dimarts, 30 de gener del 2007

Novetats: Encara s'observa la grua a la Tordera




Fotografies de Xavier Romera de la grua (Grus grus) que hiverna al tram baix del delta de la Tordera, un dels poquíssims exemplars d'aquesta espècie que passa aquest hivern a Catalunya.

Novetats: Ànec blanc a la gola de la Tordera


El 27 de gener en Xavier Romera i en David Caballé van localitzar un ànec blanc (Tadorna tadorna) al delta de la Tordera. Es tracta d'una espècie poc freqüent a la zona, si bé es citat anualment durant els períodes migratoris.

Ja no s'observen a la zona els ànecs cullerots (Anas clypeata) ni els ànecs xiuladors (Anas penelope).
Fotografia: Xavier Romera




dimarts, 23 de gener del 2007

Ocells hivernants: la plana

Gener 2007

A la plana es nota una disminució en els contingents d'ocells hivernants respecte als anys anteriors.

Les anàtides són substancialment menys abundants aquest hivern, si bé els totals d'ànecs collverds (Anas platyrhynchos) durant el cens d'hivernants d'enguany dona valors semblants als de l'any passat. Disminueixen els xarxets (Anas crecca) i no s'observa cap altra més espècie.

Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) i esplugabous (Bubulcus ibis) han donat valors inferiors en els recomptes dels dormidors respecte a hiverns anteriors. La presència de bernat pescaire (Ardea cinerea) també sembla lleugerament inferior.

Aquest any no hi ha de moment cap citació d'arpella pàl·lida (Circus cyaneus), una espècie escassa però regular com a hivernant. Els efectius de xoriguer (Falco tinnunculus) i d'aligot comú (Buteo buteo) són semblants als de temporades anteriors. Destaca la presència també escassa i regular de falcó pelegrí (Falco peregrinus), que utilitza aquest sector de la comarca com a terreny de caça, i és remarcable la presència de com a mínim un exemplar d'àguila daurada (Aquila chrysaetos) des de finals de novembre i durant tot el desembre, probablement el mateix exemplar que més tard s'ha observat als camps de Tordera.

Els estols de fredelugues (Vanellus vanellus) es disgreguen aviat i queden reduïts a petis grups d'entre 30 i 80 exemplars, que es reparteixen preferentment pels espais agrícoles de Vilobí, Riudellos i Cassà, acompanyades d'un grapat de daurades grosses (Pluvialis apricaria). Els becadells (Gallinago gallinago) també són molt menys abundants.

La presència d'alosa vulgar (Alauda arvensis) és semblant a la d'anys anteriors, amb estols importants als espais agrícoles de Riudellots, Campllong, Caldes i Cassà de la Selva, com també sembla normal la presència de titella (Anthus pratensis). En canvi és destacable el baix nombre aparent de grassets de muntanya (Anthus spinoletta) i una més que evident manca d'efectius de tord comú (Turdus philomelos) i griva (Turdus viscivorus). Destaca l'absència de dades de tord alaroig (Turdus iliacus) i de griva cerdana (Turdus pilaris).
Pit-roig (Erithacus rubecula), rossinyol bord (Cettia cetti) i trist (Cisticola juncidis) mantenen nombres normals, fins i tot sembla que lleugerament superiors en el cas del trist, espècie que pateix molt amb les davallades de les temperatures.
Els estols de pinsà vulgar (Fringilla coelebs), tot i que presents, són poc freqüents i nombrosos fins ben entrat el darrer terç del mes de gener, quan augmenten notablement els seus efectius.
A destacar la presència d'un exemplar de gralla de bec vermell (Pyrrhocorax graculus) aprop de Riudellots.

divendres, 19 de gener del 2007

La comarca de la Selva vista pels literats (II)

LA SELVA

De vegades, però, l'autobús, en arribar a Platja d'Aro, trenca a la dreta i, seguint la vall, per Fenals i Santa Cristina d'Aro, paral·lelament al Ridaura, després de pujar la costa de l'Alou, em diposita a la comarca de la Selva. M'agrada de viatjar per aquesta comarca, perquè és una de les més fines del país.

