dijous, 25 d’octubre de 2007

Com ser un naturalista compromés envoltat de ciment, totxo i cenutrios i no perdre els nervis

Ser naturalista no és una afició, és una condició. Un no és naturalista a estones lliures, com el que fa bricolatge o construeix catedrals amb escuradents. Ser naturalista, i a més conservacionista, et marca la forma de pensar, de parlar i fins i tot de jutjar als altres. S'és naturalista sempre. Ets naturalista, de la mateixa manera que ets home o dona, infant o vell, ros o moré, alt o baixet. No hi ha volta de full.

Només sé que soc un naturalista. Coneix-te a tu mateix, coneixent el que t'envolta. Soc naturalista, per tant existeixo (perquè soc conscient del que m'envolta). L'home és un llop per al naturalista (i el naturalista, malauradament, només és un home per al llop, per això no es deixa veure gaire). El naturalista és la mesura de totes les coses. El naturalisme realitza a l'home i a la dona.

Un o una naturalista està sempre atent al seu entorn. Vas pel carrer i vas mirant el cel, o el terra, les raconades, depenent de si els teus interessos s'acosten més a l'ornitologia o a la herpetologia, la entomologia o la botànica. N'hi ha que mirem a per tot, depenent d'on et trobis.

Si vas caminant per un carrer amb edificis alts, tombes el cap enrera buscant amb la mirada, sobre el teu zènit, el pas fugaç d'un ocell. Si hi ha un riu, riera o qualsevol punt d'aigua a prop no pots evitar treure-hi el cap. Estas escoltant un concert a l'aire lliure i estas més atent al cant del ocells o dels insectes, del vol dels ratpenats al voltant de les faroles. Si vas en cotxe, tant és si pilotes com si no, vas mirant pels costats, per davant i fins i tot pel retrovisor, a veure si acabes de identificar aquella silueta en vol que acabes de sobrepassar, o si encara hi és el mamífer que ha creuat, o si es troba íntegre físicament el rèptil que has esquivat posant en perill la teva pròpia integritat física. Fins i tot vas mirant als costats, en busca de marges on trobar orquídies o bolets. En definitiva, no hi ha conductor més perillós que un naturalista enfebrat.

Aquesta condició del ser, de ser un naturalista, també és un condicionant de la vida que es porta a casa. El naturalista també té casa, i li costa tantes hipoteques i maldecaps com a qualsevol altre mortal. Què es pot fer quan vius en un habitatge al bell mig d'una vila o ciutat, envoltat de ciment, totxo, fums i sorolls, quan el que a tu t'ompla l'ànima són els espais oberts, el cel, trepitjar camp? Si a més ets conservacionista, és bo per la salut viure lluitant així, en un estat de frustració permanent?

A continuació us relaciono 10 premises desesperades que a mi m'ajuden a suportar viure on visc (en una comarca de Girona, una de les demarcacions més castigades per l'especulació, pel "tansemenfotisme", i una de les més cutres que conec, i amb la qual mantinc una relació d'amor-odi molt difícil d'explicar). Que hi hagi sort.
  1. No estàs sol. Hi ha centenars, milers de naturalistes que pateixen com tu. A Espanya diuen que "mal de muchos consuelo de tontos", però no és veritat. Saber que no ets l'únic que se sent així, recomforta. Si tens l'ocació, col·labora o fes-te soci d'alguna entitat conservacionista. Entre tots es poden trobar sol·lucions a situacions que sovint semblen més problemàtiques del que són. A més, si és qüestió de protestar, és té més força. Trobar-te amb altrs com tu, com a mínim, serveix de teràpia de grup. Engresca't en fer actes de divulgació o en fer seguiments de fauna, de flora o d'espais naturals. Si prens un compromís, tingues paraula i sigues responsable. És molt probable que de la teva feina en depengui l'èxit de projectes comuns pactats prèviament. Si no tens paraula ni cumpleixes amb els teus compromisos, ets un covard, un hipòcrita que donarà una imatge de poca seriositat i de ser poc fiable. En un món tan merda com aquest, qui no és compromet en alguna cosa per intentar millorar-lo és tan culpable com els que ho estan fent malbé.

  2. La teva casa està plena de bitxos. Si, si, és així. Busca'ls i ja veuràs. Aranyes, dípters, pugons (si tens plantes), formigues, petits coleòpters i altres artròpodes que poden fer les delícies de qualsevol naturalista amb un mínim d'interès. Intenta identificar-los si ets valent! La teva llar és un ecosistema únic !!

  3. Tens una finestra exterior? Tens un aguaït. L'arquitectura que predomina actualment és fastigosament especuladora, destralera i inhumana. Si tens una obertura a l'exterior per on es vegi alguna cosa més que el menjador del veí del davant, tens una obertura al món. Mira, busca, observa, escolta, respira. No et faci res utilitzar els binocles o el telescopi. Els veïns que pensin el que vulguin. Si tens un balcó, tens un mirador elevat. Si tens una terrassa, tens un paradís. Si tens un jardí, fas fàstic (i molta enveja). Si tens una casa al mig del camp, què fas llegint això?

