Ser naturalista no és una afició, és una condició. Un no és naturalista a estones lliures, com el que fa bricolatge o construeix catedrals amb escuradents. Ser naturalista, i a més conservacionista, et marca la forma de pensar, de parlar i fins i tot de jutjar als altres. S'és naturalista sempre. Ets naturalista, de la mateixa manera que ets home o dona, infant o vell, ros o moré, alt o baixet. No hi ha volta de full.
Només sé que soc un naturalista. Coneix-te a tu mateix, coneixent el que t'envolta. Soc naturalista, per tant existeixo (perquè soc conscient del que m'envolta). L'home és un llop per al naturalista (i el naturalista, malauradament, només és un home per al llop, per això no es deixa veure gaire). El naturalista és la mesura de totes les coses. El naturalisme realitza a l'home i a la dona.
Un o una naturalista està sempre atent al seu entorn. Vas pel carrer i vas mirant el cel, o el terra, les raconades, depenent de si els teus interessos s'acosten més a l'ornitologia o a la herpetologia, la entomologia o la botànica. N'hi ha que mirem a per tot, depenent d'on et trobis.
Si vas caminant per un carrer amb edificis alts, tombes el cap enrera buscant amb la mirada, sobre el teu zènit, el pas fugaç d'un ocell. Si hi ha un riu, riera o qualsevol punt d'aigua a prop no pots evitar treure-hi el cap. Estas escoltant un concert a l'aire lliure i estas més atent al cant del ocells o dels insectes, del vol dels ratpenats al voltant de les faroles. Si vas en cotxe, tant és si pilotes com si no, vas mirant pels costats, per davant i fins i tot pel retrovisor, a veure si acabes de identificar aquella silueta en vol que acabes de sobrepassar, o si encara hi és el mamífer que ha creuat, o si es troba íntegre físicament el rèptil que has esquivat posant en perill la teva pròpia integritat física. Fins i tot vas mirant als costats, en busca de marges on trobar orquídies o bolets. En definitiva, no hi ha conductor més perillós que un naturalista enfebrat.
Aquesta condició del ser, de ser un naturalista, també és un condicionant de la vida que es porta a casa. El naturalista també té casa, i li costa tantes hipoteques i maldecaps com a qualsevol altre mortal. Què es pot fer quan vius en un habitatge al bell mig d'una vila o ciutat, envoltat de ciment, totxo, fums i sorolls, quan el que a tu t'ompla l'ànima són els espais oberts, el cel, trepitjar camp? Si a més ets conservacionista, és bo per la salut viure lluitant així, en un estat de frustració permanent?
A continuació us relaciono 10 premises desesperades que a mi m'ajuden a suportar viure on visc (en una comarca de Girona, una de les demarcacions més castigades per l'especulació, pel "tansemenfotisme", i una de les més cutres que conec, i amb la qual mantinc una relació d'amor-odi molt difícil d'explicar). Que hi hagi sort.
- No estàs sol. Hi ha centenars, milers de naturalistes que pateixen com tu. A Espanya diuen que "mal de muchos consuelo de tontos", però no és veritat. Saber que no ets l'únic que se sent així, recomforta. Si tens l'ocació, col·labora o fes-te soci d'alguna entitat conservacionista. Entre tots es poden trobar sol·lucions a situacions que sovint semblen més problemàtiques del que són. A més, si és qüestió de protestar, és té més força. Trobar-te amb altrs com tu, com a mínim, serveix de teràpia de grup. Engresca't en fer actes de divulgació o en fer seguiments de fauna, de flora o d'espais naturals. Si prens un compromís, tingues paraula i sigues responsable. És molt probable que de la teva feina en depengui l'èxit de projectes comuns pactats prèviament. Si no tens paraula ni cumpleixes amb els teus compromisos, ets un covard, un hipòcrita que donarà una imatge de poca seriositat i de ser poc fiable. En un món tan merda com aquest, qui no és compromet en alguna cosa per intentar millorar-lo és tan culpable com els que ho estan fent malbé.
- La teva casa està plena de bitxos. Si, si, és així. Busca'ls i ja veuràs. Aranyes, dípters, pugons (si tens plantes), formigues, petits coleòpters i altres artròpodes que poden fer les delícies de qualsevol naturalista amb un mínim d'interès. Intenta identificar-los si ets valent! La teva llar és un ecosistema únic !!
