dimarts, 31 de juliol de 2007

Costa Rica: Ocells de jardí



A Costa Rica es fa difícil parlar d'ocells de jardí. La vegetació natural entra fins a tocar els habitatges, retocada i conduïda per l'acció humana, que la desvia o elimina les espècies que no interessen o que no són atractives visualment, sobretot al voltant dels lodges i hotels-resort.


Al lodge de Tortuguero el nombre d'espècies superava àmpliament la cinquantena en uns pocs metres quadrats, amb espècies tan espectaculars com el picot Campephilus guatemalensis, els tucans Ramphastos sulfuratus, Ramphastos swainsonii i el petit tucà Pteroglossus torquatus , que venien a alimentar-se dels fruits dels grans arbres del "jardí". A més, era molt freqüent trobar nius de diferents espècies de colibris, tangaras i mosqueros, i exemplars de molts altres petits ocells que no mostràven cap mena de timidesa davant la nostra presència.


Al gran hotel d'Arenal també eren molt freqüents els ocells als jardins, sobretot a determinades zones on s'instal·laven menjadores amb fruites i sucre i que servien de distracció als turistes mentre esmorzàvem o dinàvem. Colibris, com el Colibrí thalassinus de la fotografia, feien diverses visites diàries al voltant del nostre bungalow, així com el bananaquit (Coereba flaveola) i el omnipresent yigüirro (Turdus grayi) , l'ocell nacional de Costa Rica (sorprèn com en un pais amb ocells de coloracions i formes tan espectaculars han triat a una espècie tan discreta visualment com aquest per ser l'emblema de la nació). Igual d'omnipresents eren mosqueros i tangaras.


A l'Arenal, abans d'esmorzar soliem passejar pels voltants de l'hotel, que tenia els darreres literalment fregant la selva. En un ambient enfosquit per la vegetació que ho cobria tot, xafogós i ple dels crits estridents de cigales i altres insectes que mai descobriem, ens sorpreniem en trobar espècies com la gran pava negra (Penelope purpurascens) saltant dels teulats dels bungalows a les branques dels grans arbres. A les zones de gespa eren molt abundants els Tiaris olivacea, i vam quedar astorats en veure córrer pels troncs dels arbres de l'interior mateix de l'hotel el raspinell gegant Lepidocolaptes affinis , i trobar cantant al vespre una mena de xot Otus cooperi , tan insistent en el seu cant com críptic i difícil de descobrir entre el fullatge del gran arbre on ens vam passar una bona estona intentant descobrir-lo. També a l'Arenal vam tenir l'ocasió d'observar per primera vegada el rapinyaire més fascinant i de silueta més etèria de tots els que vam trobar en el nostre viatge, un rapinyaire que vol copiar el vol de les orenetes, Elanoides forficatus .

Costa Rica: Ocells de jardí



A Costa Rica es fa difícil parlar d'ocells de jardí. La vegetació natural entra fins a tocar els habitatges, retocada i conduïda per l'acció humana, que la desvia o elimina les espècies que no interessen o que no són atractives visualment, sobretot al voltant dels lodges i hotels-resort.


Al lodge de Tortuguero el nombre d'espècies superava àmpliament la cinquantena en uns pocs metres quadrats, amb espècies tan espectaculars com el picot Campephilus guatemalensis, els tucans Ramphastos sulfuratus, Ramphastos swainsonii i el petit tucà Pteroglossus torquatus , que venien a alimentar-se dels fruits dels grans arbres del "jardí". A més, era molt freqüent trobar nius de diferents espècies de colibris, tangaras i mosqueros, i exemplars de molts altres petits ocells que no mostràven cap mena de timidesa davant la nostra presència.


Al gran hotel d'Arenal també eren molt freqüents els ocells als jardins, sobretot a determinades zones on s'instal·laven menjadores amb fruites i sucre i que servien de distracció als turistes mentre esmorzàvem o dinàvem. Colibris, com el Colibrí thalassinus de la fotografia, feien diverses visites diàries al voltant del nostre bungalow, així com el bananaquit (Coereba flaveola) i el omnipresent yigüirro (Turdus grayi) , l'ocell nacional de Costa Rica (sorprèn com en un pais amb ocells de coloracions i formes tan espectaculars han triat a una espècie tan discreta visualment com aquest per ser l'emblema de la nació). Igual d'omnipresents eren mosqueros i tangaras.