  4. Fes una llista d'ocells. Dels ocells que vegis des de dins de casa teva. Aquesta "tradició" tan estesa en alguns països angloxasons s'ha de importar a casa nostra. Observa el cel, les teulades, els jardins propers,... Aixeca el cap en època de migració. Para l'orella. Tingues paciència. Te'n faràs creus del llistat d'espècies que aconseguiràs en uns pocs mesos.

  5. Deixa que els ocells s'acostin tu. No et tallis. Si creus que posar una menjadora per a ocells al balcó o a la terrassa de casa és una bona idea és molt probable que ho sigui. Prova-ho. Tingués paciència, recorda que ets un naturalista. Si no tens balcó ni terrassa (com jo) no et preocupis. Actualment hi ha menjadores al mercat que estan dissenyades per quedar adherides a la finestra de casa. Tria la que et sembli més adequada (si tens l'opció de triar) i planta-hi la menjadora. Et sorprendràs de l'èxit que té. Si tens possibilitat, col·loca plantes o petits arbres amb fruits comestibles per als ocells.

  6. Els ratpenats i els dragons també busquen casa. Qualsevol racó, per inverosímil que et sembli, pot servir de refugi per a quiròpters i dragons. Estigues atent i observa els ratpenats del teu entorn, veuras que són més dels que creus. Si tens, possibilitat, instal·la una caixa-refugi per a ells. Els dragons són veïns habituals en pobles, viles i fins i tot ciutats. Observa'ls durant les caluroses nits d'estiu, et depararan sorpreses i moments interessants.

  7. Treu el cap per la finestra. I escolta. No siguis tímit. Torna a passar dels veïns. De nits es poden escoltar multitud d'éssers que es fan notar (a part del veïns). Aus nocturnes, insectes, amfibis, fins i tot ocells migradors en vol emeten crits i sons que poden ser reconeguts i aporten més diversitat al teu ambient (i als teus check lists).

  8. Omple casa teva de plantes. I si pot ser, d'espècies del país. Si tens un raconet amb sol acosta-hi plantes mediterrànies aromàtiques. Cuida-les. Quan desprenguin el seu aroma et transportaran mentalment a llocs visitats i et recordaran vivències viscudes en la Natura (l'olfacte és el sentit que permet recordar amb més intensitat). Nota: només les has d'olorar, no te les fumis.

  9. No desesperis. Hi ha dies en que tothom se sent enfonsat anímicament, són aquells dies en que no veus la llum de la sortida per enlloc, en que creus que tot està perdut i que és inútil lluitar per la protecció i la conservació de la Natura que t'envolta, perquè tot i tothom està en contra teva i de la teva creuada. En part és ben cert, però no per això ens hem de desmotivar i donar-nos per vençuts. Lluita. Sigues un exemple per a la societat, per als teus companys, per al teu home, per la teva dona, pels teus fills pobrets...

  10. Fot el camp. Si després d'una profundíssima reflexió, de sospesar tots els pros i contres, de buscar mil i una sortides i sol·lucions sense èxit, ho veus tot negre i sense esperança... Marxa. Hi ha molts indrets encara propers que estan quedan deshabitats i on la vista pot descansar sobre un paisatge natural o harmonicament natural on encara no han arribat les putes carreteres, el TAV, els polígons industrials, els especuladors ferotges i els seus encobridors, la merda de les fàbriques, els pagesos que només pensen en forrar-se, els camps de golf, la societat cada cop més estúpida, insolidària i energúmena, tota aquesta munió d'energúmens, carronyaires i menja-merdes que estan destruint el que és de tots en un benefici totalment egoïsta i efímer... Busca un bon lloc per tirar endavant la teva mainada lluny de tota aquesta porqueria. Sigues feliç.






dimecres, 24 d’octubre de 2007

Tenerife: Violeta del Teide

De baixada del cim ens vam aturar a la zona de los Huevos del Teide. L'indret és molt pintoresc, però la nostra curiositat anava més enllà de les impressionants bombes magmàtiques i ens va semblar que era un bon lloc per mirar de trobar la violeta del Teide, també anomenada violeta del Pico (Viola cheiranthifolia).

Ens va costar una mica trobar-la, ja que aquesta petita planta es troba en substrats pumítics, inestables i irregulars, amagant-se entre les roques.


Key words: Tenerife, Cañadas del Teide, Huevos del Teide area, Viola cheiranthifolia, Teide Violet



Tenerife: Violeta del Teide

De baixada del cim ens vam aturar a la zona de los Huevos del Teide. L'indret és molt pintoresc, però la nostra curiositat anava més enllà de les impressionants bombes magmàtiques i ens va semblar que era un bon lloc per mirar de trobar la violeta del Teide, també anomenada violeta del Pico (Viola cheiranthifolia).

Ens va costar una mica trobar-la, ja que aquesta petita planta es troba en substrats pumítics, inestables i irregulars, amagant-se entre les roques.


