnics, econòmics o de voluntat.

L'incendi es va iniciar al Turó de Can Mata de Gualba el 10 d'agost de 1994 i va cremar, durant cinc dies seguits, fins a calcinar unes 2.500 hectàrees, 817 de les quals en el Parc Natural del Montseny. Els municipis afectats van ser Gualba, Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu, Breda, Sant Celoni i Fogars de Montclús. El foc va coincidir amb un altre iniciat a Santa Coloma de Farners i a Tordera, que va provocar en total més de 6.000 hectàrees cremades.

Font de la informacióParc Natural del Montseny
http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=1920

dimarts, 26 de febrer del 2008

Rèptils i carreteres


Amb l'arribada dels dies més assolellats i benignes els rèptils abandonen els seus refugis hivernals i es comencen a desplaçar pels seus territoris. Una de les prioritats és aconseguir una bona insolació, bàsica en aquests dies en que encara el sol no fa pujar gaire la temperatura ambient. Per aconseguir-ho busquen preferentment els indrets oberts i nets de vegetació herbàcia, per això les vies asfaltades són tan freqüentades, convertint-se així en una trampa mortal per a molts exemplars.

A la fotografia d'en Lluís Llagostera, a la Cellera, s'observa un exemplar adult de serp blanca (Rinechis scalaris) atropellat.

Vessament de fuel a la costa.

Podeu trobar imatges dels primers ocells afectats aquí. El vessament, doncs, podria ser més important del que es podria pensar arran del silenci administratiu i del poc ressò mediàtic.

dilluns, 25 de febrer del 2008

Resultats Sylvia Sils: hivern 2008

Cliqueu sobre la imatge per veure-la ampliada.

Informació facilitada per Joan Ventura.

A: Anellaments
C: Controls

Curiosa nidificació de mallerenga blava a Blanes

Probable nidificació curiosa de mallerenga blava (Parus caeruleus) a Blanes. Trobareu més informació aquí.

Floració primaveral: el·lèbor verd

L'el·lèbor verd (Helleborus viridis) ja es troba en plena floració. Aquesta planta floreix entre els mesos de febrer i abril i es pot trobar en boscos preferentment caducifolis i humits. Els exemplars de la imatge van ser fotografias la setmana passada (18 al 24 de febrer) per en Lluís Llagostera a les ribes del Ter, a la Cellera.



Pas prenupcial d'ocells

Aquests dies ja es pot constatar un cert moviment de les poblacions d'aus més propers, sobretot en aquells indrets on es concentren moltes espècies hivernants i migradores.

Ja s'han pogut observar algunes espècies típicament estivals, cas de l'àguila marcenca (Circaetus gallicus) i les orenetes vulgar (Hirundo rustica) i cuablanca (Delichon urbicum), però també es constata una davallada en la presència de pinsà vulgar (Fringilla coelebs), alosa (Alauda arvensis), fredeluga (Vanellus vanellus) i pit-roig (Erithacus rubecula), per exemple.

Al delta i tram baix de la Tordera ja hi ha prou observacions de pas prenupcial (http://natura-tordera.blogspot.com/), i altres indrets, com ara l'estany de Sils, també comencen a donar senyals d'aquest fenòmen natural. El dia 24, per exemple, s'observa un increment de fotges (Fulica atra) i xarxets (Anas crecca), 8 i 21 respectivament, fet que podria significar l'arribada d'exemplars migradors que s'han unit als pocs hivernants que hi havia a la zona. També es constata un augment significatiu de martinet blanc (Egretta garzetta), fins a 24 exemplars, i la presència d'un exemplar de xivita (Tringa ochropus) i un d'oreneta vulgar (Hirundo rustica). És remarcable també la constatació de que el petit grup d'oques vulgars (Anser anser) que ha hivernat a la zona sembla ser que ja l'ha abandonada, (Obs.: David Caballé i Xavier Romera, Foto: Martinet blanc (Egretta garzetta), Xavier Romera).


Arribades 2008: orenetes vulgars

El dia 24 de febrer s'observa una oreneta vulgar (Hirundo rustica) a les afores de Vilobí d'Onyar, molt a prop d'un mas amb bestiar.

