dijous, 21 de setembre de 2006

Fauna: Mamífers de la Selva II (quiròpters)


ORDRE CHIROPTERA


Família Rhinolophidae

Ratpenat de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum)
Es desconeix amb exactitud la seva distribució a la comarca. S'han trobat colònies d'hivernada al Collsacabra i a la vall de Llémena.

Ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros)
Estatus desconegut. Present en coves i avens del Collsacabra i la Llémena i en algunes edificacions de l'interior. Probablement es troba ben distribuït a la meitat nord de la comarca.

Ratpenat de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale)
Espècie de requeriments mediterranis. Existeixen cites localitzades al litoral de la comarca i al Montseny (Flaquer, 2004).

Ratpenat de ferradura mitjà (Rhinolophus mehelyi)
Estatus desconegut. Existeixen cites localitzades al sud del litoral.

Ratpenat de cova (Miniopterus schreibersi)
Estatus desconegut. Se'n coneix una colònia al Collsacabra, al Far, (Baucells et al. 1998).

Ratpenat de musell llarg (Myotis myotis)
Sembla ser poc abundant. Ha estat citat a les Guilleries (Baucells et al. 1998), però també al litoral nord i sud (Flaquer et al, 2004).

Ratpenat de musell agut (Myotis blythi)
Citat al litoral sud de la comarca (Flaquer et al, 2004).

Ratpenat de Natterer (Myotis nattereri)
Hi ha uns pocs registres al sud de la comarca (Flaquer et al, 2004).

Ratpenat d'orelles dentades (Myotis emarginata)
Espècie mediterrània escassa. Citada a les Guilleries, (Flaquer et al, 2004).

Ratpenat d'aigua (Myotis daubentonii)
Citat a la franja meridional de la comarca, entre les Guilleries i el Montnegre, (Flaquer et al, 2004).

Ratpenat de peus grans (Myotis capaccinii)
Citat al litoral sud, (Flaquer et al, 2004)

Ratapinyada pipistrel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus) / Ratapinyada pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus)
La impossibilitat de diferenciar ambdues espècies morfològicament no permet delimitar amb exactitud la distribució de cada una d'elles a la comarca. Sembla ser que es troben àmpliament distribuides (els quiròpters més comuns i freqüents) i que viuen en simpatria, essent P. pygmaeus més freqüent en zones humides, (Flaquer, 2004).

Ratapinyada pipistrella falsa (Pipistrellus nathusii)
Espècie de requeriments medioeuropeus. Ha estat localitzada al Montseny, (Flaquer et al, 2004).

Ratapinyada de vores blanques (Pipistrellus kuhlii)
Escassa. Localitzada al Montseny i a les Guilleries, (Flaquer et al, 2004).

Ratapinyada pipistrella muntanyenca (Hipsugo savii)
Cita únicament al Montseny, en concret a la vall de Sant Fe, (Baucells et al, 1998).

Ratpenat nòctul petit (Nyctalus leisleri)
Escàs. Espècie forestal citada al Montseny i al Montnegre, (Flaquer et al, 2004).

Ratpenat dels graners (Eptesicus serotinus)
Relativament freqüent. Ha estat citat al Montseny (Baucells et al, 1998), però també s'observa freqüentment a la plana.

Ratpenat orellut septentrional (Plecotus auritus) / Rat-penat orellut meridional (Plecotus austriacus)
P. auritus ha estat citat al Montseny i al Montnegre, al igual que P. austriacus (Flaquer et al, 2004), que també ha estat citat a la plana i al litoral.


Família Molossidae

Ratpenat cuallarg (Tadarida teniotis)
Escàs. La majoria d'observacions corresponen a exemplars solitaris, probablement migradors, i es localitzen a l'interior i a la plana.




Bibliografia:

ARRIZABALAGA, A. MONTAGUD, E. & GONSÀLBEZ, J. (1986). Introducció a la biologia i zoogeografia dels petits mamífers (Insectívors i Rosegadors) del Montseny (Catalunya). Ed. Generalitat de Catalunya, CIRIT, Barcelona.

Baucells, J., Camprodon, J. & Ordeix, M. 1998. La fauna vertebrada d’Osona. Barcelona: Lynx Edicions.

Flaquer, C., Ruíz-Jarillo, R. y Arrizabalaga, A. (2004). CONTRIBUCIÓN AL CONOCIMIENTO DE LA DISTRIBUCIÓN DE LA FAUNA QUIROPTEROLÓGICA DE CATALUÑA. SECEM, Galemys, 16 (2): 39-55, 2004

dimecres, 20 de setembre de 2006

Fauna: Mamífers de la Selva I (insectívors)

CLASSE MAMMALIA

ORDRE INSECTIVORA


Família Soricidae

Musaranya cua-quadrada (Sorex araneus)
Espècie de requeriments eurosiberians. La seva àrea de distribució a la Selva sembla restringida a alguns sectors del Montseny i les Guilleries més humides, en ambients frescos propers a rouredes i fagedes.