Key words: Tenerife, Cañadas del Teide, Huevos del Teide area, Viola cheiranthifolia, Teide Violet



Grua a Sils



El dia 22 es va poder observar una grua (Grus grus) a la llacuna permanent de l'estany de Sils (Observació i fotografia: Freddy Rivas). L'ocell també va ser vist, aquest cop en vol, l'endemà (Toni Mariné).


dijous, 18 d’octubre de 2007

Lechuzas topilleras

Diario de León

BURRO AMENAZADO

PANCHO PURROY

CUANDO la Junta de Castilla y León va a declarar que los topillos campesinos no han llegado soltados en paracaídas para alimentar a las águilas, chorrada a la que se aferran un montón de sinsustancias. Esta especie siempre ha existido en los pastizales del piedemonte cantábrico y los prados de cabecera del Duero, sin provocar plagas por hallarse en ambientes con sebes y bosquetes donde residen las comadrejas, armiños, turones y rapaces que los mantienen a raya.

Cuando se inició la transformación del terrazgo mesetario con regadío y concentraciones parcelarias, el topillo colonizó Tierra de Campos, primero en las alfalfas y, cuando prolifera, por todo el secano. Prolífico y vegetariano, sus ciclos cada cuatro o cinco años, desatan polémica, sin pensar que se trata de un fenómeno natural auspiciado, como este año, por el invierno lluvioso y el enorme brote herbáceo y cosechón consiguiente. Por cierto, igual que proliferan, se colapsan, pues en alta densidad dejan de criar, como ya ocurre, ahora que se sueltan gránulos de clorofacinona, con un roedor a la baja. No sé de donde ha salido el dato de que los topillos se han merendado el ocho por ciento de las cosechas, en una año agrícola fabuloso de rendimientos y precios, con el agricultor forrado. En las parcelas que hemos estudiado en León, en ninguna, ni de alfalfa, ni de cebada, ni de trigo, hemos observado mermas de más del uno por ciento achacables al topillo.

En Fresno del Camino, en el nidal de la casa de Carlos Díez Tomé, ha criado una pareja de lechuzas una familia de diez pollos, el último emancipado este miércoles. Desde julio, los adultos han aportado diariamente a su prole entre veintiséis y cuarenta y un topillos. En el huerto de Carlos, lindante con el pasto lleno de topillos, el propietario ha tenido las bajas de dos lechugas, una zanahoria y un brote de calabacín devorado. Mejor sería que en vez de veneno se auspiciara el retorno de sauces trasmochos a las acequias y de nidales en corrales para la benéfica lechuza topillera.

Primeres aloses a la Plana

Ahir vaig poder observar les primers aloses (Alauda arvensis) a la Plana de la Selva. Un estol d'uns 70 exemplars al veïnat de Serinyà, a Cassà de la Selva.
També per la zona una presència destacable d'aligot comú (Buteo buteo), xoriguer (Falco tinnunculus) i mussol comú (Athene noctua). Ja hi ha titelles (Anthus pratensis) a per tot.

dimecres, 17 d’octubre de 2007

Rapinyaires hivernants: Aligot comú, Esparver vulgar i Xoriguer comú





Buteo buteo (llapissos), Falco tinnunculus (llapissos), Accipiter nisus (tinta i aigua)


Il·lustracions: Alfons Delgado-Garcia

Bec de corall senegalés (Estrilda astrid) a Sils

Des de fa unes setmanes hi ha un petit grup de becs de corall senegalés (Estrilda astrid) fàcilment observable al voltant de l'estany de Sils.

Observadors: Hubert Mas, Antoni Mariné et al.

dilluns, 15 d’octubre de 2007

Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) a la gola de la Tordera

Cliqueu sobre l'enllaç

http://natura-tordera.blogspot.com/2007/10/cabuss-collnegre-podiceps-nigricollis.html

Aus marines enfront la gola de la Tordera

Diumenge 14-10-07, davant la platja de s'Abanell i el delta de la Tordera:

Gavià de potes grogues, Larus michahellis, molt abundant
Gavina vulgar, Larus ridibundus, molt abundant
Gavina capnegra, Larus melanocephala, 12 exemplars
Xatrac becllarg, Sterna sandvicensis, freqüent
Corb marí gros, Phalacrocorax carbo, 4 exemplars
Corb marí emplomallat, Phalacrocorax aristotelis, 2 exemplars
Baldriga sp., Puffinus yelkouan/mauretanicus, 12 exemplars en vol direcció sud
Baldriga cendrosa, Calonectris diomedea, 4 exemplars en vol sud
Mascarell, Morus bassanus, 4 exemplars en vol nord, 1 adult i 3 juvenils

P.S.: dissabte 13-10-07 mínim sis exemplars d'oreneta cuarogenca (Hirundo daurica) a Platja d'Aro, sobre el Riudaura

diumenge, 14 d’octubre de 2007

Falcó pelegrí a la Crosa

Diumenge 14 d'octubre, un mascle jove de falcó pelegrí (Falco peregrinus) en vol a la Crosa.
A la zona hi sovintegen els cotolius (Lullula arborea), amb una notable presència de pinsà vulgar (Fringilla coelebs) i pit-roig (Erithacus rubecula). També s'observa alguna griva (Turdus viscivorus) i algún tord (Turdus iliacus).