Els catalans som una mica exagerats. La Selva! ¿Per què la Selva? Tot allò que comporta la significació d'aquesta paraula -el còsmic, l'inextricable, el misteriós, el paorós-, ¿es troba per ventura en la cassola que el país fa entre la Guilleria, la Gavarra i les muntanyes de Tossa? No vull pas dir que aquest país antigament no contingués més arbres. La cassola és certament voltada d'arbres -d'alzines sureres- i no es podria pas negar que, en aquests boscos, hi flota una certa llunyania i fins i tot una acusada solitud. També es podria acceptar que hi ha algun porc senglar i fins i tot algun gat mesquer. Cercant molt i amb penes i treballs, hi trobaríem potser encara algun carlinàs de la gran època i potser algun vell federal retirat. El que constitueix, però, la cassola de la Selva no té absolutament res de selvàtic. És una plana normalíssima, d'una finor exquisida, sobre la qual es veu de vegades algun bosquet elegant i clar. La Selva està encerclada de bosc, però la suau cassola que forma dibuixa un paisatge idíl·lic, tendre, d'una deliciosa suavitat.

He travesat aquesta comarca moltes vegades i en totes direccions. El meu condeixeble i amic Pompeu Pascual m'hi ha fet veure paisatges inoblidables. A l'horitzó sempre hi ha el mateix topant: a llevant i a migdia, la taca dels boscos de suro; a ponent, els castanyers de les Guilleries. L'arbre dominant en la roda circular és l'alzina surera. El suro és un arbre d'escassa amenitat visual. Té un color d'ala de mosca sofert i monòton, sord, una mica pobre, d'una pompa vegetal poc agraciada. És un arbre terríblement fort, habituat a viure en terrenys magríssims, a les fams més recalcitrants, a les penúries més dramàtiques. L'operació a què hom sotmet la fibra de l'arbre -la pela del suro- té una violència terrible, i les suredes queden com si les haguessin ferides a cops de destral. Malgrat la duresa de l'operació, l'arbre viu completament descurat, abandonat. Només interessa -generalment parlant- en el moment de la saca. Durant aquests últims anys, l'arbre ha tingut una degeneració molt ràpida. La falta de pluges regulars li ha fet molt de mal. Els incendis han estat catastròfics. Els picots, aquells ocells negres de bec llarg i punxegut que es plantaven a la fibra de l'arbre i es menjaven els paràsits de l'interior, han desaparegut gairebé completament. Els arbres es corquen plens de formics i d'insectes de tota classe. Abans plovia més que ara. Els llevants de l'hivern duraven dies i dies; les sureres s'amaraven d'aigua; quan, per Sant Joan de juny, l'arbre floria, la fulla tenia una ufanor brillant i la copa era densa i granada. Els recs somicaven en els boscos. El sòl de les suredes s'omplia de molsa, i el bolet hi era abundant. De vegades, dins de la calma dels arbres, sentíeu el soroll rítmic del refrec de les calces de vellut d'un pagès que passava per un corriol immediat. Ara, passeu per una sureda i les fulles ressecades fan una fressa com si trepitgéssiu pols de vidre.

Aquesta falta d'aigua sembla haver augmentat, en canvi, l'olor que fan les suredes -com sembla haver augmentat la vibració del ventre de les cigales-. És l'olor més barrejada i forta que pot tenir un bosc de casa nostra: hi entra el bruc, l'argelaga, la gatosa, la farigola, el ginebró, la ginesta, el cirerer bord, el llorer, el romaní, l'espígol, l'esparreguera, l'heura, el gallarinc, el fonoll i la pinassa. (...)