A l'Arenal, abans d'esmorzar soliem passejar pels voltants de l'hotel, que tenia els darreres literalment fregant la selva. En un ambient enfosquit per la vegetació que ho cobria tot, xafogós i ple dels crits estridents de cigales i altres insectes que mai descobriem, ens sorpreniem en trobar espècies com la gran pava negra (Penelope purpurascens) saltant dels teulats dels bungalows a les branques dels grans arbres. A les zones de gespa eren molt abundants els Tiaris olivacea, i vam quedar astorats en veure córrer pels troncs dels arbres de l'interior mateix de l'hotel el raspinell gegant Lepidocolaptes affinis , i trobar cantant al vespre una mena de xot Otus cooperi , tan insistent en el seu cant com críptic i difícil de descobrir entre el fullatge del gran arbre on ens vam passar una bona estona intentant descobrir-lo. També a l'Arenal vam tenir l'ocasió d'observar per primera vegada el rapinyaire més fascinant i de silueta més etèria de tots els que vam trobar en el nostre viatge, un rapinyaire que vol copiar el vol de les orenetes, Elanoides forficatus .

divendres, 27 de juliol de 2007

Costa Rica: "Lagartijas jesucristo" (2)



Aquest és un exemplar mascle de basilisc maragda (Basiliscus plumbeus) fotografiat a prop dels canals en una zona ajardinada al poble de Tortuguero, al vespre.

Costa Rica: "Lagartijas jesucristo" (2)



Aquest és un exemplar mascle de basilisc maragda (Basiliscus plumbeus) fotografiat a prop dels canals en una zona ajardinada al poble de Tortuguero, al vespre.

Butlletí Naturalista Maig 2007

El podeu trobar, juntament als números anteriors, a:

http://es.groups.yahoo.com/group/butlleti_naturalista/

dimarts, 24 de juliol de 2007

Marcòlics a la Gotarra

A mitjans de juny es podien observar un bon nombre de mates florides de marcòlic vermell (Lilium martagon) al bosc de ribera de la Gotarra, al seu pas entre Cassà de la Selva i Sant Andreu Salou. Es comptabilitzaran més d'un centenar de peus d'aquesta espècie.

Fotografia: Alfons Delgado


Ballesters a Tordera

Enguany s'han tornat a observar ballesters (Apus melba) al voltant d'edificis alts al nucli urbà de Tordera, tal i com va succeir l'any passat. Aquest fet apunta a un possible intent de nidificació d'aquesta espècie a la zona, tot i que podrien tractar-se simplement d'exemplars no reproductors o provinents de zones de cria properes.

Tot i que el ballester és un reproductor habitual en algunes ciutats catalanes, a la Selva i rodalies no s'ha pogut constatar la seva presència com a nidificant fora dels penya-segats marins i dels cingles de l'interior, com el Collsacabra.

(Fotografies de Xavier Romera)






divendres, 20 de juliol de 2007

Costa Rica: "Lagartijas Jesucristo"

A Costa Rica hi trobem tres espècies de basiliscs, conegudes popularment com lagartijas Jesucristo, conegudes per la seva capacitat de desplaçar-se a gran velocitat sobre l'aigua recolzant-se únicament sobre les extremitats posteriors.


A Tortuguero, on va ser presa la primera fotografia, les dues espècies presents són el basilisc maragda (Basiliscus plumifrons) i el basilisc ratllat (Basiliscus vittatus). En primera instància vam atribuir a aquesta segona espècie l'exemplar fotografiat, però observant guies i altres fotografies se'ns va plantejar el dubte de si es podria tractar del basilisc comu (Basiliscus basiliscus), fet que a priori queda descartat en consultar la distribució d'aquesta espècie, típica del litoral i prelitoral del Pacífic.

(Agrairïa qualsevol comentari respecte a la identificació de l'espècie.)




