Zoologia

Hèrptils a la conca de la Tordera

La conca del riu Tordera inclou part dels massissos del Montseny, el Montnegre, les Guilleries, el nord del Maresme i tota la meitat sud de la Selva. L'entramat de recs, sèquies, torrents, rierols i rieres menors que tributen als afluents de la Tordera creen un espai molt adequat per al desenvolupament de comunitats de vertebrats que depenen en major o menor mesura de la proximitat de l'aigua o dels ambients d'ecotó que s'estableixen entre el medi fluvial i lacustre i els ecosistemes de l'entorn.

Un grup especialment afavorit per aquest entorn és el dels hèrptils. La important llista d'espècies citades a la zona és un clar exemple d'aquesta riquesa faunística.
Malgrat tot, la perdua d'hàbitat per la dessecació o colmatació de les basses i estanys, la contaminació de l'aigua i la mort d'exemplars per causes antròpiques suposa una pressió continua que està reduïnt de manera alarmant les poblacions de diferents espècies d'amfibis i rèptils.

(Fotografies de Javier Romera)

Gripau corredor (Epidalea calamita)


Granota pintada (Discoclosus pictus)











Reineta (Hyla meridionalis)


Gripau d'esperons (Pelobates cultripes)


Granoteta de punts (Pelodytes punctatus)


Granota verda (Pelophylax perezi)


Tòtil (Alytes obstetricans)


Gripau comú (Bufo bufo)


Salamandra (Salamandra salamandra)


Vidriol (Anguis fragilis)



Sargantaner petit (Psammodromus hispanicus)


Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus)


Serp verda juvenil (Malpolon monspessulanus)



Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)



Serp de collar (Natrix natrix)



Dragó comú (Tarentola mauritanica)



Hèrptils presents a la comarca de la Selva

CLASSE REPTILIA

Ordre Chelonia
Família Emydidae: Emys orbicularis (Tortuda d'estany), Trachemys scripta (Tortuga de tempes rojes)
Família Bataguridae: Mauremys leprosa (Tortuga de rierol)
(No s'inclouen les famílies Chelonidae i Dermochelydae, tortugues marines, en ser espècies pelàgiques molt rares al litoral de la Selva).

Ordres Squamata
Subordre Lacertilia
Família Gekkonidae: Tarentola mauritanica (Dragó comú), Hemidactylus turcicus (Dragó rosat)
Família Lacertidae: Psammodromus algirus (Sargantaner gros), Psammodromus hispanicus (Sargantaner petit), Timon lepidus (Llangardaix ocel·lat), Lacerta bilineata (Llangardaix verd o lluert), Podarcis muralis (Sargantana roquera), Podarcis hispanica (Sargantaca ibèrica)
Família Anguidae: Anguis fragilis (Vidriol)
Família Scindidae: Chalcides striatis (Lludrió llistat)

Subordre Serpentes
Família Colubridae: Hemorrhois hippocrepis (Serp de ferradura), Malpolom monspessulanus (Serp verda), Rinechis scalaris (Serp blanca), Zamenis longissimus (Serp d'Esculapi), Natrix maura (Serp d'aigua), Natrix natrix (Serp de collar), Coronella austriaca (Serp llisa septentrional), Coronella girondica (Serp llisa meridional)
Família Viperidae: Vipera aspis (Escurçó pirinenc)


CLASSE AMPHIBIA

Ordre Urodela
Família Salamandridae: Salamandra salamandra (Salamandra), Calotriton arnoldi (Tritó del Montseny), Lissotriton helveticus (Tritó palmat), Triturus marmoratus (Tritó verd)

Ordre Anura
Família Discoglossidae: Discoglossus pictus (Granota pintada), Alytes obstetricans (Tòtil)
Família Pelobatidae: Pelobates cultripes (Gripau d'esperons)
Família Pelodytidae: Pelodytes punctatus (Granoteta de punts)
Família Bufonidae: Bufo bufo (Gripau comú), Epidalea calamita (Gripau corredor)
Família Hylidae: Hyla meridionalis (Reineta)
Família Ranidae: Pelophylax perexi (Granota verda), Rana temporaria (Granota roja)

Conservació: la plana de la Selva

La plana de la Selva

La plana és, sens dubte, el més degradat i el que pateix més agressions de tots els espais naturals de la comarca.

Històricament, les vies de transport i les rutes comercials han passat pels espais menys dificultosos i de més fàcil accés, i la plana de la Selva n'és un clar exemple. Orientada de nord a sud, i formant part de la Depressió litoral catalana, la plana ha estat tradicionalment una via d'entrada i de sortida de la Península Ibèrica.

Aquesta ciscumstància queda ben palesa actualment. Només cal observar sobre el mapa els traçats de la Nacional II, de l'Autopista A7, de la línia de ferrocarril i de les noves infraestructures que estan en projecte o ja en execució.