Musaranya menuda (Sorex minutus)
Escassa i molt localitzada en cotes altes del Montseny, en ambients oberts i frescos d'ecotó.

Musaranya d'aigua mediterrània (Neomys anomalus)
Se'n desconeixen amb certesa la seva distribució a la comarca. Ha estat trobada al Montseny (Arrizabalaga, et al. 1986).

Musaranya comuna (Crocidura russula)
Freqüent i àmpliament distribuïda a tota la comarca. Es tracta probablement del representant de la seva família més abundant. Tot i que assoleix densitats més elevades als ambients mediterranis, arriba fins a les serralades de l'interior, on es localitza a les vessants més assolellades.

Musaranya nana (Suncus etruscus)
Espècie de requeriments mediterranis present a tota la comarca, si bé escasseja o es troba absent d'algunes valls humides de l'interior. Abundant en els paisatges en mosaic de la plana, on s'alternen els camps de conreu amb marges, pinedes i alzinars.


Família Talpidae

Talp (Talpa europaea)
Present a tota la comarca, si bé és més freqüent a les serralades de l'interior, on són més freqüents els boscos humits (rouredes i fagedes) i els prats de pastura. També és present en alguns sectors de la plana i rareja a la franja litoral, on sembla que només és present a les valls més humides.


Família Erinaceidae

Eriçó fosc (Erinaceus europaeus)
Espècie àmpliament distribuïda a la comarca, present tant al litoral com a la muntanya interior, si bé les majors densitats sembla assolir-les a la plana, on l'estructura del paisatge en mosaic (espais agrícoles, boscos illa i petits turons) constitueix un hàbitat idoni. Pateix una considerable mortalitat degut a causes antròpiques, especialment atropellaments, i una regressió distribucional deguda a l'alteració de l'hàbitat.

Eriçó clar (Athelerix algirus)
Molt més escàs i localitzat que l'eriçó fosc. Es troba present en baix nombre a tota la franja litoral, patint especialment la pèrdua d'hàbitat deguda a l'alta antropització d'aquest espai.


Bibliografia:
ARRIZABALAGA, A. MONTAGUD, E. & GONSÀLBEZ, J. (1986). Introducció a la
biologia i zoogeografia dels petits mamífers (Insectívors i Rosegadors) del Montseny
(Catalunya). Ed. Generalitat de Catalunya, CIRIT, Barcelona.


Text: Alfons Delgado
Fotografies: Javier Romera


dilluns, 18 de setembre de 2006

Novetats: Corriol pit-roig a Sils

Aquest 18 de setembre s'han observat dos exemplars de corriol pit-roig (Charadrius morinellus), a Sils, en concret es tractava d'un mascle adult i un juvenil. Els ocells es trobaven en una petita zona d'erms i conreus al refugi de caça de Sils, entre el polígon industrial i la carretera N-II.

Les dates són les habituals de pas per a aquesta espècie que nidifica a la tundra i que sedimenta en migració a països més meridionals durant ambdós passos, essent especialment conspicu durant el de tardor. A Catalunya la majoria d'observacions es daten entre mitjans d'agost i mitjants d'octubre, tot i que també és un nidificant escàs i molt localitzat al pirineu oriental (Cerdanya i Ripollès).

És el segon cop que s'observa aquesta espècie a Sils. La primera va ser l'any 2004 al mateix indret, i en aquella ocasió es van observar 3 ocells. Ambdues cites es constitueixen com els dos únics registres coneguts d'aquesta espècie a la comarca.

divendres, 15 de setembre de 2006

Novetats: Escurçó a la plana de la Selva

Escurçó a la plana de la Selva

El dia 12 de setembre va ser localitzat a Cassà de la Selva un exemplar juvenil d'escurçó (Vipera sp.). L'ofidi va ser observat aprop d'una vivenda deshabitada envoltada de camps de conreu, prats i boscos illa, amagant-se lentament entre una pila de llenya al percebre la presència de l'observador.

Malauradament no va poder ser identificada a nivell d'espècie, però tot i així, constitueix una cita important ja que no existeixen cites anteriors conegudes d'aquest gènere a la plana selvatana. Les poblacions d'escurçó pirinenc (V. apis) més properes es troben a les Guilleries, i les d'escurçó ibèric (V. latastei) es localitzen al Montnegre-Corredor.

dimecres, 13 de setembre de 2006

Fauna: observacions de voltor a la Selva

Voltors a la Selva

El voltor comú (Gyps fulvus), desaparegut de la comarca fa dècades arran de la transformació del paisatge i dels hàbits ramaders, era considerada una espècie rara a la comarca, amb observacions ocasionals d'exemplars solitaris que es localitzaven tant a la plana com a la muntanya interior.