Aquest exemplar el vaig fotografiar de matinada als voltants del Jungle Logde de Tortuguero, amb una Canon Powershot 80 (digital compacta). Cada matí ens llevàvem entre quarts de cinc i les cinc per anar a voltar, mentre esperàvem l'esmorzar. A aquella hora, amb els primers raigs de sol, era molt fàcil descobrir els ocells que venien a menjar als arbres fruiters o es desplaçàven pels canals, també sentiem alguns mamífers, especialment els micos uduladors (Alouatta palliata), i sorpreniem als basiliscs i altres rèptils intentant assolellar-se.


Costa Rica: "Lagartijas Jesucristo"

A Costa Rica hi trobem tres espècies de basiliscs, conegudes popularment com lagartijas Jesucristo, conegudes per la seva capacitat de desplaçar-se a gran velocitat sobre l'aigua recolzant-se únicament sobre les extremitats posteriors.


A Tortuguero, on va ser presa la primera fotografia, les dues espècies presents són el basilisc maragda (Basiliscus plumifrons) i el basilisc ratllat (Basiliscus vittatus). En primera instància vam atribuir a aquesta segona espècie l'exemplar fotografiat, però observant guies i altres fotografies se'ns va plantejar el dubte de si es podria tractar del basilisc comu (Basiliscus basiliscus), fet que a priori queda descartat en consultar la distribució d'aquesta espècie, típica del litoral i prelitoral del Pacífic.

(Agrairïa qualsevol comentari respecte a la identificació de l'espècie.)




Aquest exemplar el vaig fotografiar de matinada als voltants del Jungle Logde de Tortuguero, amb una Canon Powershot 80 (digital compacta). Cada matí ens llevàvem entre quarts de cinc i les cinc per anar a voltar, mentre esperàvem l'esmorzar. A aquella hora, amb els primers raigs de sol, era molt fàcil descobrir els ocells que venien a menjar als arbres fruiters o es desplaçàven pels canals, també sentiem alguns mamífers, especialment els micos uduladors (Alouatta palliata), i sorpreniem als basiliscs i altres rèptils intentant assolellar-se.


dijous, 19 de juliol de 2007

Costa Rica: els canals de Tortuguero



La segona jornada a Torguero havia d'incloure la navegació pels canals durant el matí i una curta excurió a peu a la tarda. Però no va ser així. Poc després d'embarcar, ja enfundats en botes d'aigua i capes impermeables, va començar a caure un plugim feble.
L'embarcació era una canoa amb motor, amb una borda a pocs centímetres de la superfície de l'aigua, donant la sensació que lliscaves directament pels canals, sentint l'aire a les galtes, per on ens regalimava la pluja.

Als pocs minuts vam observar alguns ardèids, garza-tigre cuellinuda (Tigrisoma mexicanum), garcilla verde (Butorides virescens) i garceta azul (Egretta caerulea), i una àguila pescadora (Pandion haliaetus) va aixecar al vol alarmada. Ens esforçàvem en descobrir a les branques més altes dels arbres la silueta d'algún peresós de tres dits (Bradypus variegatus), o d'una iguana (Iguana iguana), formes poc definides retallades en el clarobscur de la vegetació o, en el millor dels casos, sobre un cel gris. Aquí vam trobar el primer caimà (Caiman crocodilus), submergit, observant-nos amb ulls periscopis entre la vegetació flotant.

Malauradament, l'excursió es va frustrar aviat. El plugim es va convertit en aiguat, i de molta intensitat. Fins al punt que ens va inundar parcialment l'embarcació. Arribats a aquest punt, vam decidir tornar al lodge, esperar l'hora de dinar i ajornar la sortida en barca a la tarda, sacrificant la caminada.