Als impactes que suposen aquestes infrastructures hi hem d'afegir el desmesurat urbanisme dels municipis implicats, la majoria dels quals han redactat o estat redactant plans urbanístics en vistes a un creixement poblacional fictici i exagerat, no només pel que fa a habitatges sino també a espais industrials i d'equipaments.

Malgrat tot, aquest espai és també un dels més interessants pel que fa a biodiversitat i encara compte amb hàbitats i espècies d'alt valor conservacionista, algunes de les quals estan considerades d'interès prioritari per la Unió Europea.

A la plana de la Selva hi podem trobar hàbitats tan interessants com els boscos de ribera, els prats de dall de terra baixa, les praderies inundables, els estanys temporals i les rouredes relictuals.
Exemple d'aquests espais són els estanys de Sils i les basses de Riudarenes, els prats de Sant Sebastià, a Caldes, els prats d'Esclet i de l'Iern, a Cassà, els turons de Maçanet, la riera de Vallcanera, la riera de Santa Coloma, la riera de Pins i el rec Clar.
Cap d'aquests espais es troba sota una figura de protecció, excepte els estanys de Sils, els turons de Maçanet i la riera de Santa Coloma que es troben agrupat en un sol EIN (Espai d'Interès Natural), amb la manca de protecció efectiva que això comporta.

Pel que fa als valors faunístics, cal esmentar que part dels municipis de Sils, Riudarenes, Vidreres i Caldes han estat catalogats com a "Zona de especial interés para los reptiles y amfibios" per la "Sociedad Española de Herpetología".
Els estanys de Sils i altres zones humides compten amb més de 200 espècies d'aus citades, i en alguns indrets de la plana on es conserven els prats de pastura, els erms i els conreus de secà tradicionals, encara hi trobem espècies reproductores tan interessants com el torlit (Burhinus oedicnemus), el gaig blau (Coracias garrulus), el mussol banyut (Asio otus) i el picot garser petit (Dendrocopos minor).

Projectes: la custòdia del territori

Enmarcades en les actuacions de gestió i custòdia que el Col·lectiu Bisaroca està duent a terme, hi ha la proposta de col·laboració amb l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona per tal d'engegar una campanya de col·locació de caixes-niu.

Les espècies a les que van dirigides aquestes actuacions són espècies d'espais oberts, escasses o en regressió a la plana de la Selva. En concret es tracta del xoriguer (Falco tinnunculus), el mussol comú (Athene noctua), l'òliba (Tyto alba), el gaig blau (Coracias garrulus) i la gralla (Corvus monedula).

Alguns racons de la plana encara contenen hàbitats propicis per aquestes espècies, però un dels factors limitants per a les seves poblacions podria ser la manca de indrets adequats per a nidificar. Ja que la totalitat d'aquestes espècies tenen hàbits troglodites en major o menor grau a l'hora d'ubicar el niu, una bona mesura per al seu establiment en una zona determinada podria ser la instal·lació de caixes-niu.

Novetats: Corb marí emplomallat a Susqueda

Aquest mes d'agost s'ha localitzat un juvenil de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) als embassaments del Ter. A principis d'agost en Gabriel de Jesús el va observar a Susqueda, i dies més tard va ser localitzat i fotografiat per en Xavier Larruy. L'ocell estava acompanyat d'un grup de corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), espècie habitual a la zona.




Es tracta d'una cita molt interessant, ja que les observacions d'aquesta espècie típica del litoral són molt escasses a l'interior.

La comarca natural de la Selva

La Selva, espai natural

La comarca natural de la Selva es troba situada al nord-est de Catalunya. Situada a cavall de la Depressió litoral catalana i el conjunt orogràfic format per les Guilleries, el Montseny i el Collsacabra. Aquestes dues unitats geogràfiques, juntament amb la Serralada Litoral, dibuixen el perfil de la comarca, caracteritzat per les altituds modestes i la costa escarpada del litoral, la plana de la Selva i les cotes més altes de les serralades de l'interior.

En aquest complexe escenari hi podem trobar una gran varietat d'hàbitats i d'espècies diferents. Des dels ecosistemes marins fins als prats subalpins del Montseny, es succeeixen ambients naturals en diferent grau de conservació però tots ells d'alt interés científic i conservacionista. Els més degradats es troben al litoral i a la plana de la selva, mentre que la complicada orografia de les serres interiors ha permés conservar alguns dels seus ecosistemes més característics en un grau acceptable, a excepció dels ecosistemes dess cims més alts, que també pateixen una sèrie d'agressions que els impedeix desenvolupar-se de manera òptima.

Malgrat tot, la diversitat i sobretot el potencial biològic de la comarca es fa palesa a gran part del territori. Una gestió adequada d'aquests ambients naturals i sobretot un desenvolupament urbanístic, industrial i agrícola ordenat i racional ajudaria a conservar aquests valors intrínsecs de la terra. Uns valors que la poden potenciar i que la converteixen en única en el seu contexte mediterrani.