Josep Pla (1897-1981)

La comarca de la Selva vista pels literats (I)

"L'indret de la meva predilecció és l'indret de la Selva. Allí el caduc cami-ral pren un aspecte de feresta monotonia realment imposant. Cel i arbres; hora darrera hora fent camí encaixonat entre espesses suredes: les soques ajuntant-se sempre en l'horitzó i el petit horitzó obert com una dentellada en l'espessor dels ramatges, fugint constantment del vianant. Hi ha llocs on els suros vorers inclinats com fantasmes vers l'espai lliure, formen una volta angoixosa d'una foscor intensa." Prudenci Bertrana - "Proses bàrbares"

dimecres, 17 de gener del 2007

Novetats: Ànec mandarí als embassaments del Ter

En Gabriel de Jesús informa al Fòrum Naturmania de la presència d'ànec mandarí (Aix galericulata) a l'embassament del Pasteral. Segons sembla, fa aproximadament un mes un caçador va disparar sobre un grup de quatre exemplars d'aquesta espècie, abatent-ne un d'ells.
En aquest mateix indret ja va ser observada amb anterioritat una parella d'oques egípcies (Alopochen aegyptiacus).
Observador: Gabriel de Jesús

dimarts, 16 de gener del 2007

Fauna: Ocells de la Selva

Llista sistemàtica d’espècies

ANATIDAE
Anser anser Oca vulgar
Tadorna ferruginea Ànec canyella
Tadorna tadorna Ànec blanc
Anas penelope Ànec xiulador
Anas strepera Ànec griset
Anas crecca Xarxet comú
Anas platyrhynchos Ànec collverd
Anas acuta acuta Ànec cuallarg
Anas querquedula Xarrasclet
Anas discors Xarxet alablau
Anas clypeata Ànec cullerot
Netta rufina Xibec
Aythya ferina Morell de cap roig
Aythya fuligula Morell de plomall
Somateria mollissima Èider
Mergus serrator Bec de serra mitjà

PHASIANIDAE
Alectoris rufa intercedens Perdiu roja
Coturnix coturnix coturnix Guatlla
Phasianus colchicus ssp. Faisà

GAVIIDAE
Gavia arctica Calàbria agulla
Gavia immer Calàbria grossa

PODICIPEDIDAE
Tachybaptus ruficollis Cabusset
Podiceps cristatus cristatus Cabussó emplomallat
Podiceps auritus Cabussó orellut
Podiceps nigricollis nigricollis Cabussó collnegre

PROCELLARIIDAE
Calonectris diomedea diomedea Baldriga cendrosa
Puffinus mauretanicus Baldriga balear
Puffinus yelkouan Baldriga mediterrània

HYDROBATIDAE
Hydrobates pelagicus Ocell de tempesta
SULIDAE Morus bassanus Mascarell

PHALACROCORACIDAE
Phalacrocorax carbo sinensis Corb marí gros
Phalacrocorax aristotelis desmarestii Corb marí emplomallat

ARDEIDAE
Botaurus stellaris stellaris Bitó comú
Ixobrychus minutus minutus Martinet menut
Nycticorax nycticorax nycticorax Martinet de nit
Ardeola ralloides Martinet ros
Bubulcus ibis ibis Esplugabous
Egretta garzetta garzetta Martinet blanc
Egretta alba alba Agró blanc
Ardea cinerea cinerea Bernat pescaire
Ardea purpurea purpurea Agró roig

CICONIIDAE
Ciconia nigra Cigonya negra
Ciconia ciconia Cigonya blanca

THRESKIORNITHIDAE
Platalea leucorodia Becplaner

PHOENICOPTERIDAE
Phoenicopterus roseus Flamenc

ACCIPITRIDAE
Pernis apivorus Aligot vesper
Elanus caeruleus Esparver d’espatlles negres
Milvus migrans migrans Milà negre
Milvus milvus milvus Milà reial
Gypaetus barbatus aureus Trencalòs
Neophron percnopterus Aufrany
Gyps fulvus fulvus Voltor comú
Aegypius monachus Voltor negre
Circaetus gallicus Àguila marcenca
Circus aeruginosus Arpella vulgar
Circus cyaneus cyaneus Arpella pàl·lida
Circus pygargus Esparver cendrós
Accipiter gentilis gentilis Astor
Accipiter nisus nisus Esparver vulgar
Buteo buteo buteo Aligot comú
Buteo rufinus ssp. Aligot rogenc
Buteo lagopus lagopus Aligot calçat
Aquila chrysaetos Àguila daurada
Hieraaetus pennatus Àguila calçada
Hieraaetus fasciatus fasciatus Àguila cuabarrada