Un cop eixuts i alimentats vam tornar a embarcar. Aquest cop el cel presentava millor aspecte, tot i que no deixava de ser un cel tancat i grisós. Els ànims eren bons, i sentiem un cert nerviosisme, un neguit natural previ a la descoberta. Estàvem espectants.
La successió d'espècies era continua, ardèids i blauets es creuaven continuament en el nostre camí. Ens vam fixar alguns objectius. La rara i escassa garza pechicastaña (Agamia agami) era probablement el més destacat. Vam endinsar-nos en els canals més estrets i tranquils, amb el motor apagat, navegant per aigües fosques i sota una pergola de vegetació, forçant la mirada per descobrir entre els racons poc il·luminats la raríssima au que finalment no es va deixar veure. Malgrat tot, la vigilància ens va dur sorpreses com el manaquin de cap vermell (Pipra mentalis) i el trogón coliplomizo (Trogon massena). Del primer vam tenir una visió fugaç d'un mascle creuant sobre la canoa, el trogón el vam observar a plaer, descobert aturat sobre una branca a pocs metres d'on ens trobàvem.

Altres espècies d'interès que van sobrepassar les nostres espectatives van ser el buscat buco collarejo (Notharchus macrorhynchos), una espècie molt buscada pels birdwatchers, el falcó
dels ratpenats, halcón cuelliblanco (Falco ruficollaris), a més dels blauets, martín pescador verde (Chloroceryle americana), martín pescador collarejo (Ceryle torquatus) i el martín pescador amazónico (Chloroceryle amazona).

Costa Rica: els canals de Tortuguero



La segona jornada a Torguero havia d'incloure la navegació pels canals durant el matí i una curta excurió a peu a la tarda. Però no va ser així. Poc després d'embarcar, ja enfundats en botes d'aigua i capes impermeables, va començar a caure un plugim feble.
L'embarcació era una canoa amb motor, amb una borda a pocs centímetres de la superfície de l'aigua, donant la sensació que lliscaves directament pels canals, sentint l'aire a les galtes, per on ens regalimava la pluja.

Als pocs minuts vam observar alguns ardèids, garza-tigre cuellinuda (Tigrisoma mexicanum), garcilla verde (Butorides virescens) i garceta azul (Egretta caerulea), i una àguila pescadora (Pandion haliaetus) va aixecar al vol alarmada. Ens esforçàvem en descobrir a les branques més altes dels arbres la silueta d'algún peresós de tres dits (Bradypus variegatus), o d'una iguana (Iguana iguana), formes poc definides retallades en el clarobscur de la vegetació o, en el millor dels casos, sobre un cel gris. Aquí vam trobar el primer caimà (Caiman crocodilus), submergit, observant-nos amb ulls periscopis entre la vegetació flotant.

Malauradament, l'excursió es va frustrar aviat. El plugim es va convertit en aiguat, i de molta intensitat. Fins al punt que ens va inundar parcialment l'embarcació. Arribats a aquest punt, vam decidir tornar al lodge, esperar l'hora de dinar i ajornar la sortida en barca a la tarda, sacrificant la caminada.

Un cop eixuts i alimentats vam tornar a embarcar. Aquest cop el cel presentava millor aspecte, tot i que no deixava de ser un cel tancat i grisós. Els ànims eren bons, i sentiem un cert nerviosisme, un neguit natural previ a la descoberta. Estàvem espectants.
La successió d'espècies era continua, ardèids i blauets es creuaven continuament en el nostre camí. Ens vam fixar alguns objectius. La rara i escassa garza pechicastaña (Agamia agami) era probablement el més destacat. Vam endinsar-nos en els canals més estrets i tranquils, amb el motor apagat, navegant per aigües fosques i sota una pergola de vegetació, forçant la mirada per descobrir entre els racons poc il·luminats la raríssima au que finalment no es va deixar veure. Malgrat tot, la vigilància ens va dur sorpreses com el manaquin de cap vermell (Pipra mentalis) i el trogón coliplomizo (Trogon massena). Del primer vam tenir una visió fugaç d'un mascle creuant sobre la canoa, el trogón el vam observar a plaer, descobert aturat sobre una branca a pocs metres d'on ens trobàvem.

Altres espècies d'interès que van sobrepassar les nostres espectatives van ser el buscat buco collarejo (Notharchus macrorhynchos), una espècie molt buscada pels birdwatchers, el falcó
dels ratpenats, halcón cuelliblanco (Falco ruficollaris), a més dels blauets, martín pescador verde (Chloroceryle americana), martín pescador collarejo (Ceryle torquatus) i el martín pescador amazónico (Chloroceryle amazona).

