Blog personal d'Alfons Delgado Garcia. Ornitologia i zoologia en general, botànica, literatura de Natura, viatges i altres temàtiques naturalistes.
dijous, 28 de febrer del 2008
Quadern de camp: Pit-roig (Erithacus rubecula)
Les pluges de gener reviscolen les fonts del Parc Natural del Montseny
La poca pluja caiguda durant l'any passat va provocar que s'assequessin algunes fonts, com la de Briançó, que a finals de gener tornava a rajar. El gener passat, a l'estació meteorològica de Fontmartina es van recollir 17 litres per metre quadrat.
Les dades recollides al parc denoten una sequera progressiva en els darrers set anys, en un cicle que es podria trencar aquest 2008, si es repeteixen els períodes cíclics de pluges. En aquest sentit, el 1996 es van registrar 1.480 litres per metre quadrat (mitjana de les pluges recollides a totes les estacions), després que el 1994 en recollissin 1.017, el 1993, 933 i el 1992, 1.089. En els anys següents la mitjana va baixar a menys de mil: 880 (1997), 800 (1998), 700 (1999), 714 (2000) i la més baixa van ser els 588 (2001).
El 2002 i 2003 es van tornar a superar els mil litres (1.030 i 1.016 respectivament), mentre que el 2004 en van registrar 880, el 2005, 796 i el 2006, un total de 783.
Durant el 2007, els mesos més plujosos van ser abril (180), agost (98), maig (76) i octubre (70), mentre que al novembre no es va arribar ni als 2 litres per metre quadrat, però al desembre en van caure uns 32.
Font de la informacióParc Natural del Montseny
http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=1931
El Parc del Montnegre i el Corredor inicia la redacció del Pla d'ús públic
El Pla d'ús públic és un conjunt de programes, serveis, activitats i equipaments que, independentment de qui els gestioni, han de ser proveïts per l'administració de l'espai protegit amb la finalitat d'apropar els visitants als seus valors naturals i culturals, d'una manera ordenada i segura i que garanteixi la conservació, la comprensió i l'estimació d'aquests valors mitjançant la informació, l'educació i la interpretació del patrimoni.El pla té diversos objectius, com són analitzar la situació actual i potencialitats de l'oferta i la demanda en relació amb l'ús del parc, avaluar la incidència de l'ús públic en el desenvolupament local i el seu impacte ambiental i establir mesures de foment i que permetin compatibilitzar l'ús públic amb la protecció de l'espai natural. Així mateix, es vol definir un model d'ús públic que s''integri en el Pla especial i el Pla de gestió del parc i establir una planificació i programació per a la gestió de l'ús públic, així com mecanismes de seguiment i avaluació.
Font de la informacióParc del Montnegre i el Corredor
http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=1942
Restauren boscos afectats per l'incendi de 1994 al Parc Natural del Montseny
Els a treballs, que s'han fet entre finals de novembre i finals de gener, han consistit en restaurar boscos afectats per l'incendi forestal que es va originar el 1994 a Gualba, principalment alzinars i suredes. S'han fet treballs de millora i regeneració de zones cremades, s'han creat franges de protecció a banda i banda de camins principals i s'han arranjat aquests camins.
Aquesta primera fase s'ha fet en finques públiques i ha servit per obtenir dades de models de treballs i costos per a futurs treballs. Aquest 2008 es treballa en una segona fase en què s'inclouran també finques privades. A finals d'any, responsables del Parc Natural del Montseny es van reunir amb propietaris afectats per l'incendi i actualment redacten un conveni per poder actuar en aquelles finques privades on durant aquests 13 anys no s'ha fet cap actuació, ja sigui per motius tècnics, econòmics o de voluntat.
L'incendi es va iniciar al Turó de Can Mata de Gualba el 10 d'agost de 1994 i va cremar, durant cinc dies seguits, fins a calcinar unes 2.500 hectàrees, 817 de les quals en el Parc Natural del Montseny. Els municipis afectats van ser Gualba, Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu, Breda, Sant Celoni i Fogars de Montclús. El foc va coincidir amb un altre iniciat a Santa Coloma de Farners i a Tordera, que va provocar en total més de 6.000 hectàrees cremades.
Font de la informacióParc Natural del Montseny
http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=1920
dimarts, 26 de febrer del 2008
Rèptils i carreteres
A la fotografia d'en Lluís Llagostera, a la Cellera, s'observa un exemplar adult de serp blanca (Rinechis scalaris) atropellat.