PANDIONIDAE
Pandion haliaetus haliaetus Àguila pescadora

FALCONIDAE
Falco naumanni Xoriguer petit
Falco tinnunculus Xoriguer comú
Falco vespertinus Falcó cama-roig
Falco columbarius Esmerla
Falco subbuteo Falcó mostatxut
Falco eleonorae Falcó de la reina
Falco peregrinus Falcó pelegrí

RALLIDAE
Rallus aquaticus aquaticus Rascló
Porzana porzana Polla pintada
Porzana parva Rascletó
Porzana pusilla Rasclet
Gallinula chloropus Polla d’aigua
Fulica atra Fotja vulgar

GRUIDAE
Grus grus Grua

OTIDIDAE
Tetrax tetrax Sisó

HAEMATOPODIDAE
Haematopus ostralegus Garsa de mar

RECURVIROSTRIDAE
Himantopus himantopus Cames llargues
Recurvirostra avosetta (monotípica) Bec d’alena

BURHINIDAE
Burhinus oedicnemus oedicnemus Torlit

GLAREOLIDAE
Glareola pratincola pratincola Perdiu de mar

CHARADRIIDAE
Charadrius dubius Corriol petit
Charadrius hiaticula Corriol gros
Charadrius alexandrinus Corriol camanegre
Charadrius morinellus Corriol pit-roig
Pluvialis apricaria Daurada grossa
Pluvialis squatarola Pigre gris
Vanellus gregarius Fredeluga gregària
Vanellus vanellus Fredeluga

SCOLOPACIDAE
Calidris canutus canutus Territ gros
Calidris alba Territ tresdits
Calidris minuta Territ menut
Calidris temminckii Territ de Temminck
Calidris ferruginea Territ becllarg
Calidris alpina alpina Territ variant
Philomachus pugnax Batallaire
Lymnocryptes minimus Becadell sord
Gallinago gallinago gallinago Becadell comú
Scolopax rusticola Becada Limosa limosa limosa Tètol cuanegre
Limosa lapponica lapponica Tètol cuabarrat
Numenius phaeopus phaeopus Pòlit cantaire
Numenius arquata arquata Becut
Tringa erythropus Gamba roja pintada
Tringa totanus totanus Gamba roja vulgar
Tringa stagnatilis Siseta
Tringa nebularia Gamba verda
Tringa ochropus Xivita
Tringa glareola Valona
Actitis hypoleucos Xivitona
Arenaría interpres interpres Remena-rocs

STERCORARIIDAE
Stercorarius parasiticus Paràsit cuapunxegut
Stercorarius skua skua Paràsit gros

LARIDAE
Larus melanocephalus Gavina capnegra
Larus atricilla ssp. Gavina capnegra americana
Larus minutus Gavina menuda
Larus ridibundus Gavina vulgar
Larus genei Gavina capblanca
Larus audouinii Gavina corsa
Larus canus canus Gavina cendrosa
Larus fuscus Gavià fosc Larus michahellis
Gavià de potes grogues
Rissa tridactyla tridactyla Gavineta de tres dits

STERNIDAE
Gelochelidon nilotica Curroc
Sterna caspia Xatrac gros
Sterna sandvicensis Xatrac becllarg
Sterna hirundo hirundo Xatrac comú
Sterna albifrons albifrons Xatrac menut
Chlidonias hybridus Fumarell carablanc
Chlidonias niger niger Fumarell negre
Chlidonias leucopterus Fumarell alablanc

ALCIDAE
Uria aalge Somorgollaire
Alca torda islandica Gavot
Fratercula arctica grabae Fraret