Costa Rica

El viatge a Costa Rica va significar la primera visita al continent americà. La primera experiència en el tròpic del Nou Món, recorrent el pais des del Carib fins al Pacífic

El nivell de biodiversitat en aquests indrets és tan alta que suposa un repte per a qualsevol naturalista, alhora que es converteix en la realització d'un somni que continua sent-ho un cop et trobes allà, envoltat de manglars, selves tropicals, sabanes, platges i volcans.

Es feia difícil i també enotjós dur un registre de totes les novetats que s'anaven presentant davant els nostres ulls. Sovint calia deixar-se anar i simplement intentar prendre consciència de l'entorn que ens envoltava. Intentar copsar tota l'energia vital que es desprenia de les denses i fosques forestes boiroses, observar amb espectació les sabanes arbustives tallades per un hortizó de dunes, o deixar-se abraçar per la inquietant selva plujosa mentre navegaves per estrets canals d'aigües negres, intentant situar la procedència dels crits que provenien de l'interior d'un món aclaparador i desconegut.

Vertebrats, lepidòpters i plantes endèmiques es van convertir en els nostres objectius principals, sense deixar de dedicar, encara que fossin uns minuts, a tot allò que se'ns presentava en el camí i que ens produïa una curiositat i una fascinació davant el descobriment purament infantils.

Costa Rica

El viatge a Costa Rica va significar la primera visita al continent americà. La primera experiència en el tròpic del Nou Món, recorrent el pais des del Carib fins al Pacífic

El nivell de biodiversitat en aquests indrets és tan alta que suposa un repte per a qualsevol naturalista, alhora que es converteix en la realització d'un somni que continua sent-ho un cop et trobes allà, envoltat de manglars, selves tropicals, sabanes, platges i volcans.

Es feia difícil i també enotjós dur un registre de totes les novetats que s'anaven presentant davant els nostres ulls. Sovint calia deixar-se anar i simplement intentar prendre consciència de l'entorn que ens envoltava. Intentar copsar tota l'energia vital que es desprenia de les denses i fosques forestes boiroses, observar amb espectació les sabanes arbustives tallades per un hortizó de dunes, o deixar-se abraçar per la inquietant selva plujosa mentre navegaves per estrets canals d'aigües negres, intentant situar la procedència dels crits que provenien de l'interior d'un món aclaparador i desconegut.

Vertebrats, lepidòpters i plantes endèmiques es van convertir en els nostres objectius principals, sense deixar de dedicar, encara que fossin uns minuts, a tot allò que se'ns presentava en el camí i que ens produïa una curiositat i una fascinació davant el descobriment purament infantils.

divendres, 13 de juliol de 2007

Reproducció de tortuga de tempes vermelles

El naturalista Xavier Romera ha pogut constatar la reproducció de la tortuga de tempes vermelles (Trachemys scripta) al Mas Mora, a Tordera. Aquest fet demostra la bona adaptació d'aquest queloni introduït als ecosistemes mediterranis catalans, i dificultarà en gran mesura les actuacions de control de l'espècie que s'haurien de dur a terme per tal d'eliminar-la dels indrets on ha estat introduïda.

Cal recordar que aquesta tortuga pot arribar a desplaçar a les espècies autòctones i que a més és una voraç depredadora d'amfibis, peixos i altres vertebrats, així com de les seves postes i d'una gran varietat de invertebrats aquàtics o que tenen passen part del seu cicle vital a l'aigua.
EL 13 de juny es van poder observar i fotografiar un mínim de 14 juvenils d'aquesta espècie a la zona.
Fotografies de Xavier Romera



Morells de cap-roig a Sils

El dia 23 de juny es van observar dos mascles de morell de cap-roig (Aythya ferina) a la llacuna permanent de l'estany de Sils. Aquesta espècie és més aviat escassa a la zona, si bé es presenta de forma regular durant els dos passos migratoris i més rarament a l'hivern.


Fotografies de Xavier Romera.



'La presa de hoy' de Dave Langlois

 Cuando eres conocedor de que alguien tiene el impagable don de saber transmitir y de hacer sentir emociones con las palabras, esp...