Vessament de fuel a la costa.
dilluns, 25 de febrer del 2008
Resultats Sylvia Sils: hivern 2008
Curiosa nidificació de mallerenga blava a Blanes
Floració primaveral: el·lèbor verd
Pas prenupcial d'ocells
Arribades 2008: orenetes vulgars
Altres observacions a la comarca al blog de la Natura a la Baixa Tordera:
http://natura-tordera.blogspot.com/2008/02/oreneta-vulgar-hirundo-rustica-riells-i.html
http://natura-tordera.blogspot.com/2008/02/oreneta-vulgar-hirundo-rustica-lilla.html
Observadors: David Caballé, Alfons Delgado, Maite Garrigós i Xavier Romera
divendres, 22 de febrer del 2008
3er procés participatiu Estany de Sils
Després de valorar les actuacions realitzades a l'Estany, ens interessa cončixer la vostra opinió sobre l'ŕmbit social i identitari de l'espai, perquč l'Estany forma part del nostre patrimoni i de nosaltres depčn el quč s'acabi fent amb ell. Per aquest motiu, us animem a participar en el 3er procés participatiu. L'Estany des de la vessant social, a través de les bústies de suggeriments, que trobareu a l'Ajuntament de Sils, al Centre Cívic, a la Laguna i al Centre d'Informació de Sils, o bé a través del fňrum virtual http://estanysils.blogspot.com/. En aquest fňrum també podreu trobar els resultats del 2on procés participatiu.
Per una nova gestió de l'Estany de Sils, participa!
Font: Cèlia Izquierdo Ramírez
Tècnica de Promoció Econèmica i Responsable de la Gestió de l'Estany de Sils
Ajuntament de Sils
Centre d'Informació de l'Estany de Sils
Plaça Estació s/n
17410 Sils
Telčfon: 972 16 82 85
dijous, 21 de febrer del 2008
dimecres, 20 de febrer del 2008
Es manté la situació d'excepcionalitat 2 a les conques del Ter, el Llobregat i la Muga
El mes de febrer s’ha caracteritzat pel predomini d’una situació anticiclònica
S’han registrat precipitacions febles que no han augmentat les reserves embassades a les conques que es troben en l’escenari d’excepcionalitat 2
L’estat dels embassaments de les conques internes a dia d’avui és del 23,36%, davant del 45,45% de l’any passat
El mes de febrer s’ha caracteritzat pel predomini d’una situació anticiclònica i amb la presència de precipitacions febles, que no han estat suficients per provocar una resposta hidrològica significativa que augmenti les reserves embassades a les conques que es troben en excepcionalitat 2 (Ter, Llobregat i Muga).Pel que fa a les pluges en forma de neu, cal destacar que durant els dies 2 i 3 de febrer es van registrar precipitacions sobretot a la part oriental de Catalunya, que van suposar un augment poc significatiu de les reserves d’aigua en forma de neu a les conques internes. D’altra banda, a les conques catalanes de l’Ebre, en canvi, la superfície innivada va disminuir, de manera que el volum corresponent al total de conques de Catalunya ha experimentat un lleuger descens des de la darrera setmana de gener.
En conseqüència, es manté la situació d’excepcionalitat 2 al sistema Ter-Llobregat i a la conca de la Muga. Així mateix, continuen en situació d’excepcionalitat per dèficit de pluviometria la resta de conques de Catalunya, a excepció de la conca de la Garona, que es troba en situació de normalitat.
Mesures específiques previstes al sistema Ter-Llobregat en la fase d’excepcionalitat 2:
En aquest escenari, s’estableix que els volums d’aigua embassada destinables als regadius del Baix Ter, la sèquia de Manresa i el canal de la Dreta del Llobregat es redueixen significativament fins convertir-se en dotacions de supervivència d’arbrat. Així mateix, es preveu la substitució progressiva de les captacions per a reg dels regants del marge dret del Llobregat per aigües regenerades procedents de la depuradora del Baix Llobregat. L’aigua destinada a cabals circulants aigües avall del sistema d’embassaments del Ter-Llobregat es redueix fins als valors mínims però suficients amb l’objectiu de mantenir la continuïtat hidràulica que possibilita la vida piscícola. L’Agència Catalana de l’Aigua estudia reforçar aviat aquests cabals circulants del riu Ter aigües avall del Pasteral amb aportacions d’aigua dels aqüífers de la zona que presenten un bon estat de reserves. La gestió conjunta dels recursos superficials i subterranis en aquest escenari potencia una major explotació dels aqüífers del Baix Llobregat per descarregar la demanda sobre els embassaments.