COLUMBIDAE
Columba livia livia Colom roquer
Columba oenas oenas Xixella
Columba palumbus Tudó
Streptopelia decaocto decaocto Tórtora turca
Streptopelia turtur turtur Tórtora

CUCULIDAE
Clamator glandarius Cucut reial
Cuculus canorus Cucut

TYTONIDAE
Tyto alba alba Òliba

STRIGIDAE
Otus scops scops Xot
Bubo bubo hispanus Duc
Athene noctua vidalii Mussol comú
Strix aluco sylvatica Gamarús
Asio otus otus Mussol banyut
Asio flammeus flammeus Mussol emigrant

CAPRIMULGIDAE
Caprimulgus europaeus Enganyapastors
Caprimulgus ruficollis ruficollis Siboc

APODIDAE
Apus melba melba Ballester
Apus apus Falciot negre
Apus pallidus brehmorum Falciot pàl·lid

ALCEDINIDAE
Alcedo atthis Blauet

MEROPIDAE
Merops apiaster Abellerol

CORACIIDAE
Coracias garrulus garrulus Gaig blau

UPUPIDAE
Upupa epops epops Puput

PICIDAE
Jynx torquillaa Colltort
Picus viridis Picot verd Dryocopus martius Picot negre
Dendrocopos major Picot garser gros
Dendrocopos minor Picot garser petit

ALAUDIDAE
Melanocorypha calandra Calàndria
Calandrella brachydactyla Terrerola vulgar
Galerida cristata Cogullada vulgar
Lullula arborea Cotoliu
Alauda arvensis Alosa vulgar

HIRUNDINIDAE
Riparia riparia riparia Oreneta de ribera
Ptyonoprogne rupestris Roquerol
Hirundo rustica rustica Oreneta vulgar
Hirundo daurica rufula Oreneta cua-rogenca
Delichon urbicum urbicum Oreneta cuablanca

MOTACILLIDAE
Anthus campestris campestris Trobat
Anthus trivialis Piula dels arbres
Anthus pratensis pratensis Titella
Anthus spinoletta Grasset de muntanya
Anthus richardi Piula de Richard
Motacilla flava Cuereta groga
Motacilla flava iberiae Cuereta groga ibèrica
Motacilla flava feldegg Cuereta groga balcànica
Motacilla cinerea cinerea Cuereta torrentera
Motacilla alba alba Cuereta blanca vulgar

CINCLIDAE
Cinclus cinclus Merla d’aigua

TROGLODYTIDAE
Troglodytes troglodytes Cargolet

PRUNELLIDAE
Prunella modularis Pardal de bardissa
Prunella collaris collaris Cercavores

TURDIDAE
Erithacus rubecula rubecula Pit-roig
Luscinia megarhynchos Rossinyol
Luscinia svecica cyanecula Cotxa blava
Phoenicurus ochruros Cotxa fumada
Phoenicurus phoenicurus Cotxa cua-roja
Saxicola rubetra Bitxac rogenc
Saxicola torquata Bitxac comú
Oenanthe oenanthe Còlit gris
Oenanthe hispanica hispanica Còlit ros
Monticola saxatilis Merla roquera
Monticola solitarius Merla blava
Turdus torquatus Merla de pit blanc
Turdus merula merula Merla
Turdus pilaris Griva cerdana
Turdus philomelos Tord comú
Turdus iliacus iliacus Tord ala-roig
Turdus viscivorus viscivorus Griva

SYLVIIDAE
Cettia cetti Rossinyol bord
Cisticola juncidis Trist
Locustella naevia Boscaler pintat gros
Locustella luscinioides Boscaler comú
Acrocephalus melanopogon Boscarla mostatxuda
Acrocephalus schoenobaenus Boscarla dels joncs
Acrocephalus scirpaceus Boscarla de canyar
Acrocephalus arundinaceus Balquer Hippolais polyglotta Bosqueta vulgar
Sylvia undata undata Tallareta cuallarga
Sylvia cantillans cantillans Tallarol de garriga
Sylvia melanocephala melanocephala Tallarol capnegre
Sylvia hortensis hortensis Tallarol emmascarat
Sylvia communis communis Tallareta vulgar
Sylvia borin borin Tallarol gros
Sylvia atricapilla Tallarol de casquet
Phylloscopus bonelli bonelli Mosquiter pàl·lid
Phylloscopus collybita Mosquiter comú
Phylloscopus trochilus trochilus Mosquiter de passa
Regulus regulus regulus Reietó
Regulus ignicapillus ignicapillus Bruel