Arribada d'hivernants i cacera


Dissabte 13-10 vam voltar una mica per la plana agrícola adjacent a Cassà. Ens vam acostar al camp on s'havia vist la guatlla maresa (Crex crex) sense èxit. Els caçadors ja estaven a per tot i els trets eren continus, encara que fóssin a tocar de pistes o del carril-bici, molt concorregut, per cert.

Pel que fa a la caça menor actualment, no hi ha mostra de covardia més gran que perseguir animals amb armes de foc i gossos per un hàbitat degradat i que ofereix poques possibilitats d'escapatòria. La temeritat, a més, sembla en augment. Els caçadors afebrats per un instint que només ells coneixen no tenen miraments a l'hora d'acostar-se a llocs humanitzats o molt concorreguts, amb el conseqüent perill que això ocasiona. En alguns casos, la línia divisòria entre temeritat i estúpida és molt súbtil, i el comportament de molts d'aquests escopetaires ho fa palès cada dia.

Amb l'inici de la temporada de caça sembla que ja no hi hagi cabuda per a cap més activitat en camps i boscos que no sigui disparar o intentar que no et disparin. Alguns caçadors demostren una actitud gens respectuosa amb els altres usuaris, ja siguin boletarires, ciclistes, excursionistes o simples observadors de la natura (viva).

En un medi tan malmès i degradat, on la riquesa faunística és cada cop més pobra, caldria plantejar-se seriosament si la caça menor que es practica actualment hi té cabuda. En primer lloc caldria revisar el sistema d'otorgament de llicències d'armes, que hauria de ser molt més exhaustiu, i després caldria reformar de dalt a baix la llei de caça, i imposar serioses restriccions pel que fa a la creació de refugis de fauna i al nombre d'espècies cinegètiques, així com al número total de captures que es poden realitzar. Tot en benefici de la majoria, inclosos els caçadors, que serien els primers beneficiats.

Malauradament, però, això no serà així. L'estament polític seria qui hauria de prendre aquestes decisions, i no hi ha classe més covarda, venuda i interessada que la política, encara que es titllin a ells mateixos d'esquerres i ecologistes de debò (el recent decret sobre la caça en barraca n'és un clar exemple).

Deixant de banda la cacera, aquests dies ja es constata una important arribada de passeriformes hivernants. A més dels omnipresents estornell (Sturnus vulgaris), ja es troben a per tot els pit-roigs (Erithacus rubecula), els pinsans (Fringilla coelebs) i els tords (Turdus philomelos), tot i que en menor nombre, al igual que les merles (Turdus merula). Alguna observació de titella (Anthus pratensis).

A la fotografia s'observa el prat de dall d'Esclet, encara sec, tot i les recents pluges. Un indret molt freqüentat i malmès pels caçadors.




Kenya: búfals als Aberdares


Els búfals (Syncerus caffer) són molt freqüents i abundants als Aberdares. De camí ja en vam trobar a diversos punts, però va ser als aigüamolls que s'extenien davant el The Ark on vam trobar les concentracions més nombroses. La presència d'aquesta espècie en aquest indret era continua.
Key words: Aberdares N.P., African Buffalo, Syncerus caffer, The Ark, common species

Kenya: búfals als Aberdares


Els búfals (Syncerus caffer) són molt freqüents i abundants als Aberdares. De camí ja en vam trobar a diversos punts, però va ser als aigüamolls que s'extenien davant el The Ark on vam trobar les concentracions més nombroses. La presència d'aquesta espècie en aquest indret era continua.
Key words: Aberdares N.P., African Buffalo, Syncerus caffer, The Ark, common species

dissabte, 13 d’octubre de 2007

Novetats ornitològiques a Sils

Observacions de Xavier Romera i David Caballé el 12-10-07:

1 fotja (Fulica ara)
2 ànec cuallarg (1 m i 1 f), (Anas acuta)
1 morell de cap roig m., (Aythya ferina)
mínim 9 cullerots (5 m.), (Anas clypeata)
1 xarxet f., (Anas crecca)
2 griànec griset m., (Anas strepera)
7 cabussets, (Tachybaptus ruficollis)
11 bernats, (Ardea cinerea)
2 martinet blanc, (Egretta garzetta)
17 esplugabous, (Bubulbus ibis)
2 aligots comuns, (Buteo buteo)
2 cornella, (Corvus corone)
1 rascló escoltat, (Rallus aquaticus)
2 repicatalons mínim, (Emberiza schoeniclus)





divendres, 12 d’octubre de 2007

Guatlla maresa (Crex crex) a Cassà de la Selva

El 11-10 en Rafel Mariné va poder observar com a mínim un exemplar de
guatlla maresa (Crex crex) al veïnat d'Esclet, a Cassà.


--

dimecres, 10 d’octubre de 2007

Extremadura: esparver d'espatlles negres




A final d'octubre i principis de novembre de 2006 vam tornar a Extremadura. La nostra idea era trobar-nos amb l'arribada de les grues (Grus grus).

La setmana va resultar força plujosa, no amb pluges continuades però sí amb un raig cada dia, sovint als vespres i a la nit. El primer dia el vam dedicar a voltar per les proximitats de l'embassament d'Arrocampo, esperant trobar anàtides i altres aquàtiques hivernants. El nostre desconeixement de la zona va impedir que ens acostessim a la gran massa d'aigua. Malgrat això, els voltants de l'embassament i les deheses properes no ens van decebre gens.