Altres observacions a la comarca al blog de la Natura a la Baixa Tordera:

http://natura-tordera.blogspot.com/2008/02/oreneta-vulgar-hirundo-rustica-riells-i.html

http://natura-tordera.blogspot.com/2008/02/oreneta-vulgar-hirundo-rustica-lilla.html


Observadors: David Caballé, Alfons Delgado, Maite Garrigós i Xavier Romera

divendres, 22 de febrer del 2008

3er procés participatiu Estany de Sils


Després de valorar les actuacions realitzades a l'Estany, ens interessa cončixer la vostra opinió sobre l'ŕmbit social i identitari de l'espai, perquč l'Estany forma part del nostre patrimoni i de nosaltres depčn el quč s'acabi fent amb ell. Per aquest motiu, us animem a participar en el 3er procés participatiu. L'Estany des de la vessant social, a través de les bústies de suggeriments, que trobareu a l'Ajuntament de Sils, al Centre Cívic, a la Laguna i al Centre d'Informació de Sils, o bé a través del fňrum virtual http://estanysils.blogspot.com/. En aquest fňrum també podreu trobar els resultats del 2on procés participatiu.

 

Per una nova gestió de l'Estany de Sils, participa!

 

Font: Cèlia Izquierdo Ramírez

Tècnica de Promoció Econèmica i Responsable de la Gestió de l'Estany de Sils

Ajuntament de Sils

Centre d'Informació de l'Estany de Sils
Plaça Estació s/n

17410 Sils
Telčfon: 972 16 82 85

dimecres, 20 de febrer del 2008

Es manté la situació d'excepcionalitat 2 a les conques del Ter, el Llobregat i la Muga

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge.


El mes de febrer s’ha caracteritzat pel predomini d’una situació anticiclònica
S’han registrat precipitacions febles que no han augmentat les reserves embassades a les conques que es troben en l’escenari d’excepcionalitat 2
L’estat dels embassaments de les conques internes a dia d’avui és del 23,36%, davant del 45,45% de l’any passat

El mes de febrer s’ha caracteritzat pel predomini d’una situació anticiclònica i amb la presència de precipitacions febles, que no han estat suficients per provocar una resposta hidrològica significativa que augmenti les reserves embassades a les conques que es troben en excepcionalitat 2 (Ter, Llobregat i Muga).Pel que fa a les pluges en forma de neu, cal destacar que durant els dies 2 i 3 de febrer es van registrar precipitacions sobretot a la part oriental de Catalunya, que van suposar un augment poc significatiu de les reserves d’aigua en forma de neu a les conques internes. D’altra banda, a les conques catalanes de l’Ebre, en canvi, la superfície innivada va disminuir, de manera que el volum corresponent al total de conques de Catalunya ha experimentat un lleuger descens des de la darrera setmana de gener.

En conseqüència, es manté la situació d’excepcionalitat 2 al sistema Ter-Llobregat i a la conca de la Muga. Així mateix, continuen en situació d’excepcionalitat per dèficit de pluviometria la resta de conques de Catalunya, a excepció de la conca de la Garona, que es troba en situació de normalitat.

Mesures específiques previstes al sistema Ter-Llobregat en la fase d’excepcionalitat 2:

En aquest escenari, s’estableix que els volums d’aigua embassada destinables als regadius del Baix Ter, la sèquia de Manresa i el canal de la Dreta del Llobregat es redueixen significativament fins convertir-se en dotacions de supervivència d’arbrat. Així mateix, es preveu la substitució progressiva de les captacions per a reg dels regants del marge dret del Llobregat per aigües regenerades procedents de la depuradora del Baix Llobregat. L’aigua destinada a cabals circulants aigües avall del sistema d’embassaments del Ter-Llobregat es redueix fins als valors mínims però suficients amb l’objectiu de mantenir la continuïtat hidràulica que possibilita la vida piscícola. L’Agència Catalana de l’Aigua estudia reforçar aviat aquests cabals circulants del riu Ter aigües avall del Pasteral amb aportacions d’aigua dels aqüífers de la zona que presenten un bon estat de reserves. La gestió conjunta dels recursos superficials i subterranis en aquest escenari potencia una major explotació dels aqüífers del Baix Llobregat per descarregar la demanda sobre els embassaments.

Mesures de caràcter general:
Com a mesures de caràcter general, cal remarcar que els ajuntaments dels municipis de les conques en situació d’excepcionalitat de nivell 2 han de preveure, mitjançant les seves disposicions locals, la prohibició de destinar aigua potable per a la pràctica d’aquells usos que no siguin l’abastament domèstic, com ara l’aigua de les piscines públiques i privades, el reg de jardins particulars i els usos de l’aigua en els parcs aquàtics i d’altres instal·lacions de caràcter lúdic.
Per tant, i amb caràcter no exhaustiu, esmentem a continuació el conjunt de pràctiques que no poden usar aigua apta per al consum humà de les xarxes d’abastament:
1. Reg de jardins, prats, horts, zones verdes i esportives, de caràcter públic o privat.
2. Reg o aigualeig de vials, carrers, sendes i voreres, de caràcter públic o privat.
3. Emplenament de piscines, estanys i fonts, privats o públics.
4. Fonts de consum humà que no disposin d’elements automàtics de tancament.
5. Rentat de mànega de tota mena de vehicles exceptuant l’efectuat per una empresa dedicada a aquesta activitat.