- Tens una finestra exterior? Tens un aguaït. L'arquitectura que predomina actualment és fastigosament especuladora, destralera i inhumana. Si tens una obertura a l'exterior per on es vegi alguna cosa més que el menjador del veí del davant, tens una obertura al món. Mira, busca, observa, escolta, respira. No et faci res utilitzar els binocles o el telescopi. Els veïns que pensin el que vulguin. Si tens un balcó, tens un mirador elevat. Si tens una terrassa, tens un paradís. Si tens un jardí, fas fàstic (i molta enveja). Si tens una casa al mig del camp, què fas llegint això?
- Fes una llista d'ocells. Dels ocells que vegis des de dins de casa teva. Aquesta "tradició" tan estesa en alguns països angloxasons s'ha de importar a casa nostra. Observa el cel, les teulades, els jardins propers,... Aixeca el cap en època de migració. Para l'orella. Tingues paciència. Te'n faràs creus del llistat d'espècies que aconseguiràs en uns pocs mesos.
- Deixa que els ocells s'acostin tu. No et tallis. Si creus que posar una menjadora per a ocells al balcó o a la terrassa de casa és una bona idea és molt probable que ho sigui. Prova-ho. Tingués paciència, recorda que ets un naturalista. Si no tens balcó ni terrassa (com jo) no et preocupis. Actualment hi ha menjadores al mercat que estan dissenyades per quedar adherides a la finestra de casa. Tria la que et sembli més adequada (si tens l'opció de triar) i planta-hi la menjadora. Et sorprendràs de l'èxit que té. Si tens possibilitat, col·loca plantes o petits arbres amb fruits comestibles per als ocells.
- Els ratpenats i els dragons també busquen casa. Qualsevol racó, per inverosímil que et sembli, pot servir de refugi per a quiròpters i dragons. Estigues atent i observa els ratpenats del teu entorn, veuras que són més dels que creus. Si tens, possibilitat, instal·la una caixa-refugi per a ells. Els dragons són veïns habituals en pobles, viles i fins i tot ciutats. Observa'ls durant les caluroses nits d'estiu, et depararan sorpreses i moments interessants.
- Treu el cap per la finestra. I escolta. No siguis tímit. Torna a passar dels veïns. De nits es poden escoltar multitud d'éssers que es fan notar (a part del veïns). Aus nocturnes, insectes, amfibis, fins i tot ocells migradors en vol emeten crits i sons que poden ser reconeguts i aporten més diversitat al teu ambient (i als teus check lists).
- Omple casa teva de plantes. I si pot ser, d'espècies del país. Si tens un raconet amb sol acosta-hi plantes mediterrànies aromàtiques. Cuida-les. Quan desprenguin el seu aroma et transportaran mentalment a llocs visitats i et recordaran vivències viscudes en la Natura (l'olfacte és el sentit que permet recordar amb més intensitat). Nota: només les has d'olorar, no te les fumis.
No desesperis. Hi ha dies en que tothom se sent enfonsat anímicament, són aquells dies en que no veus la llum de la sortida per enlloc, en que creus que tot està perdut i que és inútil lluitar per la protecció i la conservació de la Natura que t'envolta, perquè tot i tothom està en contra teva i de la teva creuada. En part és ben cert, però no per això ens hem de desmotivar i donar-nos per vençuts. Lluita. Sigues un exemple per a la societat, per als teus companys, per al teu home, per la teva dona, pels teus fills pobrets...
Fot el camp. Si després d'una profundíssima reflexió, de sospesar tots els pros i contres, de buscar mil i una sortides i sol·lucions sense èxit, ho veus tot negre i sense esperança... Marxa. Hi ha molts indrets encara propers que estan quedan deshabitats i on la vista pot descansar sobre un paisatge natural o harmonicament natural on encara no han arribat les putes carreteres, el TAV, els polígons industrials, els especuladors ferotges i els seus encobridors, la merda de les fàbriques, els pagesos que només pensen en forrar-se, els camps de golf, la societat cada cop més estúpida, insolidària i energúmena, tota aquesta munió d'energúmens, carronyaires i menja-merdes que estan destruint el que és de tots en un benefici totalment egoïsta i efímer... Busca un bon lloc per tirar endavant la teva mainada lluny de tota aquesta porqueria. Sigues feliç.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