Grues, piocs salvates (Otis tarda), molts rapinyaires, amb voltor negre (Aegypius monachus) inclòs i infinitat de passeriformes ens van proporcionar distracció durant tota la jornada. Al vespre, a les Casas de Hito, aprop de Madrigalejo, vam poder contemplar una família d'esparvers d'espatlles negres (Elanus caeruleus). La distància i la llum no eren les adequades per fer fotografies acceptables. L'única solució va ser acoplar la càmera compacta digital als binocles i apuntar.

Key words: Extremadura, Arrocampo, Casas de Hito, Madrigalejo, Black-winged Kite, Black Vulture, Crane, Great Bustard


Extremadura: esparver d'espatlles negres




A final d'octubre i principis de novembre de 2006 vam tornar a Extremadura. La nostra idea era trobar-nos amb l'arribada de les grues (Grus grus).

La setmana va resultar força plujosa, no amb pluges continuades però sí amb un raig cada dia, sovint als vespres i a la nit. El primer dia el vam dedicar a voltar per les proximitats de l'embassament d'Arrocampo, esperant trobar anàtides i altres aquàtiques hivernants. El nostre desconeixement de la zona va impedir que ens acostessim a la gran massa d'aigua. Malgrat això, els voltants de l'embassament i les deheses properes no ens van decebre gens.

Grues, piocs salvates (Otis tarda), molts rapinyaires, amb voltor negre (Aegypius monachus) inclòs i infinitat de passeriformes ens van proporcionar distracció durant tota la jornada. Al vespre, a les Casas de Hito, aprop de Madrigalejo, vam poder contemplar una família d'esparvers d'espatlles negres (Elanus caeruleus). La distància i la llum no eren les adequades per fer fotografies acceptables. L'única solució va ser acoplar la càmera compacta digital als binocles i apuntar.

Key words: Extremadura, Arrocampo, Casas de Hito, Madrigalejo, Black-winged Kite, Black Vulture, Crane, Great Bustard


L'aparellament de Hipparchia fagi



Parella de Hipparchia després de realitzar una curiosa conducta d'aparellament en que el mascle, davant de la femella, colpejava amb les seves ales les de la seva parella.


Fotografia: Alfons Delgado-Garcia, Sant Pere de Casserres, Osona, setembre de 2007

1ª Jornada sobre la conservació i gestió de l'Estany de Sils

El proper dissabte 20 d’octubre tindrà lloc la primera Jornada de l’Estany de Sils: La Gestió i Conservació de l’Estany de Sils amb la Participació de Tots.

Les inscripcions són gratuïtes i fins al 15 d’octubre.

Més informació:

http://www.webgipal.net/Sils/download/triptic_JT_mostra.pdf

Petits caçadors alats: els asílids


Una mosca caçadora o saltejadora (Asilus crabroniformes) ha capturat un ropalòcer, probablement un satírid.


Fotografia: Alfons Delgado-Garcia, Riudellots de la Selva, setembre de 2007

Caça en barraca: desautoritzada !!!

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Comunicat de premsa

El Departament de Medi Ambient i Habitatge suspèn la tramitació del Projecte de decret de caça en barraca. El Departament considera que no s'ajusta a la Directiva europea d'ocells silvestres perquè és un art de caça massiu i no selectiu. El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha ordenat suspendre la tramitació del Projecte de decret pel qual es regula l'autorització excepcional per a la captura de túrdids amb els mčtodes tradicionals del vesc i del filat.

Després d'intenses converses amb els sectors implicats (caçadors i grups ecologistes) i amb la Comissió Europea, el Departament ha decidit aturar el Projecte de decret perquè no s'ajusta a les previsions de la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació d'ocells silvestres, és a dir, és un mčtode massiu i no selectiu.El 2006, el Departament va elaborar un Projecte de decret per regular aquest art de caça, molt arrelat a les Terres de l'Ebre.

El Projecte de decret ha estat en exposició pública del 8 d'agost al 20 de setembre del 2007. Durant aquest període de temps, s'han rebut una vintena d'al·legacions de particulars, entitats, institucions i organitzacions ecologistes manifestant-s'hi en contra. Les al·legacions presentades coincideixen, bŕsicament, en tres punts: que és un procediment massiu i no selectiu; que contravé la Directiva europea; i les sentčncies judicials del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Paral·lelament, a les converses amb la Comissió Europea (CE) s'ha constatat la seva negativa a donar suport al Projecte de decret. L'argument de la CE és que contravé la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació d'ocells silvestres. Aquesta Directiva encomana als estats membres la prohibició d'arts massius i no selectius de caça. Malgrat això, permet la caça d'algunes espčcies amb el mètode del vesc com a una excepcionalitat sempre que es compleixin quatre requisits indispensables (que sigui un mčtode selectiu, que les condicions siguin estrictament controlades, que les quantitats siguin petites i que no hi hagi mètodes alternatius). A més, la Llei 22/2003 de protecció dels animals (modificada per la Llei 12/2006) determina que poden haver-hi excepcionalitats. La caça en barraca, perň, no s'ajusta a cap de les dues normatives.