En els últims mesos, però, s'han registrat un seguit d'observacions que l'han convertit en una espècie relativament habitual als cingles del Collsacabra i a les Guilleries. Aquestes observacions coincideixen amb un augment de les cites a les comarques veïnes del Pla de l'Estany, la Garrotxa i sobretot Osona, on els grups de voltors són habituals en determinats punts de muntanya.

A la Selva les cites corresponen a petits grups d'entre 2 i 5 exemplars i la majoria es daten entre la primavera i l'estiu, època de dispersió típica d'aquesta espècie que és força primerenca en quant a la reproducció.

També són d'interès les observacions de voltor negre (Aegypius monachus), molt més esporàdiques i que probablement corresponen a exemplars nascuts o reintroduïts a l'Estat Francés.

No sembla existir una única raó vàlida que expliqui la major freqüentació d'aquesta espècie fora de l'actual distribució en època reproductora (Pirineu, Pripirineus i Ports de Tortosa). En el darrer Atlas dels Ocells Nidificants de Catalunya 1999-2002 s'apunta a un augment de l'àrea de distribució de l'espècie, que comportaria un creixement de l'àrea de dispersió postreproductiva.
Els voltors observats a la Selva i rodalies podrien ser exemplars que realitzen moviments tròfics i que procedeixen de les àrees de nidificació del Berguedà (al Ripollès, tot i la presència continuada de l'espècie a la zona, no s'ha pogut constatar la reproducció).

A continuació es detallen algunes de les observacions més recents. Agrairïem qualsevol altra data complementària o comentaris sobre la presència d'aquesta espècie a la comarca.

- desembre de 2004, s'observa un voltor negre a Sant Julià de Ramis (observat anteriorment al Pla de l'Estany), diversos observadors

- 17-04-05, 2 voltors comuns i un voltor negre a la Barroca, Gabriel de Jesús i Isidre Cos

- 28-04-05, 5 voltors comuns sobre l'Aldric, a les Gavarres, Marc Franch, Enric Capalleres i Manel Barrios

- 20-11-05, un voltor comú a l'abocador de Solius, a Llagostera, Carlos Álvarez

- 29-04-06, 3 voltors comuns a coll de Ravell, Alfons Delgado i Maite Garrigós

- 11-05-06, 4 voltors comuns a Amer, Gabriel de Jesús

- 20-05-06, 2 voltors comuns a la cinglera del Far, Gabriel de Jesús i Ignasi Lloberas

- 14-08-06, 5 voltors comuns a Susqueda, Xavier Larruy i Laura Puyol

Conservació: odonats als estanys de Sils

Odonats als estanys de Sils

Aquest final d'estiu s'ha pogut observar una important presència d'odonats (libèl·lules i espiadimonis) als estanys de Sils. Aquest fet és prou interessant pel fet que aquest grup d'invertebrats és força escàs a la zona.

Durant els darrers dies s'han pogut observar desenes d'exemplars, tant a la llacuna permanent, com a la sèquia i als prats de càrex. Com a mínim són 3 les espècies presents, tot i que podrien ser més.

Qualsevol informació al respecte (identificació a nivell d'espècie, fotografies, etc.) serà de gran utilitat per a fer una primera análisi que podria ajudar a prendre mesures de conservació al respecte. En aquest sentit agrairïem qualsevol dada que ens puguessiu facilitar.

.

divendres, 8 de setembre de 2006

Novetats: noves espècies d'ocells reproductors a Sils

Fauna de l'estany de Sils: noves espècies d'ocells reproductors

Aquesta temporada de nidificació ha estat prou interessant als estanys de Sils. La recuperació de l'espai i el manteniment de punts d'aigua permanent han permès la reproducció d'algunes espècies noves a la zona.

Caldrà fer un seguiment més acurat però de moment la compilació de dades indica la presència de teixidor (Remiz pendulinus), cames llargues (Himantopus himantopus) i martinet de nit (Nycticorax nycticorax). És molt probable que aquestes espècies ja hagin nidificat en alguna ocasió als estanys o que ho hagin intentat, i només una prospecció més acurada ha permès d'assegurar-ne la seva presència com a nidificant.

En breu s'espera fer un breu informe de la temporada de cria d'aquest any en aquest espai.

dilluns, 4 de setembre de 2006

Novetats: la brama del cèrvol

Comença la brama del cèrvol

La tardor ens depara uns dels espectacles més esperats i corprenedors dels nostres boscos: la brama del cèrvol.