Mesures de caràcter general:
Com a mesures de caràcter general, cal remarcar que els ajuntaments dels municipis de les conques en situació d’excepcionalitat de nivell 2 han de preveure, mitjançant les seves disposicions locals, la prohibició de destinar aigua potable per a la pràctica d’aquells usos que no siguin l’abastament domèstic, com ara l’aigua de les piscines públiques i privades, el reg de jardins particulars i els usos de l’aigua en els parcs aquàtics i d’altres instal·lacions de caràcter lúdic.
Per tant, i amb caràcter no exhaustiu, esmentem a continuació el conjunt de pràctiques que no poden usar aigua apta per al consum humà de les xarxes d’abastament:
1. Reg de jardins, prats, horts, zones verdes i esportives, de caràcter públic o privat.
2. Reg o aigualeig de vials, carrers, sendes i voreres, de caràcter públic o privat.
3. Emplenament de piscines, estanys i fonts, privats o públics.
4. Fonts de consum humà que no disposin d’elements automàtics de tancament.
5. Rentat de mànega de tota mena de vehicles exceptuant l’efectuat per una empresa dedicada a aquesta activitat.
Paral·lelament, els volums lliurats per a l’abastament urbà als dipòsits de capçalera municipal o zones de subministrament en baixa respondran a un valor màxim equivalent a 270 litres per habitant i dia. Podeu trobar informació complementària al web de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), als apartats Seguiment de recursos i usos, i Estat dels embassaments, situats al marge dret de l’apartat de Sequera 2007, que trobareu a l’enllaç següent:http://mediambient.gencat.net/aca/ca/planificacio/sequera/gestio_sequera_2007/inici.jsp La pròxima actualització de les dades sobre l’evolució de la sequera al nostre país es farà el 3 de març.
Barcelona, 18 de Febrer de 2008
dimarts, 19 de febrer del 2008
divendres, 15 de febrer del 2008
Continua la gavina capnegra americana a Blanes
http://natura-tordera.blogspot.com/2008/02/ms-fotografies-de-la-gavina-capnegra.html
http://natura-tordera.blogspot.com/2008/02/calbria-grossa-gavia-immer-pineda-i.html
Arribades 2008: àguila marcenca
Es tractaria de la primera observació per a aquesta espècie en pas primaveral d'aquest 2008.
Observador: Alfons Delgado
dijous, 14 de febrer del 2008
Activitats
Estany de Sils
Xarxet i fotges.
Ànec cullerot
Observadors: Xavier Romera i David Caballé
Fotografies: Xavier Romera
Mesures contra el canvi climàtic????!!!!!!!!!
Resulta com a mínim sorprenent que el mateix Departament que ens amenaça amb restriccions d'aigua si no canvia la situació apunti que el regadiu (el malgastament del recurs per excel·lència) és una bona mesura contra el canvi climàtic.
També resulta inaudit que proposi la destrucció d'erms i guarets, refugis de vida salvatge on es troben gran part de les espècies de fauna i flora en perill de Catalunya. El Departament de Medi Ambient no té l'obligació de procurar per la seva protecció?
Podeu trobar la resta de mesures d'aquestes curioses conclusions aquí.
Periodisme d'investigació?
Comproveu-lo aquí.
Trobareu que el text és semblant a un dels "posts" publicats recentment en aquest blog, i que la fotografia és idèntica.
divendres, 8 de febrer del 2008
Cigonyes a Cassà de la Selva
Observadora: Xon Vilahur
dijous, 7 de febrer del 2008
Picot garser petit a Solius
dimarts, 5 de febrer del 2008
Sequera: El sistema Ter-Llobregat entra en fase d'excepcionalitat 2
dilluns, 4 de febrer del 2008
Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar
Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...
-
CLASSE MAMMALIA ORDRE INSECTIVORA Família Soricidae Musaranya cua-quadrada ( Sorex araneus ) Espècie de requeriments eurosiberians. La seva ...
-
És el bruel ( Regulus ignicapilla ). Aquesta diminuta joia alada que guarneix les branques dels arbres és l'ocell més diminut del cont...
-
Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...