Paral·lelament, els volums lliurats per a l’abastament urbà als dipòsits de capçalera municipal o zones de subministrament en baixa respondran a un valor màxim equivalent a 270 litres per habitant i dia. Podeu trobar informació complementària al web de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), als apartats Seguiment de recursos i usos, i Estat dels embassaments, situats al marge dret de l’apartat de Sequera 2007, que trobareu a l’enllaç següent:http://mediambient.gencat.net/aca/ca/planificacio/sequera/gestio_sequera_2007/inici.jsp La pròxima actualització de les dades sobre l’evolució de la sequera al nostre país es farà el 3 de març.

Barcelona, 18 de Febrer de 2008

divendres, 15 de febrer del 2008

dijous, 14 de febrer del 2008

Activitats

Nous cursos i jornades naturalistes organitzades per El Raspinell. Trobareu la informació aquí.

Jornada de voluntariat a la Tordera. Organitza AccióNatura. Cliqueu aquí.

Estany de Sils

A més de les oques (Anser anser), encara es poden trobar a l'estany de Sils algunes espècies d'aus típicament hivernants. Entre elles un mascle d'ànec cullerot (Anas clypeata), 5 fotges (Fulica atra) i fins a 19 xarxets (Anas crecca).


Xarxet i fotges.

Ànec cullerot



Observadors: Xavier Romera i David Caballé
Fotografies: Xavier Romera

Mesures contra el canvi climàtic????!!!!!!!!!

Entre les mesures que proposa la Convenció Catalana del Canvi Climàtic trobem algunes de tan sorprenents com aquestes: fomentar els conreus de regadiu, eliminar els erms i guarets i irrigar els prats.

Resulta com a mínim sorprenent que el mateix Departament que ens amenaça amb restriccions d'aigua si no canvia la situació apunti que el regadiu (el malgastament del recurs per excel·lència) és una bona mesura contra el canvi climàtic.
També resulta inaudit que proposi la destrucció d'erms i guarets, refugis de vida salvatge on es troben gran part de les espècies de fauna i flora en perill de Catalunya. El Departament de Medi Ambient no té l'obligació de procurar per la seva protecció?

Podeu trobar la resta de mesures d'aquestes curioses conclusions aquí.

Periodisme d'investigació?

El Diari de Girona publica notícies i fotografies sense citar-ne la font d'informació ni l'autoria de les imatges.

Comproveu-lo aquí.

Trobareu que el text és semblant a un dels "posts" publicats recentment en aquest blog, i que la fotografia és idèntica.

divendres, 8 de febrer del 2008

Cigonyes a Cassà de la Selva

Dissabte 2 de febrer es va observar un petit estol de 5 cigonyes blanques (Ciconia ciconia) sobrevolant la Pineda Fosca, a Cassà, en direcció nordest.

Observadora: Xon Vilahur

dijous, 7 de febrer del 2008

Picot garser petit a Solius



Diumenge 27 de gener la Xon Vilahur va poder observar una parella de picot garser petit (Dendrocopos major) a Solius, en bosc de ribera del Ridaura.
Il·lustració: Alfons Delgado-Garcia

Nova era geològica...?





 

Conclusions del Seminari "La Futura Llei d'Espais Agraris de Catalunya"

Les trobareu aquí.

Continuen les oques a Sils




Dissabte dia 2 de febrer encara continuava el petit grup d'oques (Anser anser) a la llacuna principal de l'Estany de Sils. Es tracta de la primera evidència de hivernada d'aquesta espècie a la comarca en moltes dècades.



Observadors: David Caballé i Xavier Romera

Fotografia: Xavier Romera

dimarts, 5 de febrer del 2008

Sequera: El sistema Ter-Llobregat entra en fase d'excepcionalitat 2

Trobareu tota la iformació aquí.
No diu res de camps de golf, ni dels camps de regadiu que malmeten l'aigua, ni de les captacions il·legals (que són moltes),... Si no es posa mà amb els conreus de regadiu que estan eixugant tots els aqüífers o amb els enormes macrocomplexes turístics, els polígons industrials arreu i les macrourbanitzacions de segones residències no es sol·lucionarà res.
A nivell local es fan autèntiques "cacicades", amb agricultors que no tenen cap mena de mirament a l'hora d'explotar en benefici propi un recurs que és de tots, mentre les administracions competents miren cap a una altra banda, cap a les requalificacions de terrenys on urbanitzar més i més. D'on es treurà l'aigua per subministrat-la a aquests habitatges?

Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar

  Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...