MUSCICAPIDAE
Muscicapa striata striata Papamosques gris
Ficedula hypoleuca Mastegatatxes

TIMALIIDAE
Panurus biarmicus biarmicus Mallerenga de bigotis

AEGITHALIDAE
Aegithalos caudatus taiti Mallerenga cuallarga

PARIDAE
Parus palustris palustris Mallerenga d’aigua
Parus cristatus mitratus Mallerenga emplomallada
Parus ater Mallerenga petita
Parus caeruleus caeruleus Mallerenga blava
Parus major major Mallerenga carbonera

SITTIDAE
Sitta europaea Pica-soques blau

TICHODROMADIDAE
Tichodroma muraria Pela-roques

CERTHIIDAE
Certhia brachydactyla Raspinell comú

REMIZIDAE
Remiz pendulinus Teixidor

ORIOLIDAE
Oriolus oriolus Oriol

LANIIDAE
Lanius collurio Escorxador
Lanius meridionalis Botxí meridional
Lanius senator Capsigrany

CORVIIDAE
Garrulus glandarius Gaig
Pica pica melanotos Garsa
Pyrrhocorax graculus Gralla de bec groc
Pyrrhocorax pyrrhocorax Gralla de bec vermell
Corvus monedula spermologus Gralla
Corvus corone Cornella negra Corvus corax Corb

STURNIDAE
Sturnus vulgaris vulgaris Estornell vulgar
Sturnus unicolor Estornell negre

PASSERIDAE
Passer domesticus balearoibericus Pardal comú
Passer montanus montanus Pardal xarrec
Petronia petronia petronia Pardal roquer
Montifringilla nivalis nivalis Pardal d’ala blanca

FRINGILLIDAE
Fringilla coelebs Pinsà comú
Fringilla montifringilla Pinsà mec
Serinus serinus Gafarró
Serinus citrinella citrinella Llucareta
Carduelis chloris Verdum
Carduelis carduelis Cadernera
Carduelis spinus Lluer
Carduelis cannabina Passerell comú
Loxia curvirostra curvirostra Trencapinyes
Pyrrhula pyrrhula Pinsà borroner
Coccothraustes coccothraustes Durbec

EMBERIZIDAE
Emberiza citrinella citrinella Verderola
Emberiza cirlus Gratapalles
Emberiza cia cia Sit negre
Emberiza hortulana Hortolà
Emberiza pusilla Repicatalons petit
Emberiza schoeniclus Repicatalons
Emberiza calandra calandra Cruixidell

Espècies d’origen exòtic

ANATIDAE
Cairina moschata, Ànec mut
Alopochen aegyptiacus, Oca egipcia
Aix galericulata Ànec mandarí

PELECANIDAE
Pelecanus onocrotalus Pelicà vulgar
COLUMBIDAE
Streptopelia roseogrisea var. risoria, Tórtora doméstica

CACATUIDAE
Nymphicus hollandicus , Cacatúa de les ninfes

PSITTACIDAE
Psittacula krameri ssp. Cotorra de Kramer
Myiopsitta monachus ssp. Cotorreta de pit gris
Melopsittacus undulatus, Periquito

PLOCEIDAE
Euplectes afer ssp. Teixidor daurat
Euplectes orix ssp., Teixidor vermell
Euplectes hordeaceus ssp., Teixidor cap roig