Per tant, el Projecte de decret ha quedat suspès, la caça en barraca continuarà sent no autoritzada i el cos d'Agents Rurals seguirà fent el seguiment d'inspecció i obertura d'expedients sancionadors com fins ara

Paral·lelament, a les converses amb la Comissió Europea (CE) s'ha constatat la seva negativa a donar suport al Projecte de decret. L'argument de la CE és que contravé la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació d'ocells silvestres. Aquesta Directiva encomana als estats membres la prohibició d'arts massius i no selectius de caça. Malgrat aixň, permet la caça d'algunes espčcies amb el mètode del vesc com a una excepcionalitat sempre que es compleixin quatre requisits indispensables (que sigui un mčtode selectiu, que les condicions siguin estrictament controlades, que les quantitats siguin petites i que no hi hagi mètodes alternatius). A més, la Llei 22/2003 de protecció dels animals (modificada per la Llei 12/2006) determina que poden haver-hi excepcionalitats. La caça en barraca, però, no s'ajusta a cap de les dues normatives.Per tant, el Projecte de decret ha quedat suspès, la caça en barraca continuarà sent no autoritzada i el cos d'Agents Rurals seguirŕ fent el seguiment d'inspecció i obertura d'expedients sancionadors com fins ara.

10 d'octubre de 2007,
Comunicació i Premsa
Departament de Medi Ambient i Habitatge

dilluns, 8 d’octubre de 2007

Pas postnupcial i primeres arribades d'hivernants

Aquests dies hi ha hagut un marcat pas de rapinyaires a la plana. Alguns indrets típics d'hivernada ja han estan ocupats per les espècies que hi romandran durant els següents mesos:


  • Arpella vulgar, Circus aeruginosus, 1 ex. (femella) el 08-10-07 a Vilobí; 1 ex. el 07-10-07 a Sils; 2 ex. el 07-10-07 a Fogars de la Selva
  • Àguila calçada, Hieraaetus pennatus, 2 ex. el 07-10-07 a Fogars de la Selva
  • Aligot comú, Buteo buteo, 4 ex. 05-10-07 a Salitja; 4 ex. el 05-10-07 a Campllong; 3 ex. 07-10-07 a Franciac; 2 ex. el 01-10-07 a Vilobí d'Onyar i 4 a Cassà de la Selva; 5 ex. el 07-10-07 a Fogars de la Selva
  • Xoriguer comú, Falco tinnunculus, 2 ex. el 06-10-07 a Salitja; 2 ex. el 07-10-07 a Vilobí d'Onyar; 3 ex. el 07-10-07 a Fogars de la Selva
  • Falcó pelegrí, Falco peregrinus, 1 ex. (mascle) el 05-10-07 a Vilobí
  • Falcó mostatxut, Falco subbuteo, 1 ex. 05-10-07 a Sta. Coloma de Farners; 1 ex. a el 07-10-07 a Fogars de la Selva

També es fa notori aquest pas de tardor amb l'observació d'algunes espècies d'anàtides, limícoles, etc.:


  • Ànec grisset, Anas strepera, 3 ex. a Sils
  • Grasset de muntanya, Anthus spinoletta, mínim 2 ex. a Sils
  • Cabusset, Tachybaptus ruficollis, mínim 8 ex. a Sils
  • Cigonya blanca, Ciconia ciconia, 1 ex. en pas el 07-10-07 a Fogars de la Selva

Observadors: David Caballé, Alfons Delgado-Garcia, Alfons Delgado Gallardo, Maite Garrigós, Xavier Romera

dissabte, 6 d’octubre de 2007

Kenya: timbres, corredisses i porcs de selva

La nit als Aberdares va ser indescriptiblement emocionant. Dins el petit hotel de fusta enmig de la selva existia una mena de nebulosa extreta directament del món dels somnis. Fora existia una realitat misteriosa i temuda però fascinant i atraient alhora. No podies apartar la mirada de les penombres, esperant l'aparició d'un nou actor en aquella representació tan real com inquietant. Des del nostre privilegiat mirador, aguantant la boira sòlida que t'anava calant fins els ossos, obrint pas a una fred que et feia encongir.

La foscor, el fred, la boira, les mirades injectades de vermell de les bèsties entre la vegetació envoltaven la nostra petita nau on tots ens sentiem camarades, còmplices observadors d'un drama que es repetia nit rera nit.

Al the Ark tot estava preparat per veure sense ser vist. El balcó exterior elevat, les gran llunes de vidre de la planta baixa, els focus, fins i tot la petita garita on podies mirar als animals de fit a fit, escoltar les seves respiracions, estremir-te quan creuaves la mirada amb els grans carnívors.