Amb les pluges de finals d'estiu arriba el zel dels cèrvols (Cervus elaphus) , que assoleix la màxima intensitat durant el setembre. Sembla que en alguns llocs de la península s'ha avançat la brama del cèrvol, però a les nostres latituds s'espera un màxim d'activitat durant les primeres setmanes de setembre.
En ple estiu, cap al juliol, s'han aparellat els cabirols (Capreolus capreolus), espècie cada cop més freqüent a la comarca, (fins i tot observada ja en alguns retalls de bosc de la plana), i a l'octubre ho faran les daines (Dama dama).

A Catalunya, un dels millors indrets per tal de gaudir d'aquest espectacle probablement sigui la serra de Boumort, on la densitat de cèrvol i el fet comptar amb paratges tranquils i ferèstecs fa que l'activitat d'aquesta espècie sigui fàcilment detectable i comparable a la d'alguns indrets de la península on és una espècie comuna (Andalusia, Extremadura, Castella i Lleó).

A la Selva el cèrvol és una espècie ocasional que només es presenta de forma esporàdica al nord de la comarca.
Indrets propers per a observar o sentir la brama del cèrvol són el Berguedà, la Garrotxa i sobretot el Ripollès.

A la serra de Montgrony (per sobre de Gombrèn) és relativament fàcil escoltar els mascles durant l'època de zel. La millor manera de fer-ho és esperar cap al tard en un indret elevat a que els cèrvols sortin de l'interior del bosc on han passat el dia. A mitja tarda ja és freqüent escoltar els brams dels mascles, i l'activitat es va intensificant a mesura que s'acosta el vespre.

A més, aquesta serralada ofereix altres atractius naturals. La barreja entre el bosc madur de pi roig i els caducifolis dibuixa paisatges d'alt atractiu cromàtic, i en el seu interior són molt abundants els bolets i les molses.
La presència d'aus rupícoles (gralla de bec vermell, falcó peregrí, voltor comú, merla roquera,...) en els cingles és també un valor afegit, així com la facilitat de trobar tritó pirinenc i la possibilitat d'un encontre més que probable amb picot negre. Cal afegir, a més, l'atractiu de trobar-se en una zona de gall fer.

divendres, 1 de setembre de 2006

Novetats

Comença la migració postnupcial d'ocells

Fa setmanes que ja s'aprecïa a les zones humides de la comarca l'arribada de limícoles, que solen ser migradors força primerencs. Cames llargues (Himantopus himantopus), gamba verda (Tringa glareola), becs d'alena (Recurvirostra avosseta), becadell (Gallinago gallinago), territ menut (Calidris minutis) i territ becllarg (Calidris ferruginea) són algunes de les espècies que ja s'observen als estanys de Sils, per exemple.

Al cel comencen a creuar algunes espècies planejadores, que tindran un màxim de pas durant aquest mes de setembre, i es fa palesa l'arribada de passeriformes i altres migrants de menys envergadura.
A finals de juliol ja van desaparèixer els falciots negres (Apus apus) de les viles i ciutats i ara se n'observen en migració, juntament a ballesters (Apus melba) i hirundínids.

  • Dilluns 7 d'agost, 31 milans negres (Milvus migrans) en vol sobre Santa Coloma, sobrevolada també per un estol de més de 100 ballesters.
  • Diumenge 20 d'agost, pas d'abellerols (Merops apiaster) al turó de les Gatoses. Una femella de mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) a les hortes properes a la font Picant, a Santa Coloma.
  • Dissabte 26 d'agost, dues cigonyes blanques (Ciconia ciconia) en vol sobre Riudellots de la Selva.
  • Diumenge 27 d'agost, al turó de les Gatoses, a Santa Coloma, pas constant d'abellarols. Un esparver vulgar (Accipiter nisus) i dos aligots comuns (Buteo buteo) agafant tèrmiques i dirigint-se cap al sud. Presència de mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus).
  • Dimecres 30 d'agost, un grup de cigonyes blanques descansen en uns camp del veïnat de Massabé, de Sils.
  • Dijous 31 d'agost, un grup de centenars d'orenetes cuablanques (Delichon urbicum) fa dies que ronda la zona nord de Santa Coloma ciutat.
El Col·lectiu Bisaroca col·labora amb el programa Pernis de l'Institut Català d'Ornitologia fent controls de migració des del turó de les Gatoses, a Santa Coloma de Farners. Els controls es duen a terme cada cap de setmana (preferiblement dissabte) entre finals d'agost i mitjans d'octubre. Per participar en aquest projecte poseu-vos en contacte amb l'ICO www.ornitologia.org

Primers migradors en pas postnupcial

De fet ja fa un parell de setmanes que s'evidencia la migració postnupcial o de tardor. Els primers senyals, els més evidents són la mar...