ESTRILDIDAE
Amandava amandava amandava Múnia roig

VIDUIDAE
Vidua macroura ssp., Vídua de cua d’agulla
Vidua chalybeata ssp., Vídua reial

divendres, 12 de gener del 2007

Ocells hivernants: litoral i prelitoral

Gener 2007

Continua la grua (Grus grus) al delta de la Tordera, on hi va a dormir, desplaçant-se als camps propers per alimentar-se durant les hores de llum (fotografia de Xavier Romera).
Per altra banda, el mascle d'esmerla (Falco columbarius) que s'observava també al delta encara roman a la zona. No s'han produït noves observacions de l'exemplar d'Aquila observat a Tordera. Tot i que el més probable és que es tracti del mateix exemplar d'A. chrysaetos que s'observa a finals de desembre a la plana de la Selva, no es descarta que es tracti d'un ocell diferent que fins i tot podria ser de diferent espècie.
També s'observa encara un únic exemplar de cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) a la platja de s'Abanell i un o dos exemplars de calàbria grossa (Gavia immer) i un o dos exemplars de calàbria petita (Gavia stellata) entre s'Abanell i la platja de Malgrat de Mar.

Al delta, entre els més comuns ànecs collverds (Anas platyrhynchos), encara s'observen uns pocs exemplars d'ànec piulaire (Anas penelope) i d'ànec cullerot (Anas clypeata).

Els esplugabous (Bubulcus ibis) del dormidor de Cal Rava, a Tordera, sembla que es distribueixen pels conreus de Blanes, Malgrat, Tordera i Santa Sussanna.
Les gavines vulgars (Larus ridibundus) i els gavians de potes grogues (Larus michahellis) són abundantíssims al llart del litoral, especialment als ports de Blanes, algunes platges de Tossa i Lloret i sobretot a s'Abanell i a la gola de la Tordera. Al port de Blanes s'observa una gavina capnegra americana (Larus atricilla).


Els repicatalons (Emberiza schoeniclus) són freqüents arreu de la plana al·luvial del tram baix de la Tordera, havent-se trobat dormidors als estanys de Cal Rava i al delta de la Tordera.

També l'alosa (Alauda arvensis) és molt freqüent als conreus, i la presència de cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) és generalitzada arreu.

dimecres, 10 de gener del 2007

Novetats: més fotografies de la Gavina capnegra americana de Blanes

L'exemplar present aquests dies al port de Blanes va estar anellat a Alemania i s'ha obserbat a diversos països europeus del Mediterrani com a hivernant.

Fotografies: Xavier Romera


dimarts, 9 de gener del 2007

Novetats: gavina capnegra americana a Blanes


El dilluns 8 de gener ha estat localitzada al port de Blanes una gavina capnegra americana (Larus atricilla), l'exemplar estava anellat. No es tracta de la primera cita de l'espècie a la zona ja que entre els anys 1998 i 2000 també es van produir observacions d'un exemplar d'aquesta espècie entre el port de Blanes i la desembocadura de la Tordera.


Informació i fotografies: Xavier Larruy i Cesco Macià





dilluns, 8 de gener del 2007

Novetats: Més sobre àguiles daurades

Dissabte 6 de gener a la tarda es va observar una àguila daurada (Aquila chrysaetos) a Tordera, aprop d'uns secans on també es va poder observar una àguila calçada (Hieraaetus pennatus).

Podria tractar-se del mateix exemplar que es va observar fa uns quinze dies a la plana selvatana.

Fotografies: Xavier Romera





dimarts, 2 de gener del 2007

Novetats: àguila daurada a la plana de la Selva

Durant la darrera setmana de desembre es va observar a la plana de la Selva una femella d'àguila daurada (Aquila chrysaetos). En concret es va poder observar en una zona de conreus i bosquines entre Vilobí d'Onyar i les Comes.

Les observacions de gran àguiles a la plana són molt escasses, si bé fa algunes dècades era relativament habitual observar exemplars joves d'àguila daurada i sobretot d'àguila cubarrada (Hieraaetus fasciatus) probablement procedents de territoris de cria propers del Vallés, la Garrotxa o l'Empordà, que arribaven a la comarca en busca d'àrees d'alimentació.

Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar

  Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...