L'ambient de complicitat entre els que ens trobavem allà i el recolliment i la comfortabilitat de l'establiment creacen una agradable sensació d'estar en família. Tothom corria amunt i avall, de finestra en finestra, de balcó en balcó, anunciant amb xiuxiueigs que volien ser crits continguts d'emoció les espècies que anaven desfilant per aquell escenari natural. Fins i tot en això estava preparat l'hotel. A la capçalera del llit hi havia una petita nota mecanografiada, enganxada a la paret al costat d'un interruptor. Aquest interruptor tenia la funció d'engegar o apagar el timbre amb el qual t'avisaven dels animals que es presentaven a la zona a qualsevol hora del dia (fins i tot durant la nit!! d'aquí l'interruptor). En la petita nota quedaven especificades les claus dels timbres que es corresponien amb les espècies més buscades: un cop de timbre anunciava la presència d'elefants, dos eren pel rinoceront negre, tres pel lleopard i quatre en cas d'un fet o d'una espècie de presència extraordinària.

Fora feia fred, molta fred. La pluja queia pràcticament ens suspens, lentament, el suficientment fina com per calar tot el que vulgués, empesa per un vent suau que accentuava la sensació de gelor. La foscor ja havia caigut sobre la selva. Estavem desfent l'equipatge en el nostre petit camarot, estratègicament situat en una cantonada de l'hotel, cosa que ens permetia tenir finestres en dues de les quatre parets.

El primer cop de timbre, un timbre d'aquells metàl·lics, com de despertador antic, ens va sobresaltar. Expectants, vam esperar un segon timbre, que també es va produir. Ja en aquell moment vam reaccionar ràpidament buscant les càmeres frenèticament. I va sonar per tercera vegada. Als passadissos tot eren corredisses i veus exclamant-se en direrents idiomes. I va sonar el timbre per quarta vegada.

Vaig córrer i em vaig trobar de sobte al gran balcó mirador, sense roba d'abric i amb la càmera a punt. Va ser com canviar de món, com si m'haguessin arrencat de la comoditat del sofà de casa per plantar-me enmig dels paisatges dels documentals de natura. Sabia que la pluja em calava i que el fred em mossegava les galtes i els braços.

A sota, a pocs metres d'on em trobava, els focus il·luminaven una munió d'éssers. Jo buscava amb desesperació què havia provocat l'alarma. El vigilant de l'hotel es trobava a la sala d'estar, rera els grans vidres on la majoria dels que haviem corregut instants abans ja devien saber què els havia fet perdre l'alè. Al balcó només hi erem dues o tres persones, curiosament tots amb la cámera a mig camí de la cara, buscant amb la mirada el nostre objectiu.

Desenes d'elefants, búfals i alguns antílops geroglífics, mangostes africanes, mangostes de cua blanca, hienes,... De moment res que no s'hagués deixat observar fins ara. De sobte el vaig veure. Just en el límit entre l'explanada i la selva. Una figura enorme, fosca, amb ulls vermells. Era un porc de selva gegant (Hylochoerus meinertzhageni). S'estava immòbil, observant la resta, com avaluant la situació. No semblava gaire intranquil, fet que em va permetre fer algunes fotografies. Va ser quan vaig veure la càmera, xopa, quan vaig ser conscient realment d'on era. El bitxo en qüestió estava lluny, massa lluny dels focus, i no era permès utilitzar el flash. Vaig recolzar la càmera a la barana, vaig augmentar la sensibilitat de la pel·lícula i vaig disminuir la velocitat d'apertura. Vaig disparar tres o quatre vegades, sense gaires miraments. Plovia. L'animal no es va moure, i jo, sense comprovar els resultats dels meus intents de retratar-lo, vaig córrer a aixoplugar-me. Ja m'estava bé sortís el que sortís. Ho havia intentat.




Key words: Aberdares N.P., Forest Hog, Hylochoerus meinertzhageni, The Ark, present at night, easy to watch, groups with animals of various ages

Kenya: timbres, corredisses i porcs de selva

La nit als Aberdares va ser indescriptiblement emocionant. Dins el petit hotel de fusta enmig de la selva existia una mena de nebulosa extreta directament del món dels somnis. Fora existia una realitat misteriosa i temuda però fascinant i atraient alhora. No podies apartar la mirada de les penombres, esperant l'aparició d'un nou actor en aquella representació tan real com inquietant. Des del nostre privilegiat mirador, aguantant la boira sòlida que t'anava calant fins els ossos, obrint pas a una fred que et feia encongir.

La foscor, el fred, la boira, les mirades injectades de vermell de les bèsties entre la vegetació envoltaven la nostra petita nau on tots ens sentiem camarades, còmplices observadors d'un drama que es repetia nit rera nit.

Al the Ark tot estava preparat per veure sense ser vist. El balcó exterior elevat, les gran llunes de vidre de la planta baixa, els focus, fins i tot la petita garita on podies mirar als animals de fit a fit, escoltar les seves respiracions, estremir-te quan creuaves la mirada amb els grans carnívors.

L'ambient de complicitat entre els que ens trobavem allà i el recolliment i la comfortabilitat de l'establiment creacen una agradable sensació d'estar en família. Tothom corria amunt i avall, de finestra en finestra, de balcó en balcó, anunciant amb xiuxiueigs que volien ser crits continguts d'emoció les espècies que anaven desfilant per aquell escenari natural. Fins i tot en això estava preparat l'hotel. A la capçalera del llit hi havia una petita nota mecanografiada, enganxada a la paret al costat d'un interruptor. Aquest interruptor tenia la funció d'engegar o apagar el timbre amb el qual t'avisaven dels animals que es presentaven a la zona a qualsevol hora del dia (fins i tot durant la nit!! d'aquí l'interruptor). En la petita nota quedaven especificades les claus dels timbres que es corresponien amb les espècies més buscades: un cop de timbre anunciava la presència d'elefants, dos eren pel rinoceront negre, tres pel lleopard i quatre en cas d'un fet o d'una espècie de presència extraordinària.

Fora feia fred, molta fred. La pluja queia pràcticament ens suspens, lentament, el suficientment fina com per calar tot el que vulgués, empesa per un vent suau que accentuava la sensació de gelor. La foscor ja havia caigut sobre la selva. Estavem desfent l'equipatge en el nostre petit camarot, estratègicament situat en una cantonada de l'hotel, cosa que ens permetia tenir finestres en dues de les quatre parets.

El primer cop de timbre, un timbre d'aquells metàl·lics, com de despertador antic, ens va sobresaltar. Expectants, vam esperar un segon timbre, que també es va produir. Ja en aquell moment vam reaccionar ràpidament buscant les càmeres frenèticament. I va sonar per tercera vegada. Als passadissos tot eren corredisses i veus exclamant-se en direrents idiomes. I va sonar el timbre per quarta vegada.

Vaig córrer i em vaig trobar de sobte al gran balcó mirador, sense roba d'abric i amb la càmera a punt. Va ser com canviar de món, com si m'haguessin arrencat de la comoditat del sofà de casa per plantar-me enmig dels paisatges dels documentals de natura. Sabia que la pluja em calava i que el fred em mossegava les galtes i els braços.

A sota, a pocs metres d'on em trobava, els focus il·luminaven una munió d'éssers. Jo buscava amb desesperació què havia provocat l'alarma. El vigilant de l'hotel es trobava a la sala d'estar, rera els grans vidres on la majoria dels que haviem corregut instants abans ja devien saber què els havia fet perdre l'alè. Al balcó només hi erem dues o tres persones, curiosament tots amb la cámera a mig camí de la cara, buscant amb la mirada el nostre objectiu.

Desenes d'elefants, búfals i alguns antílops geroglífics, mangostes africanes, mangostes de cua blanca, hienes,... De moment res que no s'hagués deixat observar fins ara. De sobte el vaig veure. Just en el límit entre l'explanada i la selva. Una figura enorme, fosca, amb ulls vermells. Era un porc de selva gegant (Hylochoerus meinertzhageni). S'estava immòbil, observant la resta, com avaluant la situació. No semblava gaire intranquil, fet que em va permetre fer algunes fotografies. Va ser quan vaig veure la càmera, xopa, quan vaig ser conscient realment d'on era. El bitxo en qüestió estava lluny, massa lluny dels focus, i no era permès utilitzar el flash. Vaig recolzar la càmera a la barana, vaig augmentar la sensibilitat de la pel·lícula i vaig disminuir la velocitat d'apertura. Vaig disparar tres o quatre vegades, sense gaires miraments. Plovia. L'animal no es va moure, i jo, sense comprovar els resultats dels meus intents de retratar-lo, vaig córrer a aixoplugar-me. Ja m'estava bé sortís el que sortís. Ho havia intentat.




Key words: Aberdares N.P., Forest Hog, Hylochoerus meinertzhageni, The Ark, present at night, easy to watch, groups with animals of various ages

dijous, 4 d’octubre de 2007

Estornells. Ja són aquí !


Fa una parell de setmanes que ja es va poder constatar una arribada important de tudons (Columba palumbus) amb estols a la plana que superaven el centenar d'exemplars (algun grup de més de 200).

En alguns indrets típics d'hivernada ja s'han instal·lat aligots comuns (Buteo buteo) i xoriguers (Falco tinnunculus). Ahir, desenes de grups d'estornells vulgars (Sturnus vulgaris) de centenars d'exemplars (alguns propers o superant el miler) es trobaven descansant, volant o alimentant-se en camps de conreu entre Vilobí d'Onyar i Cassà de la Selva.

La fotografia d'en Lluís Llagostera ens mostra un estol d'estornells a la Cellera de Ter.

Hobby catching dragonfly, Tordera

http://natura-tordera.blogspot.com/2007/10/migraci-de-falcons-mostatxuts-falco.html

dimarts, 2 d’octubre de 2007

Voltor comú (Gyps fulvus) a Sta. Coloma de Farners



Dilluns dia 1 d'octubre en Josep Moreno va poder observar un voltor comú (Gyps fulvus) en vol a Can Gavatxó, a Santa Coloma de Farners.

Aquests darrers mesos hi ha hagut una altra observació a la mateixa zona: 2 exemplars observats el 6 de juny.

Les aparicions d'aquesta espècie a la comarca són cada cop més freqüents, si bé existeix una certa regularitat d'observacions durant l'estiu, quan aquesta espècie es desplaça fora del Pirineu un cop acabada la reproducció.
Il·lustració: Alfons Delgado-Garcia

Primers migradors en pas postnupcial

De fet ja fa un parell de setmanes que s'evidencia la migració postnupcial o de tardor. Els primers senyals, els més evidents són la mar...